Resultats de la cerca
Es mostren 133 resultats
Simó IV de Montfort
Història
Home de guerra normand.
Comte d’Évreux i de Leicester Senyor de Montfort Lluità al costat de Felip II de França contra Ricard I d’Anglaterra 1194 Es distingí en la quarta croada, de la qual es retirà amb la seva gent quan els croats es dirigiren contra Constantinoble Havent tornat a França 1207, fou elegit cap de la croada albigesa 1209 Gran soldat, però mancat d’escrúpols, fou un home cruel, fanàtic i astut Servint-se del pillatge, l’incendi i la destrucció sistemàtica de tot, s’ensenyorí ràpidament del país d’Oc i li imposà les seves lleis estrangeres, alhora que en destruïa la vida econòmica S'apoderà de…
Warenne
Família anglesa d’origen normand.
William de Warenne — 1089 arribà a Anglaterra el 1066 amb Guillem el Conqueridor, i fou el primer comte de Surrey Els seus successors, William de Warenne 1071 — 1138, segon comte de Surrey, i William de Warenne — 1148, tercer comte de Surrey, participaren activament en les lluites polítiques de llur temps Un altre membre de la família, John de Warenne 1231 — 1304, lluità al servei d’Eduard I a Galles i fou lloctinent a Escòcia La família s’extingí amb la mort de John de Warenne 1286 — 1347
siculonormand | siculonormanda
Art
Dit de l’estil arquitectònic desenvolupat a Sicília i a la Itàlia meridional durant els s. XII i XIII, constituït per una profusa varietat de formes artístiques bizantines, musulmanes, llombardes i normandes.
A la Campània predominen els elements musulmans voltes, arcs de ferradura, peraltats i entrecreuats, decoració exuberant, com és palès a les catedrals de Caserta Vecchia s XII-XIII i d’Amalfi 1266-68, claustre i a la casa Rufolo s XIII, Ravello Sota el domini normand l’arquitectura a Sicília aplegà esquemes de l’anomenat romànic normand planta basilical amb creuer molt remarcat i torres monumentals, formes de l’art bizantí cúpules sobre petxines, capitells, temes iconogràfics i ornamentació de mosaics i tècniques d’origen musulmà decoració de paviments, murs i…
Paternò
Ciutat
Ciutat de la província de Catània, a l’illa de Sicília, Itàlia, als peus de l’Etna.
És un centre agrícola important Entre els seus monuments, cal esmentar les esglésies gòtiques de Santa Maria in Alto i San Francesco i un gran castell normand
Milazzo
Ciutat
Ciutat de la província de Messina, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Activitat portuària i refineries de petroli Emplaçada al lloc de l’antiga Mylai , fundada el 716 aC, fou escenari de la primera batalla naval dels romans contra els cartaginesos Castell normand del s XIII
Rochester
Ciutat
Ciutat d’Anglaterra, Gran Bretanya, al comtat de Kent, vora el riu Medway i 45 km a l’E de Londres.
Amb les ciutats de Chatham i Gillingham forma una conurbació Té fàbriques de ciment, de paper i de maquinària Bisbat anglicà Conserva ruïnes d’un castell normand s XII La catedral, començada el 604, fou reestructurada el 1077
Turold
Literatura
Possible autor de la Cançó de Rotllan (per raó del darrer vers: Ce falt la geste que Turoldus declinet).
L’estudi del poema fa pensar que era un normand i que compongué l’obra entre el 1095 i el 1100 Hom ha volgut identificar-lo amb Turold, monjo de Fécamp, a Normandia, i abat de Malmesbury després del 1066
William Longchamp
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític anglès, d’origen normand.
Canceller i justiciar de Ricard Cor de Lleó i bisbe d’Ely 1189 Quan Ricard partí cap a les croades, Longchamp governà Anglaterra, fins que fou desposseït per Walter de Coutances, capdavanter dels barons revoltats a favor de Joan sense Terra Aleshores passà a França, visità Ricard, que hi era captiu 1193, i el convencé de la seva lleialtat Aquest el confirmà en el càrrec de canceller, que ocupà fins a la mort
Ely
Ciutat
Ciutat del Cambridgeshire, a Anglaterra, Gran Bretanya, a a la vora de l’Ouse.
El principal monument és la catedral, que té la nau d’estil normand 1090-1130 el cimbori fou reconstruït per Alan de Walsingham 1322-28 sobre base octogonal la capella de la Mare de Déu 1321-49, annexa a la catedral, és una obra mestra del gòtic florit
Rurik
Història
Príncep vareg.
Possiblement identificable amb el normand Roerek, després d’haver assolat amb les seves hosts l’Europa occidental s’establí, vers el 860, a la ciutat de Novgorod Malgrat la tradició que el fa fundador de Kíev, no fou sinó el seu successor Oleg el qui, en morir Rurik, hi traslladà la seva residència