Resultats de la cerca

Catedràtic del Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en l’anàlisi dels conceptes, els discursos i les narratives pedagògiques i aprofundí en la història de l’educació física i de l’esport També s’ocupà de la contribució del Dr Emili Mira a la psicologia de l’esport i d’aspectes relacionats amb la pedagogia olímpica Dirigeix la revista Temps d’Educació i és autor de llibres relacionats amb la pedagogia i l’esport, com L’esport a Sants-Montjuïc 1994, Historia de la educación física y el deporte a través de los textos 1995 i…

Vinculada a la Universitat de Vic des dels inicis com a Estudis Universitaris de Vic , s’ha orientat sobretot cap a temes relacionats amb l’ensenyament i ofereix diverses colleccions amb la voluntat de contribuir també a la normalització lingüística nacional de les publicacions universitàries i assagístiques de didàctica “Didàctica”, pedagogia “Complements”, “Interseccions”, “Textos Pedagògics”, tècnica “Tecnociència” i història i humanitats “Referències”, “Biblioteca d’Història de Catalunya”, “Biblioteca Universitària/Història”, “Jaume Caresmar”, “Escolis” També cultiva un vessant literari…

Estudià matemàtiques i astronomia, abans de dedicar-se a la recerca de noves formes i tècniques narratives És conegut sobretot per la biografia del revolucionari francès Fouqué und einige seiner Zeitgenossen ‘Fouqué i alguns dels seus coetanis’, 1958 El seu estudi sobre l’aventurer i escriptor alemany Karl May, Sitara und der Weg dorthin ‘Sitara i el camí cap enllà’, 1963, ha provocat moltes polèmiques De les seves narracions i novelles, totes de gran originalitat formal i fins i tot extravagant, cal destacar Leviathan 1949 Das steinerne Herz ‘El cor de pedra’, 1956, Die…

Al realisme gris de la vida quotidiana aportà l’alè romàntic dels grans esdeveniments històrics en la Polònia del s XVII, com en Ogniem i mieczem ‘A sang i foc’, 1883-84, Potop ‘El diluvi’, 1884-86 i Pan Wołodyjowski ‘Un heroi polonès’, 1887-88 Recollí les lluites medievals amb els ordes germànics en Krzyżacy ‘Cavallers teutons’, 1897-1900 i obtingué un èxit internacional amb Quo vadis 1894-96, situada en la Roma de Neró i que proclama el triomf de la ideologia cristiana sobre el materialisme decadent del món pagà Deixà també novelles psicològiques, com Bez dogmatu ‘Més enllà del misteri’,…

Com a traductor professional s’ha especialitzat en la traducció d’obres narratives modernes Ha traduït al català de l’anglès, el francès, l’italià i el castellà a autors com Gérard de Nerval, Giovanni Verga, Leonardo Sciascia, Italo Calvino, Milan Kundera, John Banville o Eduardo Mendoza També ha collaborat en diverses publicacions, entre d’altres, Diari de Barcelona i Diario 16 El 2017 publicà El mirall dels llibres , selecció dels seus textos de crítica literària És autor dels reculls de poemes Les illes obstinades 1987, Premi Carles Riba 1986 i  Test de Rorschach 1992 La seva…

De família de propietaris rurals, feu estudis de dret a Barcelona, on residí i exercí d’advocat Fou membre a la Ciutat Comtal de La Jove Catalunya, fundador de la primera revista La Llar  1871, dedicada a la instrucció i educació de la dona, i cofundador de La Gramalla , en què publicà articles d’opinió, a vegades amb el pseudònim Albert Palomeras , poemes i, en fulletó, un poema patriòtic llarg, inacabat, La morta viva Collaborà amb poemes, narracions i articles entre els quals algun sobre temes sociolingüístics i una necrologia de Roca i Cornet a La Renaixença , i amb poemes a La Barretina…

Soldat a Cuba, Weyler l’empresonà dos anys per uns articles periodístics En tornar-ne estigué hospitalitzat a Manresa, i conreà el periodisme polític a Saragossa Publicà la tetralogia autobiogràfica Del cautiverio 1903, Del hospital 1906, Del cuartel y de la guerra 1906 i Del periódico y de la política 1907 Residí a París i a Madrid, on fou redactor d’"El Imparcial” i milità a Acción Republicana, el partit d’Azaña Candidat fracassat a diputat a corts, reflectí aquesta experiència en la notable novella El juez que perdió su conciencia 1925 Unes altres obres narratives, dins la…

Llicenciat en dret per la Universitat de Sevilla el 1988 Començà la seva trajectòria teatral com a director i dramaturg de la companyia El Traje de Artaud juntament amb Pepa Gamboa, i aviat es donà a conèixer en el panorama dramàtic estatal gràcies als importants premis que obtingué, entre els quals destaquen el premi born de teatre, que guanyà dues vegades, amb Los enfermos 1999, i El Instructor 2005, el premi Tirso de Molina per l’obra Los borrachos , 1993 o el premi Marqués de Bradomín gràcies a La oreja izquierda de Van Gogh , 1991 A més a més, ha estat autor de diverses dramatúrgies d’…

Seguint la tradició del seu pare Salvador Bonavia i Flores , es dedicà al teatre popular, tant en la faceta d’autor com en la d’editor Dirigí “ L’Escena Catalana ” des del 1925 fins a la desaparició de la collecció durant la guerra civil Com a autor cal destacar-ne dues comèdies que tingueren un èxit notable La puntaire 1927 i, especialment, Maria Cistellera 1936, que ja a l’època va ser considerada un plagi de la novella Felip Derblay de Georges Ohnet També feu alguna incursió en el drama social amb La presó de les dones 1936 Així mateix, i signant amb el pseudònim Jordi Canigó , escriví…

Es donà a conèixer a disset anys amb uns quants contes que publicà en revistes i diaris Les seves primeres novelles, d’inspiració purament sarda, són importants per la descripció de paisatges i costums sards Anime oneste 1895, La giustizia 1899, Elias Portolu 1903 —considerada la millor—, Cenere 1904 i L’edera 1906 Més endavant s’alliberà progressivament del regionalisme i tractà preferentment històries d’amor que impliquen culpabilitat Colombi e sparvieri 1912, Canne al vento 1913, La madre 1919, Il segreto dell’uomo solitario 1921, Il Dio dei viventi 1922, Annalena Bilsini 1927, La vigna…