Resultats de la cerca

Com a estudiant 1458 feu de testimoni del primer testament d’Ausiàs Marc, amb qui mantingué una demanda poètica Senyor mossen Marc, ja no m’enamore Notari, pertangué al grup de Bernat Fenollar i participà en les obres collectives  Lo somni de Joan Joan 1496 i Lo procés de les olives 1497 Concorregué al certamen poètic del 1474 amb un poema que inclou l’acròstic Yolant , nom de la dama Violant d’Urrea Altres obres seves, de caràcter galant, foren copiades al cançoner  Jardinet d’orats els incomplets Versets a una filla del governador de València i una Obra per los vells , en què aconsella a…

En poesia ha publicat Assaig de poema 1980, i, en novella, La mort del fabulador 1999, una representació simbòlica i una complexa paràbola moral

Llicenciat en ciències de la informació a la Universitat Autònoma de Barcelona, collaborà a la ràdio, i pel programa humorístic de Catalunya Ràdio Alguna pregunta més 1994-97 rebé un premi Ondas el 1997 L’any 2000 s’incorporà a RAC1 , i el mateix any n’esdevingué director de programació i hi dirigí i participà, a més, en diversos programes Primer Toc , Cafè Baviera , retransmissions de partits del FC Barcelona, i des del 2004  El Món a RAC-1 , pel qual guanyà el premi Ràdio Associació de Catalunya , etc Ha treballat també a Televisió de Catalunya , on fou director dels programes Un tomb per…

Germà de l’arquitecte Jaume Bach , es dedicà professionalment al disseny industrial, i inicià l’obra poètica els anys setanta amb títols com Emilie Kraufort, alumna de primària 1972, reeditat i ampliat el 1997, De rems i hores 1974 i Diorames 1975, als quals seguiren, entre d’altres, Revenedor d’agonies 1984 i  Trànsfuga de llum 1985 Amb L’ocell imperfecte 1996, premis Cavall Verd-Josep M Llompart i Crítica Serra d’Or de poesia introduí el personatge de Kosambi, de referents xinesos, perses, indis, àrabs i africans, que complementà posteriorment amb les proses de Kosambi, el narrador 2006 i…

Passà la infantesa a Cadis, Londres i Cartagena El 1935 inicià estudis de lletres a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Carles Riba L’any següent fou seleccionada per impartir classes d’anglès en un institut de Barcelona, en substitució de professors mobilitzats Acabada la Guerra Civil de 1936-39 s’exilià amb els seus pares, primer a França i posteriorment a la Gran Bretanya, on dugué a terme tasques d’ajut als refugiats En esclatar la Segona Guerra Mundial es traslladà a Xile, on treballà a l’empresa del seu pare, a Valparaíso, i posteriorment com a professora d’anglès a l’escola…

Desenvolupament enciclopèdic Més reeixida que l’obra de Moreno i Fenollar, i amb més humor, atrau per la vivesa i l’espontaneïtat dels diàlegs, la varietat dels participants, especialment femenins, i la pinzellada costumista Escrit majoritàriament en forma de codolada, recull la intervenció d’altres poetes, com ara Joan Moreno, Jeroni d’Artés i Joan Sobrevero Bibliografia Jàfer, S Pitarch, V i Gimeno, Ll 1988 1 Vegeu bibliografia

Desenvolupament enciclopèdic Conté composicions de Joan Roís de Corella, Romeu Llull, Pere de Torroella, Joan Escrivà de Romaní, Joan Moreno, Francesc Alegre i Bernat Fenollar Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Desenvolupament enciclopèdic L’únic exemplar conegut es conserva a la Biblioteca Universitària de València Manca de data i de nom d’impressor Té cinquanta-vuit fulls impresos Conté obres, entre d’altres, de J Fenollar, J Moreno, Francesc de Castellví, Joan Verdanxa, Roís de Corella, Lluís Alcanyís, Miquel Peres, Narcís Vinyoles, J Gassull, Lluís Garcia, Jeroni Motsó, Jaume Roig, Joan Llançol, Bernardí Vallmanya i Pere Bell, amb un total de quaranta poetes i quaranta-cinc poesies quaranta en català, quatre en castellà i una en toscà Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu…

Crític literari i collaborador de diversos mitjans de comunicació, formà part de l’equip de guionistes de sèries de televisió Moncloa, dígame , 2001 Jet Lag , 2002-06 Ha publicat les novelles negres  Tardor 1999, considerada com la radiografia sentimental d’una generació, Maleït Montjuïc 2000, Camaleó 2001, una visió torturada sobre els sentiments,  Trenta-dos morts i un home cansat 2004,  La imperfecció de les bombolles 2009,  Si quan et donen per mort un dia tornes 2012,  Herències collaterals 2014, la traducció en castellà de la qual fou guardonada amb el I Premio Paco Camarasa de Novela…

Filla de Joaquim Vayreda i Olivas, i neta del botànic Estanislau Vayreda i Vila Casada amb Joan Xirau i Palau S'exilià el 1939 a Cuba, a l’Havana, i després a Mèxic En aquest país fou collaboradora en diverses publicacions literàries i escriví guions de cinema, un dels qual va ser interpretat per l’artista mexicà Mario Moreno, més conegut com a Cantinflas El 1955 tornà a Catalunya i s’establí a Figueres Mestra en gai saber a Perpinyà El 1971 guanyà el premi Fastenrath de novella als Jocs Florals de Barcelona amb l’obra Encara no sé com sóc , que després publicà Es presentà als…