Resultats de la cerca

Les seves interpretacions més brillants foren Poil de carotte 1932 i Un carnet de bal 1937, de Julien Duvivier, i Les misérables 1934, de Raymond Bernard Morí torturat a mans de la Gestapo

Element del cercle de Marlowe, fou empresonat per ateu, i morí en la misèria És, amb Marlowe, un dels principals dramaturgs anteriors a Shakespeare i iniciador del drama elisabetià Escriví The Spanish Tragedy 1587

Donà a conèixer Joan Brossa amb l’estrena de La mare Màscara i Nocturns encontres Protagonitzà una versió fílmica de La filla del mar de Guimerà, i morí d’accident, quan preparava la Santa Joana de Bernard Shaw

Creador d’un tipus de teatre anomenat astracanada , d’estructura dramàtica molt simple, amb predomini dels jocs de paraules, disbarats i acudits fàcils Molt fecund, hom en pot esmentar La venganza de don Mendo 1919, Los extremeños se tocan 1926, Faustina 1919, Calamar 1927, etc Morí assassinat al començament de la guerra civil

Estudià a la Royal Academy of Dramatic Arts Les seves dues obres de més èxit, Entertaining Mr Sloane 1964 i Loot 1966 ridiculitzen mitjançant diàlegs incisius i d’una gran agilitat les convencions i les institucions socials Altres obres seves són Crimes of Passion 1967 i What the Butler saw 1969 Morí assassinat

El seu teatre és un dels més representatius de la seva època Influït per Oehlenschläger i Shakespeare, les seves comèdies són un crit en defensa de la llibertat individual Autor d' Ordet ‘La paraula’, 1925 portada al cinema per CTDreyer el 1954, En Idealist ‘Un idealista’, 1928 i Niels Ebbesen 1942, entre altres obres Morí afusellat per la Gestapo

S'imposà com a actriu tràgica, i s’introduí en els medis culturals parisencs Interpretà sobretot Voltaire, Racine i Corneille Controlada i poc emfàtica, hom la considera un precedent de les tècniques d’actuació posteriors La seva personalitat i la seva mort misteriosa —potser morí emmetzinada per qüestions de gelosia— inspiraren el drama Adrienne Lecouvreur 1875, d’E Scribe i ChMourier, i l’òpera Adriana Lecouvreur 1902, de FCilea

Debutà en la companyia Tutau-Mena, al Teatre Olimp 1872 El 1874 intervingué en obres teatrals al Liceu, i des del 1876 actuà al Romea Hi estrenà Mar i cel , de Guimerà, un dels seus majors èxits Escriví algunes comèdies, com Ja és l’hora 1880 i Qui serà l’avi 1887 Morí quan era a punt d’incorporar-se a la companyia de Carolina Tubau, al Principal

De família d’actors, es destacà aviat Passà a Madrid, on assolí èxits amb obres de Lope de Vega, Rojas Zorrilla, Calderón, etc A 18 anys es casà amb l’actor Manuel Rivas, però l’abandonà i fou amant de diversos aristòcrates Davant la rivalitat d’actrius més madures optà per fer-se empresària 1763 i actuà al capdavant de la companyia pròpia Empresonada 1765 per una suposada desatenció a l’autoritat, reprengué l’escena poc després, però, debilitada, morí en plena joventut

Continuadors de la tradició titellaire catalana de Juli Pi, Ezequiel Vigués Didó , els Anglès, etc, que enriquiren amb la utilització d’un ampli ventall de matèries plàstiques i nous recursos tècnics, evolucionaren des del format de titelles més clàssic fins a espectacles de caràcter més pròpiament teatrals Entre les seves obres cal destacar Les trifulgues d’En Pinotxo 1968, Breu record de Tirant el Blanc 1970 de M A Capmany, Calaix de Sastre 1971, El Drac del Castell dels Moros 1975, Nyaps 1975, Mori el Merma 1978 amb ninots de Joan Miró i presentat amb el nom de Teatre de La Claca , Les…