Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Paisij de Khilandar
Religions orientals
Monjo búlgar del monestir de Khilandar, al mont Athos (Grècia).
La seva Istorija Slavjanobulgarska 1762, publicada el 1844, escrita en paleoeslau modernitzat, potser sense gaire originalitat, representa l’inici de la literatura búlgara moderna i del moviment autonomista de l’església de Bulgària
Josep Viladomat i Massanas
Escultura
Escultor.
Fou aprenent amb R Atché i amb Borrell i Nicolau Fou membre fundador del grup d' Els Evolucionistes 1917 La seva revelació pública fou una Maternitat presentada a l’Exposició d’Art de Barcelona del 1923 Viatjà per Itàlia i a París 1924 Exposà individualment a Barcelona Sala Parés el 1929 És autor del Sant Francesc d’Assís de Montserrat, del monument a Fortuny a Reus i del monument a FSPearson a Barcelona 1918, així com d’una de les escultures de la plaça de Catalunya de Barcelona 1929, d’altres al parc de Montjuïc i de l’allegoria de la República 1936 al monument barceloní a Pi i Margall que…
Miquel dels Sants Oliver i Tolrà
Historiografia catalana
Historiador, escriptor, advocat i periodista.
Vida i obra Especialitzat en la Revolució Francesa i la seva influència a Espanya, Catalunya i Mallorca Utilitzà el pseudònim de Clavell de Moro Estudià el batxillerat a l’Institut Balear 1876-81, on rebé la influència de Josep Lluís Pons i Gallarza, professor d’història universal i d’història d’Espanya Pons, que fou el pare de la Renaixença a Mallorca, conreà una història romàntica i fou un admirador de l’antiga Corona d’Aragó Una de les primeres obres en què Oliver s’imbuí de la teoria del caràcter nacional de Pons i Gallarza fou la “Influencia del idioma patrio en la poesía”, Almanaque…
Joaquim Rubió i Ors
Historiografia catalana
Historiador, poeta i activista cultural.
Vida i obra Signà articles amb les seves sigles i els primers poemes catalans amb el pseudònim de Lo Gaiter del Llobregat , que donà títol als reculls successius que en feu 1841, 1858, 1888-1902 Fill d’un llibreter de vell i editor, inicià estudis eclesiàstics al Seminari Conciliar de Barcelona, que abandonà es llicencià en dret l’any 1842 i es doctorà en filosofia a la Universitat de Barcelona l’any 1846, a part de cursar història econòmica i altres disciplines a la Junta de Comerç Participà en el moviment de renovació romàntica, i destacadament, com a poeta, historiador i activista, en…