Resultats de la cerca

Fill d’un capità de vaixell mallorquí, de jove guanyà campionats de natació a Marsella Vers el 1905 anà a residir a Barcelona, on amb uns amics del Gimnàs Solé organitzà el primer Campionat d’Espanya de natació 1907 Aquesta iniciativa li donà la idea de fundar, el mateix any, el Club de Natació Barcelona , que presidí de manera alternativa, durant el període 1908-31 El 1908 arbitrà el primer partit de waterpolo de què es té constància a l’Estat espanyol Aquell mateix any organitzà el primer Campionat d’Hivern, que a partir de la segona edició s’anomenà Copa Nadal, i el 1909 el Gran Premi…

Membre del Club Natació Montjuïc, fou campió d’Espanya 1972 i guanyà dues Lligues 1976, 1977 Durant el període 1970-75 fou seixanta-tres vegades internacional amb la selecció d’Espanya, i participà en dos Campionats d’Europa 1970, 1974, els Jocs Mediterranis 1971, medalla de bronze, un Campionat del Món 1973 i els Jocs Olímpics de Munic 1972 Esdevingué entrenador, i el 1979 fou nomenat director de l’escola de waterpolo de Madrid Té la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1976 i dues d’extraordinàries al mèrit esportiu de la federació espanyola 1970, 1971

Destacà durant la Copa del Rei del 1999, on guanyà la prova de circuit i fou subcampió en raids Guanyà també quatre Campionats d’Espanya de circuit 1999, 2000, 2001, 2003 Fou, a més, campió de la Copa del Món de raids en categoria 1220 cc 2000, 2002 i medalla de bronze 1999 i aconseguí la cinquena posició al Campionat del Món de circuit 2001, 2002 Rebé la medalla de bronze 2000 i plata 2002 al mèrit motonàutic i la distinció al mèrit esportiu de la Federació Espanyola de Motonàutica 2001 També practicà motociclisme i ciclisme

Durant les dècades de 1950 i 1960, amb el seu cosí, Josep Manuel Anglada, donà un gran impuls a l’escalada amb la introducció de noves tècniques i l’obertura de vies, conegudes amb el nom Anglada-Guillamon, a parets de Montserrat, el Pedraforca, Riglos o Terradets També van realitzar diverses primeres escalades estatals a les Dolomites El 1961 participà en la primera expedició estatal als Andes del Perú, un projecte iniciat pel seu cosí Josep Manuel Anglada, Jordi Pons i ell mateix Els expedicionaris ascendiren diversos cims verges i aconseguiren la primera absoluta a l’aresta nord-est del…

Fou vocal de la Federació Espanyola d’Hoquei 1950-54 fins que es creà la Federació Espanyola de Patinatge FEP i en fou designat president del comitè de competició Fou vicepresident de la Federació Internacional de Patinatge 1976-78 i presidí la FEP entre el setembre del 1984 i l’octubre del 1992 És membre de mèrit del Comitè Olímpic Espanyol, a més de soci d’honor del Reus Deportiu Fou una de les figures clau en la concessió de la subseu olímpica d’hoquei sobre patins a la ciutat de Reus Rebé la medalla de plata al mèrit esportiu del Consejo Superior de Deportes

Membre del Club Natació Barcelona Fou campiona de Catalunya en la prova de relleus 4 × 50 m lliure 1939 i també en la de 4 × 100 m lliure cinc vegades de Catalunya 1940-44 i quatre vegades d’Espanya 1940-43 Esdevingué àrbitra de natació i jutgessa de salts amb el mèrit de ser la primera dona que ho aconseguia a Catalunya 1956 i la segona a Espanya 1960 El 1995 fou nomenada membre d’honor del collegi català d’àrbitres Rebé la medalla al mèrit esportiu de la Federació Catalana de Natació 1996 i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

El 1927 s’establí en un petit taller d’automòbils a Barcelona i fundà l’empresa José Artés de Arcos, pionera a Espanya en el sector de la indústria auxiliar de l’automòbil Formà la societat Artés-Jaeger Fou l’impulsor de cotxes de carreres com el Guepardo de Fórmula 1 1966, l’Artés Campeador 1967 o el cotxe amfibi Artés Gato Montés 1971 Fou president i fundador del Gremi de Fabricants de Peces d’Automòbil Fou guardonat amb la medalla de plata al Mèrit al Treball 1965, la Gran Creu del Mèrit Civil i la medalla d’or i de plata de la Creu Roja

Fou un dels pioners de l’equip del Reial Club Nàutic de Tarragona Aconseguí diversos títols de Catalunya i d’Espanya a la dècada dels anys vint en les especialitats d’outrigger i de iol de quatre amb timoner i, posteriorment, d’outrigger de vuit Fou internacional amb la selecció espanyola al Campionat d’Europa 1924 Retirat el 1931, fou designat capità de l’equip de rem del seu club Fou també vocal de la Federació Catalana de Rem i vicepresident de l’espanyola El 1956 rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana, i el 1960, la medalla d’or al mèrit de l’espanyola

Debutà amb el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria el 1923 El 1924 Joan Gamper li donà la responsabilitat de la secció de rugbi del Futbol Club Barcelona, de la qual fou delegat fins el 1969 Del 1927 al 1953 exercí d’àrbitre Fou secretari de la Federació Catalana de Rugbi 1928-34 i 1974-83, vicepresident, tresorer, vocal i seleccionador El 1948 li fou concedida la insígnia d’or i brillants del FC Barcelona i la medalla d’or de la Federació Espanyola de Rugbi El 1972 rebé la medalla d’or al mèrit esportiu de la federació catalana i el 1984 l’Orde al Mèrit de la…

Practicà l’atletisme i fou campió i recordista català dels 100 m llisos 1948 Posteriorment es feu soci de l’Associació de Pesca Submarina APS, amb la qual es proclamà campió d’Espanya individual i per equips 1959 També practicà l’esquí nàutic Formà part de la junta directiva de l’APS, que presidí 1964 Fou el primer president, el 1967, de la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques FECDAS, presidí la Federació Catalana d’Atletisme 1969-74 i fou vicepresident de l’espanyola d’atletisme 1975 Rebé la medalla de la Ciutat de Barcelona al mèrit esportiu 1961, la insígnia d’or de la FECDAS 1971…