Resultats de la cerca

El seu nom de fonts original era Samuel Ford Es casà amb Margalida Creus i Soler, de Maó, on residí un cert temps, i més tard s’establí a Mallorca Participà en la guerra del Francès i collaborà en l’enllaç entre les tropes angleses i les estacionades a Mallorca, motiu pel qual féu viatges a Gibraltar El 1811 tornà a Mallorca, on fundà el Collegi Militar de Palma i fou comandant general de l’exèrcit de reserva Formà amb aquest l’anomenada Divisió Mallorquina, amb la qual passà a la Península i derrotà Suchet en l’acció de Castalla 1813, per la qual fou condecorada tota la divisió

Estudià a Màlaga, i passà una temporada a Bèlgica 1850-55 Concorregué a les Exposiciones Nacionales des del 1856 i fou professor a l’Escuela Superior de Madrid i acadèmic de San Fernando 1860 Exposà a Baiona, Metz, Lió, París, Viena i Munic Reaccionà contra el paisatgisme romàntic de Pérez Villaamil i n'imposà un d’extremament naturalista, no exempt de misteri Foren deixebles seus Beruete, Regoyos, Riancho i Jaume Morera i Galícia, el seu deixeble predilecte, el qual donà al Museu de Lleida una vuitantena d’obres del mestre 1924

Treballà a París, amb Picasso, G Braque i F Léger, en les recerques cubistes, i tractà d’aplicar-les a l’escultura La qualitat plàstica expressionista de la seva obra és obtinguda pel joc de les superfícies còncaves i convexes, dels plans i els relleus Obres Nu reclinat amb guitarra 1928, La mare i el fill 1930

Vida Estudià al Conservatori de Cluj amb F Farkas i privadament amb P Kadosa El 1945 s’installà a Budapest, on continuà els estudis amb S Veress i P Járdány El 1950 substituí Z Kodály a l’Acadèmia de Música Després de l’ofensiva soviètica del 1956, fugí clandestinament d’Hongria i, després d’una curta estada a Viena, fou acollit a Colònia per K Stockhausen Treballà a l’Studio Música Electrònica de la WDR 1957-58 El 1964 fou nomenat membre de la Reial Acadèmia Sueca de Música Obtingué la nacionalitat austríaca el 1967, i des del 1973, i fins que es retirà el 1989, es dedicà a l’…

Influït pel cubisme, creà el lucisme 1910, que proclamà el color com a element més important de la pintura Installat a París amb la seva muller, NSGončarova 1914, fou escenògraf dels Ballets Russes Sol de nit , 1915

Pels seus estudis sobre les reaccions immunològiques, especialment d’aplicació als empelts humans, l’any 1960 rebé, juntament amb FBurnet, el premi Nobel de medicina

El 1956 es traslladà a Roma per estudiar a l’Accademia di Belle Arti, i fixà la residència en aquesta ciutat Inicialment es dedicà a la pintura de números, lletres, fletxes i diferents signes tipogràfic Entre el 1965 i el 1967 restà inactiu Un dels principals impulsors de l’anomenat arte povera  amb coincidències importants amb l’ art pobre  que sorgí a Catalunya, en la seva obra emprà materials de rebuig i objectes quotidians, i fou autor d’obres consistents en carbó exposat en suports o bé dins de recipients llana en recipients de fusta o sacs plens de llegums, arròs o cafè, i el 1969 muntà…

Installat a França a 18 anys, estudià a Roma i a París —amb Auguste Perret, a l’École Spéciale d’Architecture— Encara estudiant, ja era redactor de la revista L’Architecture d’Aujourd’hui , de la qual arribà a cap de redacció Fou fundador de les Réunions Internacionales des Architectes, d’on sorgí la UIA Unió Internacional dels Arquitectes, de la qual fou secretari general, i més tard president honorari Acabada la Segona Guerra Mundial, tingué cura de l’urbanisme de diverses ciutats Arles, Tarascó, Le Mans L’any 1934 féu una casa prefabricada totalment metàllica El 1954 començà, juntament amb…

Especialitzat en entomologia, féu recerques importants sobre els ortòpters de l’Àsia central i estudià la migració de les llagostes A partir del 1920 treballà a Anglaterra, i el 1945 fou nomenat director de l’Antilocusts Research Centre Membre de la Royal Society, publicà Locusts and Grasshoppers 1928 i Insects and Climate 1931

Es doctorà a la Universitat de Budapest 1936 i emigrà a Anglaterra el 1939 Fou professor de filologia romànica i lingüística general de la Universitat de Glasgow 1946-53 Entre el 1946 i el 1964 fou codirector de la revista Archivum Linguisticum i ocupà la càtedra de filologia romànica a Leeds 1953-68 i a Oxford 1968-76 Obert a tots els corrents de la lingüística moderna, les seves obres són marcades per un eclecticisme teòric Es destacà en dos camps primerament féu contribucions decisives en la semàntica lèxica, disciplina que mantingué i elaborà durant un període en què l’ambient…