Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
galerina metzinosa
galerina metzinosa
walt sturgeon (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Bolet de la família de les cortinariàcies, petit, amb un barret de 2-6 cm, de convex a pla, amb el marge estriat, cutícula llisa i higròfana, amb tons ocres, làmines adnates, de color canyella, peu fibril·lós, de color brunenc i amb un anell membranós.
Creix exclusivament sobre fusta de coníferes De vegades, però, viu sobre fusta enterrada i, aleshores, apareix sobre el terra El seu consum provoca intoxicacions mortals, semblants a la de la farinera borda La seva petita talla fa que normalment no el culli ningú, de manera que no es solen donar casos d’intoxicacions degudes al seu consum S’ha d’evitar, en tot cas, la confusió amb el cama-sec A diferència d’aquell, el peu de la galerina metzinosa no es pot cargolar 180º sense trencar-se
farinera borda
Farinera borda
© Carlos Basarte
Micologia
Bolet, de la família de les amanitàcies, de barret de color verd d’oliva de matís molt divers, de 7 a 12 cm, amb les làmines blanques i de cama d’un color més clar, amb un anell blanc i una volva membranosa.
Té la carn blanca i blana, i és una mica olorós Es fa principalment en boscs caducifolis És molt metzinós i, pel fet de contenir falloïdina, la seva ingestió sol tenir efectes mortals Es pot confondre amb algunes llores, cualbres o puagres de color verd Russula , però aquestes no tenen ni anell ni volva També amb alguns camperols Agaricus , que tenen anell, però no volva, i amb les làmines rosades que viren a brunes amb la maduresa La volva pot quedar tapada per la fullaraca i no resultar visible a primer cop d’ull Per això, en el cas de les amanites…
cicuta menor
cicuta menor
Ryan McMinds (CC BY 2.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, que fa prop d’1 m d’alçada, d’arrel grossa, amb buits, que desprèn una olor virosa, de tija robusta, tubulosa, estriada, de fulles dues o tres vegades pinnatisectes amb segments lanceolats estrets, serrats, flors blanques disposades en umbel·la gran, i fruits i aiguamolls de l’Europa central.
És altament metzinosa
aigua pícrica
Farmàcia
Química
Solució aquosa al 0,5% d’àcid pícric.
Per la seva acció queratoplàstica és emprada contra les cremades Metzinosa
veratre
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, rizomatosa, de 50 a 120 cm d’alçària, de fulles alternes i ovades, de flors amb sis tèpals, de color blanc verdós, arranjades en panícula, i de fruits capsulars.
Creix en prats de l’alta muntanya És una planta molt metzinosa
aigua de llorer-cirer
Farmàcia
Química
Perfumeria
Aigua aromàtica destil·lada obtinguda de les fulles fresques del llorer reial.
Els seus principis actius són l’àcid cianhídric i l’aldehid benzoic És metzinosa i sol ésser emprada a petites dosis com a calmant de la tos
estrofantina
Farmàcia
Mescla de glucòsids obtinguts a partir de l’estrofant amb el 19% d’α-glucosa, el 19% de β-glucosa, el 15% de cimarosa i el 47% d’estrofantidina.
Soluble en aigua i etanol, fortament metzinosa, estable a l’aire, s’altera per acció de la llum És emprada en medicina com a cardiotònic, a causa de la seva acció ràpida i de curta durada
aigua de Bürow
Farmàcia
Química
Solució aquosa d’alum potàssic i d’acetat de plom.
És metzinosa i hom l’empra com a resolutiu i astringent Cal sacsejar-la abans d’usar-la per tal com es precipita el sulfat de plom Fou introduïda en la terapèutica pel cirurgià alemany Karl A Burow 1809-74
teix
Teix
© C.I.C-Moià
Botànica
Jardineria
Arbre perennifoli, dioic, de la família de les taxàcies, fins de 20 m d’alt, de capçada ovoido-cònica, d’un verd fosc, amb fulles dístiques, linears, decurrents i agudes, i amb llavors envoltades d’un aril vermell.
Típicament centreeuropeu, es fa, aïllat o en petits claps, en còrrecs i vessants ombrívols de la muntanya mitjana, especialment sobre sòls calcaris També és plantat en jardins La fusta és apreciada en ebenisteria L’aril és comestible, però la resta de la planta és metzinosa
napalm
Química
Mescla d’un coprecipitat de sabons d’alumini amb àcids naftènics i àcids grassos, sovint de coco, la qual, addicionada a la gasolina, la gelifica.
Fou descobert el 1942, a la Universitat de Harvard, per Louis FFieser i els seus collaboradors És emprat en la càrrega d’explosius incendiaris bomba de napalm Els seus efectes són deguts a la calor produïda per la seva combustió, que ocasiona greus cremades, i a l’acció metzinosa del monòxid de carboni