Resultats de la cerca

Un cas típic fóra l’associació actínia-bernat ermità De fet, el mutualisme perfecte només es dóna quan les condicions del medi són favorables per a tots dos participants, perquè en el cas contrari un d’ells passa a parasitar l’altre

L’obrerisme als Països Catalans tingué, entre el 1860 i el 1900, dues característiques La primera, una estreta relació amb el republicanisme, amb períodes de desigual convivència Ambdós corrents incidiren en les classes treballadores i populars i el societarisme obrer collaborà, en algunes ocasions, amb el republicanisme i, en d’altres, lluità contra el seu arrelament ideològic i polític De fet, a les Balears i al Rosselló, el republicanisme no fou desplaçat ni pel bakuninisme, ni pel socialisme marxista La segona característica fou la continuïtat d’un moviment sindical que, a partir del…

És més primitiva que el mutualisme, del qual es diferencia pel menor benefici mutu que n'obtenen les espècies concernides, i perquè no se'ls arriba a fer mai indispensable

La connectància és una mesura d’estructura que depèn de la quantitat d’interaccions entre espècies Relacions interespecífiques, com per exemple les de mutualisme, incrementen la connectància En un ecosistema, quan les interaccions són dèbils, aquestes són més nombroses, afecten més espècies i la connectància és alta En ecosistemes amb interaccions fortes, on les espècies actuen vigorosament però sobre un nombre petit d’altres espècies, les interaccions són menys nombroses i la connectància és baixa

Fou l’intent d’endegar el moviment obrer a les Illes Ideològicament eclèctic a l’inici, es dedicà sobretot a l’educació dels obrers Des del 1884, derivà cap a un pur i simple mutualisme assistencial També impulsà el feminisme mallorquí, que despertà un ampli ressò polèmic En 1885-86 s’encarregà de respondre al qüestionari social de la Comissió de Reformes Socials El seu òrgan de premsa fou Unión Obrera Balear 1882-86

D’Estat Català, tingué una actuació destacada en el CADCI i en el camp esportiu fou diverses vegades de la directiva del FC Barcelona Fou diputat del Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana i formà part del Consell d’Economia La seva activitat més important fou en el camp del mutualisme fundador i secretari de la Mútua del Comerç i de la Indústria, impulsor de la llei de mutualitats 1934, etc S'exilià a Cuba, on publicà Divagacions i quimeres

Milità a Lliga Catalana, de la qual fou secretari de la junta directiva Fou collaborador i marmessor de Francesc Cambó Després del 1939 intervingué en l’organització del mutualisme laboral i fou director de la Caixa de Jubilacions i de Subsidis de la Indústria Tèxtil 1946-69 Fou president del Club de Futbol Barcelona 1968-69, de la Caixa de Pensions 1972 i de l’Instituto Catalán de Cultura Hispánica 1966, tinent d’alcade de Barcelona 1960 i procurador del terç familiar per Girona a les Corts Espanyoles 1967-71

Deixà d’existir l’any 1940 L’Associació, en el si de la qual es materialitzaren les inquietuds científiques i pràctiques dels elements dedicats a la comptabilitat i a l’administració d’empreses, desenvolupà les seves activitats mitjançant cursets, conferències, assessorament tècnic i jurídic, biblioteca especialitzada, publicacions, mutualisme, etc Publicà, del juliol del 1925 a l’octubre del 1938, 151 números de la revista “Organització” L’entitat organitzà el VI Congrés Internacional de Comptabilitat, que tingué lloc a Barcelona el novembre del 1929 i el 1932 l’Exposició…