Resultats de la cerca

Actualment conflueixen dues grans línies d’estudi d’una banda, la psicologia de la música, que s’inicià com a disciplina al principi del segle XX, però que no es va desenvolupar fins als anys seixanta, i de l’altra, la musicoteràpia , que s’instaurà com a ciència mèdica a partir de la Segona Guerra Mundial La psicologia de la música s’ocupa, sobretot, d’observar i mesurar les aptituds musicals a partir de tests psicomètrics amb els quals es determina la capacitat de l’individu per a discriminar, recordar i memoritzar diferents paràmetres musicals com l’acuïtat, la melodia, els…

Consta d’un micròfon, un amplificador i un galvanòmetre calibrat directament en decibels o fons Mitjançant filtres adequats, hom varia la gamma de freqüències i imita la resposta de l’oïda

Fonamentalment comprèn la revelació oïda i transmesa oralment pels ṛiṣi , sense autor humà o diví apauruṣeya i que gaudeix d’una validesa intrínseca svataḥ prāmāṇya Comprèn els Veda , els Brahmaṇa , els Araṇyaka i els Upaniṣad

Tradicionalment hom parla dels cinc sentits vista, oïda, gust, olfacte i tacte o dels sentits corporals és clàssic oposar-los a la consciència, com si fossin realment dues fonts de coneixement o dos modes d’experiència

les obres bàsiques, escrites en sànscrit 2 000 a 600 aC, són, dins el Shruti ‘Cosa oïda’ o cànon estricte, els quatre Veda Samhita , els Brāhmana , els Āraṇyaca , els Upanisḥad , i dins elSmṛiti ‘Record’, els texts del Sūtra

La freqüència d’aquesta fluctuació és la diferència entre les freqüències dels sons Els batements només són perceptibles si la seva freqüència té un valor per sota del llindar de percepció de l’oïda -uns 20 Hz- Quan és superior a 50 Hz, el que es percep és un altre so independent i molt més greu que els dos originals La transició entre els dos casos és copsada per l’oïda com un efecte rogallós superposat a un to de freqüència mitjana entre els dos sons primitius Els batements són la base física de la consonància i la dissonància dels intervals Com més perceptibles…

Perfeccionà els mètodes utilitzats al seu temps per a fer amputacions i fou el primer que tractà les afeccions de l’oïda obrint quirúrgicament l’apòfisi mastoide Inventà el torniquet compressor Gaudí d’un enorme prestigi a la seva època Deixà incomplet un Traité de Chirurgie

Germana del papa Alexandre VI Vers el 1448 es maridà amb Vidal de Vilanova, senyor de Pego i de Murla El 1452 comprà als hereus de Joan de Vilanova la senyoria d’Atzeneta Mantingué una disputa poètica amb Ausiàs Marc sobre la vista i l’oïda en les fortunes d’amor

Cofundador del grup cultural i asturianista La Camareta i del grup d’artistes poetes, cantants, etc l’Entregu, ha publicat Cancios y poemes pa un riscar ‘Cants i poemes per una matinada’, 1979, Camín del cumal fonderu ‘Camí de la cima del fons’, 1978 i Vívese d’Oyíes ‘Hom viu d’oïda’, 1979