Resultats de la cerca

Feu la carrera de dret i fou degà del Collegi d’Advocats D’ideologia republicana, desenvolupà una intensa carrera política com a regidor per Barcelona 1901, diputat a les Corts 1906, senador 1913, governador civil de Barcelona 1932, alt comissari d’Espanya al Marroc 1933, governador general de Catalunya 1936, president de la Generalitat durant quinze dies 1936 i ministre de la Governació 1936 El 1939 s’exilià a Mèxic En aquest país publicà, a la “Collecció Catalònia”, Mossèn Cinto 1944, una biografia en defensa del poeta, el qual coneixia en profunditat perquè n’havia estat…

Estudià dret Residí a Madrid des de la dècada del 1780 fins a l’inici del s XIX, on publicà una sèrie de traduccions i Espíritu de los mejores diarios literarios que se publican en Europa 1787-91, que difongueren les idees de l’il-luminisme El 1807 fou nomenat cronista de Palma El 1808 jurà la constitució de Bonaparte en nom de Mallorca, fou secretari d’estat i ministre de l’Interior de Josep I i s’exilià fins el 1814 Tota la seva obra és en castellà i està composta per nombroses traduccions Brisson, Young, Fénelon i Addison, escrits de tipus històric, com uns Apuntes para formar…

Vida i obra Fou conseller de la Mancomunitat 1917 i 1921, diputat per Lleida 1931, ministre de Treball 1933-34 i de Sanitat 1934, senador, regidor de Lleida i diputat provincial per Balaguer Collaborador de les revistes “Lleida” i Vida Lleidatana , i proclamat mestre en gai saber el 1928, és autor d’una poesia de temes populars i lligada al jocfloralisme Campànules 1923, Clarors 1927 i Floralesques 1928 A partir dels anys trenta, però, evolucionà cap a una progressiva conceptualització, amb llibres com L’argall 1931 i Arquimesa 1936 El seu exili a Occitània el 1936 i a Andorra a…

Fill de Llorenç Ros, governador militar de Caracas, fou també militar A cinc anys, orfe de pares, anà a viure a la casa pairal de les Olives Baix Empordà Arribà a general de divisió, fou membre destacat de la Unión Liberal, intervingué en nombrosos episodis de la vida militar i política espanyola del s XIX i fou diputat, senador i ministre de Foment, Instrucció i Obres Públiques S’inicià en la literatura en els cercles romàntics pròxims a José de Espronceda, escriví amb ell la comèdia Ni el tío ni el sobrino 1834 i li prologà El diablo mundo 1840 El 1860 publicà El doctor Lañuela…

Estudià dret a Cervera i a Sevilla i en fou catedràtic a Barcelona en fou alcalde el 1856 i a Madrid, on tingué acta de diputat a corts i fou ministre d’Ultramar 1864, com a membre de la Unión Liberal Publicà estudis sobre el dret civil català i en defensà la validesa enfront del centralisme uniformista, sovint en la premsa conservadora d’opinió, sobretot al Diario de Barcelonal , que contribuí a consolidar com a tal, en la línia marcada per Joan ↑ Mañé i Flaquer Publicà algun poema català de circumstàncies a La Verdad 1844 i el 1857 llegí a l’ABLB, de la qual fou membre, el…

Germà del polític  Pere Muntañola Collaborà a Cu-cut i En Patufet , on signà amb l’anagrama Amyc Aprengué l’ofici d’impressor i es convertí en editor Creà l’ Editorial Muntañola  1917-29 —influït per l’Editorial Calleja—, dedicada solament a llibres per a infants, en català i en castellà, amb la qual dugué a terme una tasca exemplar Concebé un tipus de llibre de format gran, illustrat a tot color, combinant un text llegidor amb uns dibuixos que feien més entenedor el conte El primer llibre fou Bernardo y el gigante , rondalla mallorquina, que illustrà ell mateix Publicà contes de Josep…

Vida i obra Estudià humanitats a Castelló, i filosofia i teologia a València i Gandia A Salamanca 1733 estudià lleis, grec i hebreu Fou catedràtic d’hebreu a València 1746 i Salamanca 1747 Obtingué una canongia a la seu de Barcelona 1752, ciutat on entrà en relacions amb Josep Finestres i els intellectuals catalans Fou també canonge tresorer de Toledo 1759 Fou un personatge hàbil en l’àmbit cortesà i esdevingué una figura clau en la política cultural de la monarquia amb Carles III fou preceptor dels infants reials, director de la reial biblioteca, arxidiaca de València, ministre…

Vida i obra Conegut amb el nom religiós de Miquel d’Esplugues Iniciat en els estudis eclesiàstics al seminari de Barcelona, el 1887 ingressà als caputxins i el 1893 fou ordenat de sacerdot i nomenat catedràtic de filosofia a Pamplona Com a primer definidor i vicari in capite de la província caputxina navarresocatalana, de la qual ocupà el càrrec de ministre provincial 1906-15 i 1918-21, el 1900 aconseguí la restauració de l’antiga província catalana Exercí una notable influència sobre la vida cultural, política i religiosa de Catalunya, sobretot en el sector proper a la Lliga…

Vida i obra Fill d’un obrer del tèxtil, feu els estudis de grau mitjà al seminari de Barcelona 1831-37 hi estudià dret a la Universitat i es relacionà amb elements romàntics, especialment a través de la Societat Filomàtica Es doctorà a Madrid 1847, on s’establí Allí ingressà al Partit Democràtic el 1849 i desenvolupà la seva llarga carrera política, intensa a partir del 1854, a través de l’acció com a dirigent i punt de referència del republicanisme federal, diputat en diverses legislatures, ministre i president de la Primera República i de la doctrina exposada en publicacions…

Després de cursar estudis comercials, fou professor de l’Escola de Comerç de Sabadell i publicà estudis sobre economia i història de les comarques gironines Iniciat de jove en el catalanisme polític, el 1974 fou un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya , partit pel qual fou elegit senador el 1977 L’any següent abandonà aquest partit i s’aproximà al Partit dels Socialistes de Catalunya , pel qual fou senador com a independent al llarg de quatre legislatures 1979-93 El 1995 i el 1999 fou elegit diputat al Parlament català per Esquerra Republicana de Catalunya , i el 2003…