Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
enterocolitis
Patologia humana
Inflamació aguda o crònica de la mucosa intestinal que afecta simultàniament l’intestí prim i el gros.
Quan l’estómac també és afectat, hom l’anomena gastroenterocolitis Pot ésser classificada en catarral, fibrinosa o purulenta , segons que la inflamació produeixi mucositat, fibrina o supuració A vegades s’hi poden produir ulceracions i veritables necrosis enterocolitis necròtica
endostil
Anatomia
Solc estret del centre de la paret ventral de la faringe dels tunicats i cefalocordats, des de la cavitat bucal fins a l’esòfag.
Les parets laterals són ciliades, i el fons, revestit de cèllules secretores de mucositat i una filera de cèllules flagellades al mig Aquesta estructura permet de capturar partícules alimentàries de l’aigua i de fer-les progressar cap a l’esòfag, facilitant la nutrició micròfaga
enzimoteràpia
Farmàcia
Tractament d’algunes malalties mitjançant enzims d’origen animal (pepsina, pancreatina, tripsina), vegetal (bromelaïna, ficina) o fúngic (cel·lulasa, lactasa).
L’eficàcia de l’enzimoteràpia per via oral o parenteral en el tractament dels procesos inflamatoris ha fet que s’estengués molt el seu ús N'hi ha de dues menes, la de reforç , que ajuda l’acció pròpia dels enzims naturals digestius, i la supletòria , que en supleix una manca També pot ésser emprada per a fluïdificar la mucositat bronquial o destruir teixits necròtics
opercle
Anatomia animal
Peça generalment arrodonida que serveix per a tapar algun orifici del cos d’un animal.
Els gastròpodes marins produeixen un opercle segregat pel peu i que serveix per a tancar l’obertura de la closca quan l’animal s’hi tanca Els gastròpodes terrestres segreguen una mucositat que s’endureix en contacte amb l’aire i tanca l’obertura de la closca, la qual cosa permet a l’animal de passar l’hivern En els peixos osteïctis, les feses branquials són protegides exteriorment per un opercle de caràcter ossi, recobert per un estoig cutani que s’obre per darrere i dóna sortida a l’aigua que, entrant per la boca, banya les brànquies
morena
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix de l’ordre dels anguil·liformes
, de la família dels murènids, que ateny 1,5 m de llargada, de cos serpentiforme, comprimit lateralment.
Manca d’escata i d’aletes pectorals, i la pell és gruixuda i recoberta de mucositat Té la boca grossa, amb dents fortes i agudes Els orificis nasals formen unes prolongacions tubulars a l’extrem de la mandíbula superior És de color terrós, amb grosses taques blanques i grogues Habita a les fenedures i les coves de les costes rocalloses, a poca profunditat, on s’alimenta de peixos, que caça a l’aguait Malgrat la seva reputació, només ataca quan és destorbada la mossegada és molt dolorosa i de cicatrització difícil La morena és comuna a totes les costes rocalloses de la Mediterrània
flegma
Patologia humana
Mucositat anormal del nas o de la boca procedent de les vies respiratòries.