Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
les Moreres
Caseria
Caseria del municipi de Cornudella de Montsant (Priorat), a la vora del riuet d’Arbolí, al camí que des del coll d’Alforja va a Poboleda i a Escaladei.
hostal de les Moreres
Arquitectura civil
Hostal
Antic hostal del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), en el camí de Tremp al de coll de Comiols, a la dreta del riu de Conques, dins l’antic terme de Covet.
Deixà de funcionar en la dècada del 1950 En desús i enrunat, fou enderrocat al tombant del segle XX
el Fossar de les Moreres
© Xevi Varela
Plaça de la ciutat de Barcelona, que era ocupada pel cementiri on foren enterrats els defensors de Barcelona en el setge del 1714.
Classificat com a conjunt històric, hom hi celebra actes patriòtics, tradicionalment circumscrits a l'independentisme radical, amb poca o nulla representació institucional, molt especialment en les celebracions de l' Onze de Setembre El 1999 la Generalitat declarà el lloc bé cultural d'interès nacional i el 2001 s'hi construïren els elements commemoratius del 1714, amb un peveter i una làpida amb els versos de Frederic Soler "Al fossar de les moreres / no s'hi enterra cap traïdor / fins perdent nostres banderes /serà l'urna de l'honor" Des de l'abril del 2002, l'associació…
cuc de seda
© Fototeca.cat
Entomologia
Eruga del lepidòpter Bombyx morio (papallona de la seda), que en molts llocs del llevant de la península Ibèrica ha estat objecte de cria per tal de beneficiar la seda amb què fabriquen els capolls on es reclouen durant l’estat de crisàlide.
Els cucs de seda són erugues de cos blanc i sedós que es nodreixen sobretot de fulles de morera
morerar
Lloc plantat de moreres.
mosquit verd
Hermes Almond (CC BY-NC-ND 2.0)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels homòpters, de la família dels tiflocíbids, que té a l’èlitre una àrea cerosa finament estriada transversalment.
Els ocelles són situats entre el front i el vèrtex Els mascles tenen un òrgan estridulós situat a l’abdomen Ponen els ous als teixits de moreres, ceps, cotó i altres plantes, on es desenvolupen durant cinc setmanes i provoquen les consegüents alteracions en l’hoste
Kodaira
Ciutat
Ciutat de l’illa de Honshū, Japó, a l’àrea metropolitana de Tòquio, a l’altiplà de Musashino.
Desenvolupada com a regió agrícola de regadiu des del s XVII, disposa de plantacions de moreres des del començament del s XX Després de la Segona Guerra Mundial cresqué com a àrea suburbana residencial de Tòquio La indústria hi és representada per la fabricació de pneumàtics per a automòbils i maquinària elèctrica
coltura promiscua
Geografia agrària
Expressió italiana amb la qual hom designa el sistema de conreu basat en l’existència simultània de plantes de conreu vàries en un mateix camp, de forma que una d’elles serveixi com a suport de les altres.
És típic dels països mediterranis i es dóna en àrees de sòl humit o amb possibilitats de regatge, car no suporta una estació seca llarga Les formes més genuïnes es donen a la Toscana, l’Emília i la Campània, on són d’origen romà, i en el Minho portuguès, on s’adoptà el sistema al s XVIII en introduir-s’hi el conreu del blat de moro Coexisteixen moreres o oms, que fan de suport a la vinya, amb blat o faves Itàlia central, oms, vinya i blat o espart Campània i moresc, mongetes i vinya Minho Dóna bones produccions però exigeix una elevada quantitat de mà d’obra Normalment coincideix…