Resultats de la cerca

Ingressà a la junta directiva del Club Bàsquet Granollers l’any 1963 i ocupà el càrrec de vicepresident 1966-74 i de president 1974-90 Durant el seu mandat es construí i s’inaugurà un nou pavelló 1986 Fou un dels fundadors de l’ACB 1983 i el seu primer president Igualment, feu funcions directives a les federacions catalana i espanyola i fou membre del comitè organitzador del Mundial de bàsquet disputat a Espanya 1986 Fou nomenat Històric del Bàsquet Català i rebé la insígnia d’or de la Federació Espanyola de Basquetbol

Influït per DA de Andrade En 1711-14 substituí el seu mestre Fray Gabriel Casas en la construcció del claustre de la catedral de Lugo dins l’esperit renaixentista féu encara l’església i part del convent de caputxines de la Corunya 1715 i la del convent de dominicanes de Belvis, a Santiago 1725 Ja dins un estil plenament barroc, planejà la capella de Nuestra Señora de los Ojos Grandes, a la catedral de Lugo 1726-34, i la seva obra cabdal, la façana de l’Obradoiro 1738-49 de la catedral de Santiago, on construí una torre pariona a la de les campanes, de José Peña de Toro, i deixà un espaiós…

Jugà de davanter a clubs com l’Sporting de Gijón, el Celta de Vigo i el Real Avilés Es retirà el 1971 Posteriorment fou entrenador de l’Sporting, el Celta i el Real Burgos Fou entrenador del RCD Espanyol durant l’any 1993

Entre els anys 1977 i 1982 exercí diferents càrrecs professionals, entre els quals, el de cap d’operacions a l’emissora de ràdio KALI, de Los Angeles, a més de fer diverses collaboracions a la premsa i la televisió de l’estat de Califòrnia El 1982 s’incorporà com a cap de programes a Antena 3 Radio a Catalunya, on acabà ocupant el càrrec de director El 1986 fou nomenat director adjunt de Catalunya Ràdio , i el 1988 passà a ser-ne el director El 1995 fou nomenat director de Televisió de Catalunya TVC Des del 1993 fins al 1995 fou professor associat de la facultat de ciències de la informació…

Deixeble de Casas Nóvoa, el succeí com a mestre d’obres de la catedral de Santiago de Compostella 1749, on treballà en el projecte de les plantes de la sala i avantsala capitulars 1752, en la cobertura de l’arxiu i el tresor 1755 i en la façana septentrional o de l’Azabachería

Estudià a la Universitat de Santiago 1654 i es llicencià, segurament, en una universitat castellana Començà a treballar a la catedral de Santiago el 1662 i en fou nomenat mestre principal el 1676 intervingué decisivament en la construcció del tabernacle de l’Apòstol i construí la torre del Rellotge acabada l’any 1680 al mateix temps treballava per a Lugo, Ourense i altres llocs El 1695 construí la façana, el claustre i la famosa escala de cargol triple del convent de Santo Domingo de Santiago i publicà el llibre Excelencias de la arquitectura , més literari que científic Figura clau de l’…

Fundà la Federació Universitària Escolar a la Universitat de Santiago durant els anys d’estudiant, i posteriorment es doctorà a Suïssa i Alemanya Després de la guerra civil de 1936-39, que li impedí la docència universitària, es dedicà a la professió de la medicina, en la qual assolí gran prestigi Vinculat al galleguisme, formà part del grup fundador de l’Editorial Galaxia Fou president de l’Academia Galega 1977 i, el mateix any, senador per designació reial De 1981 a 1996 fou delegat del govern a Galícia La seva producció com a assagista, molt extensa, fou publicada en diversos volums 1963,…

Concretada molt especialment en el camp de la pintura de paisatge, els seus membres empren generalment una línia d’horitzó baixa, amplis celatges, i perfils nets, amb llum i espai, que semblen reflectir un país escombrat per la tramuntana Domina un esperit de caire còsmic, surrealista, universalitzat per Dalí, personalitzat per les perspectives de Joan Massanet, les grisalles de Josep Bonaterra Figueres 1884 — 1958 i Marià Llavanera i les transparències d’Eusebi de Puig, Ramon Reig i Marià Baig Figueres 1906 A aquesta generació pertanyen també Joaquim Bech de Careda i Alexandre Bonaterra Una…

Fundat el 1932, nasqué com a secció de bàsquet del Granollers Sport Club Els primers temps només jugava partits amistosos i en destacà l’equip femení L’any 1942, després de la Guerra Civil, reaparegué com a Club Esportiu Granollers debutant a tercera categoria catalana A l’octubre del 1946 la secció de bàsquet se n’escindí amb el nom Club Bàsquet Granollers Per problemes econòmics, poc després es traslladà a les Escoles Pies i passà a competir com a EP Granollers, configurat com a secció de bàsquet de l’associació d’exalumnes de les Escoles Pies Ascendí a segona categoria catalana i la…