Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
Alfons Carles de Borbó i d’Àustria-Este
Història
Política
Anomenat duc de San Jaime
.
Pretendent carlí a la corona d’Espanya, amb el nom d' Alfons Carles I , germà de Carles VII El 1871 es casà amb Maria de les Neus de Bragança, infanta de Portugal, que l’acompanyà quan fou designat general en cap de les forces de Catalunya 1872-76 en el curs de la Tercera Guerra Carlina El 1931, en morir sense fills el seu nebot Jaume, es convertí al seu torn en pretendent Trencà les negociacions que aquell havia iniciat amb el destronat Alfons XIII i es mostrà d’acord amb l’entrada dels carlins a l’alçament del 1936 En morir sense fills, deixà per resoldre l’afer de…
Aleksandr Danilovič Menšikov
Història
Política
Polític rus.
Sergent d’artilleria i company de joventut del tsar Pere I el Gran, malgrat el seu obscur origen l’acompanyà per Europa en 1697-98, i des del 1699 en fou el conseller principal Governador de les províncies occidentals 1703, fou nomenat príncep el 1707, i assessorà eficaçment el tsar durant la guerra contra Suècia En morir aquest, féu pujar al tron la seva vídua, Caterina I 1725 Malgrat el seu poder dictatorial i el suport del partit reformista, l’aristocràcia imposà un Consell Suprem que aconsellés l’emperadriu 1726 Tractà de casar la seva filla amb el príncep hereu Pere…
Adolf I de Luxemburg
Política
Gran duc de Luxemburg (1890-1905).
El 1839 heretà el ducat de Nassau, que li fou arrabassat per Prússia 1866, després de la guerra entre aquest país i Àustria En morir Guillem III dels Països Baixos, li fou atorgat el gran ducat de Luxemburg
Wincenty Witos
Història
Política
Polític polonès.
Membre del partit populista, fou diputat 1919 i primer ministre 1920-21, 1923 i 1926 Deposat per Piłsudski 1926 i empresonat 1930-32, es refugià a Txecoslovàquia, on fou també empresonat durant l’ocupació alemanya Fou alliberat pels soviètics poc abans de morir
Pelai Vilanova i Massanet
Història
Política
Polític republicà i metge.
Afiliat al Partit Progressista de Ruiz Zorrilla, l’abandonà en morir aquest i s’adherí, el 1903, a la Unió Republicana contrari, però, a la Solidaritat Catalana, passà al reformisme de Melquíades Álvarez, i fou finalment, el 1915, un dels dirigents del Bloc Republicà Autonomista
William Legge
Història
Política
Polític anglès.
Baró i, des del 1711, primer comte de Dartmouth Fou secretari d’estat de la reina Anna d’Anglaterra el 1713 intentà, per mitjà de l’ambaixador anglès a Madrid, lord Lexington, que Felip V de Castella prometés de respectar les constitucions de Catalunya En morir la reina 1714, es retirà de la política
Josep Collaso i Gil
Política
Polític i filantrop.
Militant del Partit Liberal, fou diputat per Barcelona 1875, senador 1901, 1902 i 1905 i alcalde de Barcelona en quatre ocasions 1894, 1897, 1909 i 1913 Fundà i presidí l’Associació d’Amics dels Pobres a Barcelona En morir, deixà un quantiós llegat a l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau i per a escoles un dels grups escolars barcelonins inaugurats el 1930 en porta el nom
Tran van Tra
Política
Militar i polític vietnamita.
Dirigí l’ofensiva de les tropes de Vietnam del Nord sobre el sud que culminà amb la conquesta de Saigon el 1975 Ministre de defensa del govern provisional 1969-76, caigué en desgràcia per fer públiques les rivalitats entre els diferents dirigents comunistes Fou rehabilitat el 1995 amb motiu del vintè aniversari de la fi de la guerra El 1996, poc abans de morir, fou nomenat cap militar de personal
Jaume Girard
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Fou bisbe de Sogorb 1437-45 i de Barcelona 1445-56 Fou conseller de la reina Maria Tingué problemes amb la generalitat per un préstec, i en especial amb el capítol de Barcelona, amb el qual pledejà des del 1448, fins al punt que en morir no li feren exèquies El papa Calixt III el nomenà legat per a la reforma de monestirs, i morí a Poblet exercint aquesta missió
Jean-François-Paul de Gondi
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític, conegut amb el nom de cardenal de Retz.
Eclesiàstic intrigant, figurà entre els promotors de la guerra de la Fronda 1648-49, però el desig d’obtenir el capel cardenalici li féu trair la causa En morir el seu rival Mazzarino, aconseguí el favor del rei Lluís XIV, rebé l’abadia de Saint-Denis i acomplí missions diplomàtiques importants, sobretot a Roma Escriví les Mémoires fins el 1655, un llibre considerable per la riquesa d’estil i la penetració psicològica
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina