Resultats de la cerca

Forma colònies d’una gran densitat sobre les roques de la zona intermareal, la qual cosa dóna lloc a una franja negra d’1 m d’amplada, especialment a les àrees de fort trencant Els musclos es fixen al substrat sòlidament, mitjançant el bissus S'alimenten de plàncton, animal i vegetal, que capturen per filtració Molt apreciats per a menjar, els musclos són conreats en parcs artificials des de temps molt antic mitilicultura A l’Atlàntic habita l’espècie Medulis , molt semblant a l’anterior, però un xic més petita

En aquesta modalitat de cultiu marí l’home es limita a proporcionar un substrat artificial adient normalment cordes penjades verticalment per a la fixació de les larves planctòniques durant l’època de la reproducció hivern, i escull zones adequades, on visquin els musclos naturalment Per tal d’evitar la predació a càrrec d’altres animals alguns gastròpodes, estrelles de mar, etc, cal que les cordes no estiguin en contacte amb el fons Pel mateix motiu, hom acostuma a deixar-los periòdicament en sec durant 1-2 dies els musclos ho resisteixen perfectament La…

En estat larval s’introdueix en la cavitat branquial d’alguns molluscs nacres, musclos, etc i ascidis S'alimenta del plàncton que porta l’aigua que banya les brànquies

Habita sobre fons rocallosos, d’1 a 50 m de profunditat, on fa estralls entre els molluscs i constitueix una veritable plaga per als bancs d’ostres i els cultius de musclos

No tenen múscul adductor anterior, o bé hi és molt reduït, i el peu és curt i no serveix per a la locomoció Es nodreixen de plàncton Pertanyen a aquest ordre la majoria de molluscs aquàtics comestibles musclos, dàtils de mar, ostres, cloïsses, etc

Si les muscleres es troben lluny de la costa, o en zona de marees, acostumen a ésser flotants Quan estan a prop de terra i en zones no sotmeses a marees intenses estan fixades al fons A Catalunya n'hi ha en gran nombre al delta de l’Ebre

Excepte en els porífers, els mamífers i els ocells, pràcticament es presenten en tots els metazous, però són molt importants en els cnidaris, ctenòfors, equinoderms, hirudinis, nematodes, insectes, miriàpodes, aràcnids, peixos, amfibis i rèptils ofidis Des d’un punt de vista estricte, hom no pot considerar com a verins les substàncies tòxiques resultants del catabolisme que produeixen en determinades condicions alguns protozous i molluscs, com ara els musclos, car no tenen una missió ofensiva o defensiva específica

com és el cas dels estadis juvenils d’algunes escopinyes Venus , de les cloïsses Tapes i de les petxines de pelegrí Pecten , o bé d’una manera definitiva, com en els musclos Mytilus i les nacres Pinna El bissus és secretat per unes glàndules especials —anomenades bissògenes— del peu d’aquests animals, en forma líquida, i se solidifica en entrar en contacte amb l’aigua És format per proteïnes afins a la sericina de la seda, i en alguns casos pot ésser filat i teixit nacres