Resultats de la cerca

Moltes espècies són remeieres, amb virtuts tòniques, estimulants, estomacals, carminatives i calmants també són la base dels licors de menta , i proporcionen essències, d’ús en farmàcia i en perfumeria Les mentes més importants són la menta d’aigua M aquatica , que creix en indrets aiguosos la menta borda o de bou o mendastre o mentastre M rotundifolia , pubescent, d’olor desagradable, amb les flors blanques o rosades, agrupades en espigues agudes, que es fa en herbassars, regalls i llocs humits la menta boscana M longifolia , pròpia de jonqueres de muntanya, i la menta piperita o pebrera…

Emprat com a aromatitzant en dentifricis i gargarismes

L’eucaliptol és un líquid d’olor camforàcia i de tast fresc i picant Té una forta acció local com a anestèsic i antisèptic, i és emprat en bafs com a expectorant

Té un baix contingut en principis actius i és emprada principalment com a remei casolà tisana de tilla, de camamilla, de menta, etc

Hom obté el líquid esprement les fulles i afegint-hi essència de fonoll, de menta i d’altres plantes aromàtiques juntament amb alcohol de 95° És emprat externament com a sedant anodí local

Hi ha sacarurs de llimona, de menta, etc També poden ésser preparats en forma de granulat emprant sucre en pols, el producte actiu, aromatitzants i colorants i xarop per a fer la massa granular

Actualment en desús, només són emprats com a correctius alguns dels que porten essències Els més coneguts són els d’anís i de menta Les farmacopees prescriuen una relació d’una part d’essència i vint-i-quatre parts de sucre

Les principals substàncies colepoètiques fisiològiques són les sals biliars Les farmacològiques són les obtingudes de vegetals com la carxofa, la menta o el boldo, les d’origen animal com la bilis de bou o de xai, que contenen l’àcid còlic i les seves sals, o les que, obtingudes per síntesi, tenen una estructura totalment diferent Normalment, per al tractament terapèutic hom en combina diversos tipus