Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
George Richards Minot
Metge nord-americà.
Els seus estudis sobre l’anèmia perniciosa i l’èxit assolit en el seu tractament, a base de grans quantitats de fetge cru, li valgueren el premi Nobel de medicina l’any 1934, compartit amb Murphy i Whipple
George Hoyt Whipple
© Fototeca.cat
Patologia humana
Metge patologista nord-americà.
Obtingué, juntament amb Minot i Murphy, el premi Nobel de medicina l’any 1934 pels seus estudis sobre el tractament de les anèmies pernicioses amb extrets hepàtics
micròtom
Biologia
Aparell emprat per a fer talls molt prims i regulars de teixits vegetals o animals per a preparacions microscòpiques.
El més simple és el micròtom de cargol o manual, format per un cargol micromètric que fa sobresortir la peça que cal tallar al mig d’una plataforma llisa, i hom fa el tall amb una navalla histològica és emprat sobretot per a tallar teixits vegetals Correntment són emprats els anomenats micròtoms universals , que són micròtoms de precisió micròtom de lliscament, micròtom de Minot, de Ranvier, de Leitz, de Becke, de Thoma-Jung, molt més complexos i variats En el micròtom de congelació , emprat per a tallar material congelat, la navalla és refredada contínuament La microscòpia…
cianocobalamina
Farmàcia
Química
Cristalls vermells isolats de cultius de Streptomyces griseus
per Karl Folkers i els seus col·laboradors l’any 1947.
Corresponen al principi actiu dels extractes de fetge fresc descoberts l’any 1926 per George R Minot i Williams P Murphy, i emprats per aquests en el tractament de l’anèmia megaloblàstica Els composts de la vitamina B 1 2 cobalamines són complexos de cobalt amb un grup ciano i una estructura cíclica tetrapirròlica És un factor universal, o sigui, necessari per a tota forma de vida Té un paper important en la síntesi dels àcids nucleics, en el metabolisme de l’àcid fòlic dels greixos i dels aminoàcids i en la conversió dels glúcids en greixos S'emmagatzema a la melsa i als ronyons
premi Nobel de medicina i fisiologia
Entitats culturals i cíviques
Medicina
Premi instituït per Alfred B. Nobel en el seu testament i que hom concedeix, des del 1901, a figures destacades en el camp de la fisiologia i la medicina.
És concedit per l’Institut Karolinska d’Estocolm Relació de premis Nobel de medicina i fisiologia 1901 Emil Adolf von Behring Alemanya 1902 Ronald Ross Gran Bretanya 1903 Niels Ryberg Finsen Dinamarca 1904 Ivan Petrovic Pavlov Rússia 1905 Robert Koch Alemanya 1906 Camillo Golgi Itàlia, Santiago Ramón y Cajal Espanya 1907 Alphonse Laveran França 1908 Paul Ehrlich Alemanya, Ilja Iljic Mecnikov França 1909 Emil Theodor Kocher Suïssa 1910 Albrecht Kossel Alemanya 1911 Allvar Gullstrand Suècia 1912 Alexis Carrel França 1913 Charles Richet França 1914 Robert Bárány Austràlia 1915 No atorgat 1916 No…