Resultats de la cerca

En l’àmbit competitiu, la finalitat és que els coloms recorrin una distància determinada en el menor temps possible, mesurat mitjançant rellotges especials Els coloms són transportats al lloc de l’aviada, on se’ls posa una anella especial per comprovar que completin el recorregut previst Hi ha diferents tipus de competició en funció de les distàncies establertes velocitat entre 100 i 300 km, mig fons entre 300 i 500 km, fons entre 500 i 700 km i gran fons més de 700 km, i segons la categoria dels coloms colomins, joves, juvenils i neòfits També es realitzen exposicions dels coloms …

Fou fundada a Barcelona, el 1935, amb l’ànim d’aglutinar tots els clubs existents El primer president fou Lluís Codina Arimón L’any 1960, en el 25è aniversari de la seva fundació, organitzà una aviada des de Porto Portugal, com a Gran Concurs de Resistència, on s’engabiaren més de 800 coloms Entre el 1966 i el 1968, es denominà Federació Catalana d’Associacions de Coloms Missatgers L’any 1985, per commemorar les noces d’or, organitzà una aviada especial de gran fons des de Rekkem-Menen Bèlgica, amb una distància de 1060 quilòmetres en línia recta L’any 2009 tenia 332 llicències

Fundat el 1894, nasqué amb el nom de Societat Columbòfila Missatgera Mataró El primer president fou Joan Castany S’afilià a la Federació Columbòfila Espanyola un any després de la fundació, quan ja disposava de trenta socis El 1902 el rei Alfons XII li concedí el títol de reial durant el primer congrés internacional de columbofília celebrat a Madrid El 1931 recuperà la denominació original i el 1990 prengué el nom actual El 1934 cofundà l’Agrupament Columbòfil d’Entitats Catalanes, que el 1935 es convertí en la Federació Columbòfila Catalana de Coloms Missatgers

Fundat el 1926, fou impulsat per Domingo Fusté i Bessó Nasqué amb el nom de Sociedad Colombófila “La Paloma Sport”, el 1948 prengué el nom de Societat Columbòfila Missatgera Barcelona i el 1990 es convertí en club El 1934 cofundà l’Agrupament Columbòfil d’Entitats Catalanes Aquesta institució fou el preludi de la Federació Columbòfila Catalana de Coloms Missatgers, creada l’any 1935 i de la qual el club fou soci fundador Organitzà nombroses amollades i exposicions columbòfiles El 1951 organitzà el Gran Concurs Internacional de Resistència de Porto Aquesta fou la primera vegada a…

Es fundà amb el nom de Societat Columbòfila de Catalunya el 1890 i fou la primera entitat de columbofília a tot l’Estat Del 1902 al 1931 i del 1939 al 1990 s’anomenà Reial Societat Columbòfila de Catalunya, mentre que en el període 1931-39 es denominà Societat Columbòfila de Catalunya A partir del 1990 prengué el nom actual L’impulsor i el primer president fou Diego de la Llave García, que fundà l’entitat juntament amb Sebastià Pascual, Ferran de Sagarra, Josep Sert, Bonaventura Renter i els germans Francesc i Pasqual Monravà En els seus inicis, promocionà la columbofília a Espanya, creant…

Fundat el 1930, fou impulsat per Miquel Torrandell, que en fou el primer president Els seus fills, Antoni i Ricard Torrandell, difongueren l’afició pels coloms cedint als socis del club alguns exemplars de la raça que criaven des de feia anys El 1930 s’afilià a la Federació Columbòfila Espanyola, i el 1936, a la Federació Columbòfila Catalana Ha organitzat nombroses exposicions i concursos estatals i internacionals, com ara la Copa Bètula Els seus socis aconseguiren èxits remarcables en exposicions i olimpíades d’arreu del món Obtingué primers premis i guanyà anelles d’or en les categories…

Fou el pioner de la columbofília a Catalunya i a Espanya El 1872 feu la primera importació de vint-i-quatre parelles de coloms missatgers de Bèlgica, i installà el primer colomar a Barcelona, a la plaça del Duc de Medinaceli El 1865 fundà l’Agència Fabra, associada a l’Agència Havas de París, que des del 1867 operà a tot Espanya i Portugal com a central de corresponsals i en la qual s’utilitzaven coloms missatgers per a enviar telegrames i correspondències A més, la seva agència publicà alguns articles relacionats amb el món de la columbofília, com Via Alada 1873

S’inicià el 1960 al Club Columbòfil Missatgera Barcelona, que presideix des del 1996 Treballà al colomar patern 1960-1972 i al colomar de Santi Rabassa 1973-1979, i el 1980 creà el seu propi colomar Des del 1985, els seus coloms han obtingut els premis Zamora 1985, Beja 1988, Almodóvar 1992, Zafra 1995, 2011, Villanueva de la Serena 2002, 2003 i Tomelloso 2004, 2005 Presidí la Federació Columbòfila Catalana de Coloms Missatgers 1982-94 Sota la seva presidència aconseguí l’adquisició de la seu del carrer de la Torre Vélez de Barcelona, la fundació de la revista Coloms …

El 1959 ingressà al Club Columbòfil Egarenc, en el qual exercí de comptador, secretari i president fins el 2001 Del seu palmarès esportiu destaquen els premis estatals primer classificat a l’Exposició Nacional del grup A de mascles 1968 segon premi de Seguretat Nacional en concursos de velocitat 1971 i primer en la Marató Nacional Intercomunitats 1995 El 1976 treballà en la construcció del primer camió existent a Catalunya i a Espanya per al transport i amollada dels coloms missatgers i, un any després, introduí a Catalunya la gestió informatitzada dels concursos Fou fundador del…

De la simple afecció a la cria de coloms, molt estesa al Principat i especialment a Barcelona, a la darreria del s XIX hom passà a la cria de coloms missatgers com a activitat esportiva El 1873, Camil Fabra, director de l’agència Fabra de notícies, utilitzà coloms missatgers per aquest mitjà comunicà a Barcelona l’arribada del rei Alfons XII, el 1875 Per iniciativa de Diego de la Llave, hom fundà a Barcelona, el 1889, la Societat Columbòfila de Catalunya, la primera dels Països Catalans i de la península Ibèrica El mateix any es fundà la revista “La Paloma Mensajera…