Resultats de la cerca

Acusat davant la inquisició, hagué d’exiliar-se a Portugal, on morí a la presó inquisitorial És l’iniciador de l’obra històrica Šebet Yĕhudà ‘La vara de Judà’, continuada pel seu descendent Šĕlomó ibn Verga

Fou conseller d’Akbar, emperador mogol de l’Índia, i collaborà en la reforma econòmica i administrativa d’aquest Escriví, a més, la seva biografia El Llibre d’Akbar, i traduí el Mahābhārata al persa Morí assassinat per ordre del fill d’Akbar, Selim

Fill de Joan Baptista Reiner, cap d’una notable família d’impressors de Perpinyà El 1729, essent tonsurat, rebé un primer benefici a Sant Joan de Perpinyà, seguit d’altres prebendes en 1730, 1771 i 1773 Deixà inèdita una Chronologia Helenensium episcoporum , molt utilitzada i lloada per Puiggarí Fugí durant la Revolució Francesa i morí poc després

Acompanyà com a historiador Alexandre el Gran en la seva expedició a l’Àsia caigut en desgràcia, morí a la presó Les seves obres Hellēniká , història grega des de la pau d’Antàlcides, Práxeis Alexándrou , sobre l’expedició asiàtica no es conserven Una vida novellada d’Alexandre, del segle II, molt difosa Alexandre el Gran , li fou falsament atribuïda

Mercedari, ocupà diversos càrrecs dins l’orde, fins a ésser-ne mestre general 1609-17 Intervingué, per ordre de Felip III, en l’expulsió dels moriscs de València 1610 Nomenat bisbe de Jaca i consagrat 1616, morí abans de prendre'n possessió És autor d’una Historia de la orden de la Merced 1591 i de Vida y muerte de Pedro Nolasco 1610

Monjo 1091 i abat 1122 de Saint-Denis, fou conseller de Lluís VI i Lluís VII de França i regent del regne durant la segona croada 1147-49 Morí mentre preparava una expedició a Terra Santa És autor de dos panegírics reials Vita Ludovici sexti i Vita Ludovici septimi , d’unes memòries Liber de rebus in administratione sua gestis i d’unes cartes, valuosos testimonis del seu temps

Escriví, per encàrrec de la cort del 1564, una Primera part de la història general de Catalunya , que dedicà a la cort del 1585 i que abraça des del diluvi a la invasió musulmana Esmenta com a fonts Tarafa, Ocampo, Morales, Illescas, Beuter i Ponç i d’Icard, amb un intent d’utilitzar-les d’una manera crítica Dóna notícies interessants sobre els vestigis romans coneguts a l’època, principalment de Barcelona i Tarragona Morí abans de poder escriure la continuació projectada

De família originària d’Onda, fou secretari dels governadors almohades de València Durant el setge cristià se n'anà a la cort hàfsida de Tunísia per a demanar ajuda i, perduda la ciutat, hi tornà per ocupar el càrrec de cap de la cancelleria 1238 Caigut en desgràcia, morí executat, i la seva obra fou cremada És autor de la Takmilat li-kitāb al-Ṣila , continuació de la Ṣila d’ibn Baškuwāl, d’una collecció de biografies, al-Hulla al-Siyarā' Escriví poemes en què es planyia sobre la pèrdua de València

Estudià a Bolonya i es doctorà en dret civil i canònic a Pisa 1567, on fou ordenat prevere Fou arxipreste de la catedral de Torres, i el 1590 fou nomenat bisbe de Bossa Celebrà un sínode les actes del qual foren publicades Escriví un memorial i un tractat a favor de la primacia del bisbe de Sàsser enfront del de Càller Publicà el primer llibre de De rebus sardois Càller, 1580, però morí i deixà manuscrita la major part de la seva obra, publicada el 1835 De chorographia Sardiniae libri duo i De rebus sardois libri quator Seguidor, en part, de l’obra de Segimon Arquer, és…

El 1801 entrà a la congregació de l’Oratori És autor de Barcelona cautiva , en forma de dietari, on narra, des d’un punt de vista antifrancès, l’ocupació de Barcelona 1808-14 per les forces napoleòniques i aporta un bon nombre de documents se'n publicaren sis volums 1815-21, i en resta inèdita la part corresponent a partir de l’abril del 1811 A la fi de l’ocupació 1814 fou expulsat de la ciutat pel baró d’Habert Publicà també El joven francés en la Trapa de España 1814, una Relación 1814 sobre l’execució dels implicats en la Conspiració de l’Ascensió fou confessor d’un d’ells com a vicari de…