Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
moralitat
Filosofia
Religió
Dimensió de la conducta humana en tant que té relació amb el bé o el mal i és judicable com a bona o dolenta.
Tradicionalment han estat considerades fonts de la moralitat la intenció, el fi i les circumstàncies Actualment hom sol acceptar que els criteris que legitimen la moralitat no són únicament racionals, sinó també vivencials i culturals
flor
Esplendor, excelsitud, de les coses intel·lectuals o morals.
natura
Conjunt de condicions físiques i morals de l’home.
fons
Conjunt de qualitats morals bones o dolentes d’una persona.
inobservança
Manca d’observança, especialment de les prescripcions religioses, morals, mèdiques, etc.
escandalitzar
Ofendre els sentiments morals, la consciència amb alguna acció immoral blasmable.
etnocidi
Antropologia
Extinció deliberada d’una cultura per una altra.
Conegut també amb el nom de genocidi cultural, designa la imposició forçada d’un procés d’aculturació, amb l’esfondrament consegüent dels valors socials i morals tradicionals
cató
Educació
Primer llibre de lectura.
Inicialment es referia al llibre de màximes morals atribuït a Cató Dístics de Cató , en ús a les escoles durant l’edat mitjana i fins al s XVII
probabilisme
Filosofia
Cristianisme
Doctrina moral, desenvolupada al segle XVII sobretot pels jesuïtes, tot seguint el dominicà B.Medina (1528-80), segons la qual hom pot seguir una opinió probable en qüestions ètiques malgrat que hi hagi també una altra opinió més probable.
Intent de superar els problemes que planteja una aplicació rígida dels principis i les veritats morals, el probabilisme ha d’ésser situat com a equivalent de la casuística i del probabiliorisme
llibre de la Llei
Bíblia
Nom donat al Pentateuc (Torà) com a expressió típica de l’economia de salvació de l’Antic Testament, atribuïda a Moisès mateix.
D’aquí ve que hom anomeni també l’ordre salvífic veterotestamentari llei mosaica o llei antiga , per contraposició a la llei nova de l’Evangeli, expressió amb què alhora hom alludeix més en concret al conjunt de manaments morals decàleg i de reglamentacions relatives al culte, a la impuresa legal, etc