Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
novació
Dret civil
Modificació d’una obligació civil.
És extintiva quan l’obligació és extingida a causa de la creació d’una nova obligació, i és modificativa quan consisteix en la substitució de la persona del deutor o en la subrogació d’un tercer en els drets del creditor, sense que es produeixi l’extinció de l’obligació originària
capitalització d’interessos
Economia
Acumulació dels interessos vençuts al capital que els ha produïts, per tal que aquesta suma sigui el nou capital productor d’interessos.
És molt semblant a l'anatocisme i, com aquest, és en principi prohibida, bé que entre comerciants és admesa la capitalització d’interessos si així hom ho pacta no pas en constituir-se l’obligació sinó al moment d’ésser exigibles els interessos es produeix així la novació de la primitiva obligació
extinció de les obligacions
Dret civil
Mode establert per la llei o per la voluntat dels subjectes interessats segons el qual deixa de produir els seus efectes una relació jurídica ja constituïda.
L’extinció pot produir-se per compliment pagament, compensació, oferiment i consignació o dació en pagament, per acord liberatori dissensió mútua, novació, conveni, transacció, remissió o renúncia i pel fet de produir-se una circumstància que n'impossibiliti el compliment mort d’algun subjecte de la relació, pèrdua de la cosa deguda, confusió de drets, rescissió, condició resolutòria, acompliment del terme o prescripció
estipulació aquília
Dret romà
Estipulació establerta per Gai Aquili Gal segons la qual les parts contractants operaven una novació que substituïa, per una obligació verbal, tant les relacions obligatòries existents entre aquelles com altres relacions qualssevol que es proposaven d’alterar.
La propietat rústica i l'accés a l'explotació de la terra al segle XIX
Làmina extreta de la Historia General de la Agricultura, de L Fignier, J Seix Editor, Barcelona, 1890 aprox A la primeria del segle XIX una part important del sòl de Catalunya era en poder de “mans mortes” —la noblesa, l’Església, els municipis i les comunitats rurals— i constituïa una propietat inalienable Existia també una propietat —alodial o bé sotmesa a certs gravàmens dominicals— que pertanyia a la pagesia i a la burgesia i menestralia urbanes Sobre la propietat de “mans mortes” van incidir durant el segle XIX les lleis desvinculadores i desamortizadores que van disposar la lliure…