Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Petro Mohila
Història
Metropolita de Kíev (1634-46).
Fill d’un gospodar de Valàquia i Moldàvia, estudià a Moldàvia i a L’viv El 1627 es féu monjo de la Pečers'kaja Lavra de Kíev, on esdevingué arximandrita i on fundà 1631 una escola que esdevingué després l’acadèmia eclesiàstica de Kíev Lluità contra els abusos Treballà per enfortir l’Església ortodoxa enfront del catolicisme i del protestantisme a la Ucraïna occidental, aleshores sota Polònia-Lituània Bon coneixedor del llatí llengua en què ensenyava a la seva escola i de l’escolàstica occidental, concordava en molts punts amb la teologia catòlica, tot i ésser un defensor de la fe ortodoxa La…
Pere II de Montenegro
Història
Príncep i metropolita de Montenegro (1830-51).
Succeí Pere I Consagrat a Peterburg 1833, prosseguí la centralització política, en crear un senat en el qual foren representades les dotze tribus del país 1831 Continuà mantenint bones relacions amb Rússia, que el sostingué en les guerres amb Turquia —la qual envaí el territori diverses vegades— i Àustria Poeta notable, es destacà amb el poema Gorski Vienac , bé que també conreà l’èpica i el drama
Pere I de Montenegro
Història
Príncep i metropolita de Montenegro (1782-1830).
Succeí el seu oncle Sava II Amb el suport de Rússia, combaté Turquia, i amb el d’Anglaterra, França Centralitzà el poder, impulsà l’economia i féu publicar el primer codi escrit del país
Demetri I de Moscou
Història
Gran príncep de Moscou (1359-89) i de Vladimir-Suzdal’ (1362-89).
Fill d’Ivan II el Dolç, regnà amb l’ajut de l’Església i del metropolità Aleksej Lluità contra els mogols Inicià, a Moscou, la construcció del Kremlin Fou succeït per Basili I
Basili II de Moscou
Història
Gran príncep de Vladimir i de Moscou (1425-62).
Succeí el seu pare Basili I sota la tutela del seu avi Vitold, gran duc de Lituània mort el 1430 El dret a la successió li fou inútilment disputat pel seu oncle Jordi i pel fill d’aquest, Demetri Semjaka, que el féu eixorbar 1446 Aconseguí finalment d’imposar-se el 1453 S'oposà a l’acceptació del decret d’unió de les esglésies grega i romana 1439 per part del metropolita de Moscou, Isidor, el qual fou substituït i empresonat Fou el primer pas cap a la constitució d’una església nacional russa El succeí Ivan III, el Gran
Iaroslau I de Kíev
Història
Gran príncep de Kíev (1019-54).
Fill de Vladimir I de Kíev, regí el ducat de Novgorod i lluità amb els seus germans a la mort de Vladimir Establert a Kíev, unificà el principat i s’enfrontà als pobles bàltics, al nord, i als petxenegs, al sud Reorganitzà l’estat, que dotà del primer codi de legislació, la Russkaja Pravda ‘Justícia russa’ Pel matrimoni de les seves filles amb els reis de França i Noruega, es vinculà a les monarquies europees Féu de Kíev la ciutat més important després de Constantinoble i aconseguí que fos seu metropolitana el 1051 fou elegit Hilarió, metropolita de Kíev i de tota la terra de Rus…
Darius Rumeu i Freixa
Economia
Història
Polític i financer.
Segon baró de Viver Fill i successor de Darius Rumeu i Torrents, que fou president de la diputació provincial de Barcelona Estudià dret i es dedicà a les empreses familiars entre les quals Ciments i Calçs Freixa i financeres i a la política El 1919 entrà a Unión Monárquica Nacional i el 1920 fou elegit regidor de Barcelona Conseller de cultura de la Mancomunitat, durant la Dictadura de Primo de Rivera, contribuí a la dissolució d’aquesta institució Nomenat alcalde de Barcelona 1925-29, durant la seva gestió fou perllonganda l’avinguda Diagonal fins a Esplugues de Llobregat, urbanitzada la…
Moscòvia
Història
Nom donat, fins al segle XVII, a la regió històrica on es desenvolupà el gran ducat o gran principat de Moscou (segle XIV) i, més tard, l’Estat rus.
A l’origen Moscòvia només era la regió de Moscou i la part occidental de Suzdal Al segle XIII, Suzdal, atacada pels mongols, es dividí en una sèrie de principats autònoms Un dels seus prínceps, Alexandre Nevski, tenia Moscou entre els seus dominis, i confià aquesta ciutat al seu fill Daniel A partir de llavors Moscou constituí una unitat política Era pobra, plena de boscs i envoltada de zones pantanoses, però era ben situada, a l’encreuament de tres rutes la de la Bàltica vall del Dvina, la de Sibèria vall del Volga i la de la mar Negra vall del Don La seva pobresa la salvà de la conquesta…
Exposició Internacional de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Segona exposició de mercaderies, efectuada a Barcelona el 1929 i per a la qual fou urbanitzada la muntanya de Montjuïc.
En són precedents els projectes de Puig i Cadafalch 1905, per a fer-la a la plaça de les Glòries Catalanes, i la fallida Exposició d’Indústries Elèctriques 1916, ideada per Francesc Cambó Puig feu un projecte per a urbanitzar aquella muntanya, i d’aquest i d’un altre de Domènech i Montaner 1919 en fou feta una síntesi Organitzada per l’ajuntament de la Dictadura amb l’ajuda de l’estat, l’alcalde baró de Viver en presidí la junta directiva el marquès de Foronda en fou el director efectiu Representà un endeutament greu per a la ciutat, fins al punt que la Comissió de Responsabilitats de l’…
Felip III de Castella
Història
Rei (1598-1621) de Castella, de Catalunya-Aragó (Felip II) i de Portugal (Felip II).
Fill de Felip II de Castella i de la seva quarta muller, Anna d’Àustria El seu pare s’esforçà a educar-lo per a les tasques de govern, però en restà descoratjat per l’abúlia i el desinterès del seu hereu Aquest, en arribar al tron, confià immediatament els afers a un privat, Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja , futur duc de Lerma, el qual aprofità les seves atribucions gairebé omnímodes per a beneficiar parents i amics i per a enriquir-se escandalosament El rei anà a València tot seguit hi jurà els furs tanmateix, no hi tingué corts fins el 1604 i hi contragué matrimoni abril del…