Resultats de la cerca
Es mostren 111 resultats
estomodeu
Biologia
Porció inicial i cefàlica del tracte digestiu dels metazous celomats, revestida d’ectoderma pluriestratificat.
cefalobènids
Zoologia
Família de metazous del grup dels pentastòmids, que inclou paràsits de rèptils i d’ocells.
lofoforats
Zoologia
Embrancament de metazous triploblàstics protostomats caracteritzat per la presència d’un òrgan especialitzat, el lofòfor.
Tots són sedentaris o fixos, amb un cap reduït, un cos protegit per una coberta protectora i un tub digestiu generalment en forma de U S'alimenten d’organismes planctònics Són aquàtics, gairebé tots marins, i amb una larva lliure de trocòfora Comprenen les classes dels foronidis, els briozous, els braquiòpodes, els endoproctes, els quetògnats i els priapuloïdeus Els darrers estudis de filogènia molecular indiquen que el grup dels lofoforats és polifilètic, és a dir, que inclou grups d’espècies que no comparteixen un antecessor comú La nova distribució proposa que dins els lofoforats s’hi…
membrana cel·lular
© Fototeca.cat
Biologia
Capa contínua d’un gruix d’uns 60-124 Å, que té com a funció fonamental la regulació del bescanvi de matèries entre el citoplasma i el medi extern.
Una altra propietat important d’aquesta membrana és que permet l’agregació i la cohesió de cèllules veïnes per tal de formar teixits i òrgans Aquesta propietat és absent en els protozous, i ha permès l’aparició dels metazous en el curs de l’evolució En la membrana hom pot distingir dues capes d’uns 20 Å, separades per una de menys densa, d’uns 35 Å Els components principals de la membrana són lípids 25-40% i proteïnes 60-75%, però també hi pot haver glúcids en forma de glicoproteïnes o de polisacàrids Entre els lípids, els més típics són els fosfolípids, principalment la lecitina…
teixit
Biologia
Conjunt de cèl·lules d’un organisme que tenen la mateixa funció i presenten la mateixa diferenciació morfològica.
Constitueix l’estructura fonamental de què es componen els òrgans dels animals i les plantes A mesura que s’avança en l’escala evolutiva, hom observa la presència creixent de grups de cèllules que coordinen llur activitat i s’especialitzen per dur a terme funcions molt particulars Això els comporta una diferenciació morfològica i unes característiques citològiques peculiars Els principals teixits dels metazous són el teixit glandular, el nerviós, el muscular, el conjuntiu, l’ossi, el reticular i el fibrós El teixit glandular és format d’agrupacions de cèllules epitelials amb…
porocefàlids
Malacologia
Família de metazous del grup dels pentastòmids, que inclou paràsits de rèptils i de mamífers carnívors.
onicòfors
Helmintologia
Grup de metazous triploblàstics protostomats que ocupa un lloc intermedi entre els artròpodes i els anèl·lids.
Actualment comprèn molt poques espècies, i són tan poc evolucionades que hom les pot considerar com a fòssils vivents El cos és allargat i segmentat, convex dorsalment i aplanat ventralment, i la llargada varia entre 2 i 15 cm Tot el cos és cobert d’una cutícula quitinosa Als primers segments hi ha un parell d’antenes articulades, un parell d’ulls simples, un parell de mandíbules i uns tentacles orals la resta del cos té de 14 a 43 segments i és gairebé uniforme, puix que cada segment porta un parell de potes, similars als parapodis dels anèllids i acabades en dues ungles El tub digestiu és…
pennatulacis
Zoologia
Ordre d’animals metazous diploblàstics de l’embrancament dels cnidaris, classe dels antozous, subclasse dels alcionaris.
Es caracteritzen pel fet de formar colònies que no són fixes sinó que endinsen en el fang o en la sorra una part basal, en forma de peduncle contràctil, que els permet eventualment una certa mobilitat Les diverses espècies habiten als fons fangosos de la mar Mediterrània i a les costes tropicals americanes Les tres espècies comunes a la Mediterrània, pertanyents als gèneres Veretillum, Pteroides i Pennatula ploma de mar, veretil, tenen forma de ploma, de color vermell i luminescent de color gris i de colònies massisses i espinoses
tardígrads
Helmintologia
Grup de metazous tripoblàstics protostomats que ocupa un lloc intermedi entre els artròpodes i els anèl·lids.
De cos ovalat i d’un millímetre de llargada com a màxim, són bàsicament segmentats, proveïts de 4 parells de potes curtes i no articulades, similars als parapodis dels anèllids, i acabades en ungles, els tres primers parells de les quals són locomotores, i el quart, terminal, fixa el cos a un substrat Presenten constància cellular i organització complexa Durant la vida adulta muden repetides vegades llur cutícula, de vegades dividida en plaques Tenen glàndules cutànies, i sota l’epidermis una musculatura llisa en feixos Al segment cefàlic tenen glàndules orals i estilets cornis o quitinosos…
macrodasiòdids
Zoologia
Ordre de metazous del grup dels gastròtrics format per individus que tenen el cos allargat i deprimit.
Es diferencien dels altres gastròtrics en el fet que no tenen quetes i la paret del cos és recoberta exteriorment de nombroses glàndules No tenen protonefridis, i són hermafrodites i marins Habiten a pocs metres de profunditat, a la sorra Dos gèneres típics són Turbanella i Macrodasys