Resultats de la cerca
Es mostren 145 resultats
angle de polarització
A la figura de l’esquerra, la llum incident només té component paral·lela al pla d’incidència (fletxes), de manera que quan l’angle d’incidència és igual a l’angle de polarització, O subp , no hi ha llum reflectida; a la figura de la dreta, la llum incident té component paral·lela (fletxes) i component perpendicular (punts) al pla d’incidència, de manera que quan l’angle d’incidència és igual a l’angle de polarització, O subp , la llum reflectida no és nul·la, ja que conté la component perpendicular (punts) al pla d’incidència
© fototeca.cat
Física
Angle amb què ha d’incidir un raig de llum sobre una superfície separadora de dos medis d’índexs de refracció n
i n´
per tal que en la llum reflectida no hi hagi component paral·lela al pla d’incidència.
Segons les fórmules de Fresnel, l’angle de polarització φ π satisfà φ π + φ´ p = 90°, essent φ´ p el corresponent angle de refracció D’acord amb la llei de la refracció resulta que tg φ π = n´/n llei de Brewster, fórmula que dóna el valor de φ π , i que el raig reflectit i el refractat són perpendiculars entre ells
microscòpic | microscòpica
Física
Dit dels objectes o sistemes observables només amb l’ajut d’aparells d’augment.
atenuació geomètrica
Física
Atenuació que només és deguda a la posició relativa dels punts considerats respecte de la font de radiació.
balança d’un sol platet
Física
Balança analítica de pesada ràpida que només presenta el fulcre de suspensió del canastró i el d’un sol platet.
El cos a pesar és collocat al plat, on hom afegeix una sèrie de pesos determinats el pes total del plat és equilibrat per una càrrega fixa situada a l’altre extrem del canastró Hom fa servir aleshores el mètode de la doble pesada per a determinar el pes del cos, que és possible de mesurar amb una precisió de dècimes de milligram
liquidus
Física
Química
Corba del diagrama de fases binari temperatura-composició que relaciona les composicions i temperatures per sobre de les quals només existeix la fase líquida.
espectròmetre de massa
Espectròmetre de massa i l’espectre de masses del neó
© fototeca.cat
Física
Química
Aparell destinat a separar els diferents isòtops d’un element.
Es fonamenta en l’acció dels camps elèctric i magnètic sobre les partícules amb càrrega elèctrica En tot espectròmetre hi ha dues parts un selector de les velocitats de les partícules, que només deixa passar partícules d’una velocitat determinada, i el separador de les partícules de massa diferent El primer espectròmetre de massa fou dissenyat per Thomson, el qual l’utilitzà el 1913 per a separar els dos isòtops principals del neó, i efectuà la primera separació d’isòtops no radioactius de la història aquest espectròmetre utilitzava només l’acció de…
racionalitzat | racionalitzada
Electrònica i informàtica
Física
Dit de les fórmules i del sistema d’unitats emprats en electricitat en què només apareix el factor 4π en els casos de simetria esfèrica.
circuit de coincidència
Física
Circuit electrònic proveït de diverses entrades i una sortida en la qual només apareix senyal en el cas que apareguin en cadascuna de les entrades impulsos simultanis.
Té un temps de resolució no nul i considera impulsos simultanis els que arriben separats per un interval més petit que el temps de resolució
funció d’estat
Física
Funció que serveix per a definir l’estat termodinàmic d’un sistema, la variació del valor de la qual només depèn de l’estat inicial i final.
senyal
Física
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Magnitud física variable, de natura molt diversa, que pot ésser transmesa, propagada i detectada adequadament, de manera que en pertorbar o modificar un estat d’equilibri constitueix un element portador d’informació.
Els senyals poden ésser molt diversos elèctrics, mecànics, pneumàtics, òptics, acústics, etc, i són utilitzats per a transmetre informació, donar ordres, etc, d’acord amb un codi establert En alguns casos els senyals es quantitzen , i cada quàntum es fa correspondre a un caràcter D’altres vegades els senyals són definits només durant uns intervals de temps concrets o en certs moments Quan es fa servir la representació digital, els senyals són mesurats en múltiples de quàntum i sovint se'n fa un mostreig per exemple per mitjà d’un senyal de rellotge, cas en el qual és possible…