Resultats de la cerca

Obtingué la càtedra d’economia política i ciències socials del Wellesley College Fou redactora de The Nation , delegada al Primer Congrés Femení de la Haia i secretària de la Lliga Femenina Internacional pro Pau i Llibertat, a Ginebra 1919-22, de la qual fou presidenta honorària internacional el 1936 El 1946 obtingué el premi Nobel de la pau juntament amb John R Mott Escriví Our Slavic Fellow Citizens 1910 i Approaches to the Great Settlement 1918

Jugà la major part de la seva carrera esportiva a l’Atlético de Madrid, des de mitjan anys seixanta fins a la temporada 1973-74 Obtingué en diverses ocasions el subcampionat de Lliga La temporada 1974-75 fitxà pel Marcol de València, amb el qual obtingué bons resultats Fou 61 vegades internacional amb la selecció espanyola i participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972 Participà també en els Jocs Mediterranis celebrats a Tunísia 1967 i en el Mundial Universitari de Romania 1974

S’inicià en la competició l’any 1985 a l’Agrupació de Pescadors Esportius de Vic El 1997 obtingué la medalla d’or individual a Ciudad Real, que li suposà l’ascens a la categoria d’alta competició Participà amb la selecció catalana en els Campionats d’Espanya de seleccions autonòmiques, on obtingué la medalla d’or a Sevilla i d’argent a Ciudad Real Acompanyà la selecció espanyola en el Campionat Mundial de Venècia 2007, on aconseguí la medalla de bronze

Fill del professor de dibuix Francesc Tenas i nebot del fuster Antoni Tenas Alumne de l’escola de Barcelona, el 1863 obtingué una beca de la diputació per a especialitzar-se en art decoratiu a Toledo Participà en l’Exposición Nacional del 1860 amb un projecte de mausoleu per als herois de la guerra d’Àfrica i un esbós per a la façana de Santa María la Blanca de Toledo Obtingué diversos premis, entre els quals una medalla a l’Exposición del 1864

Estudià amb el seu oncle i posteriorment ho feu al Conservatori de París, on obtingué el primer premi del concurs de final de carrera El 1942 ocupà el lloc de primer solista de l’Orquestra de Concerts Lamoureux El 1949, poc abans d’incorporar-se a l’Orquestra de l’Òpera de París, obtingué el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra El 1957 inicià la seva tasca docent al Conservatori de París Estrenà obres d’autors contemporanis i presidí l’associació Amics del Fagot Francès

Professor de vol de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, obtingué el títol de pilot sense motor l’any 1934 L’any següent obtingué el de pilot amb motor a l’aeròdrom Canudas, essent un dels pilots més joves de Catalunya El 1949 s’incorporà a l’Aeroclub de Sabadell, on el 1952 començà a exercir de professor de vol Amb 15738 h de vol, instruí més d’un miler d’alumnes Fou distingit amb el diploma Paul Tissander 1982 i amb el guardó Perfil d’Or 1998

Permetia el tiratge de còpies Fou desplaçat pel procés al collodió

Estudià a Caracas amb Raúl Borges i Clemente Pimentel i obtingué una beca per a prosseguir la seva formació a Espanya, on estudià amb Regino Sainz de la Maza Obtingué el premi extraordinari al Conservatori de Madrid i posteriorment, entre els anys 1951 i 1958, estudià a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena amb Andrés Segovia, de qui es convertí en assistent Actuà a les principals sales de concert d’arreu del món, combinant un repertori eclèctic que inclogué estrenes d’obres del segle XX Impartí classes magistrals a Europa i a Amèrica

Ha competit representant els clubs Maguila Team i la Surfera Gironina Obtingué la quarta posició dels Jocs Olímpics d’Hivern de Torí 2006 dins de la cursa de cros i una lesió no li permeté acabar la mànega de classificació dels Jocs de Vancouver 2010 Guanyà cinc vegades consecutives el Campionat d’Espanya d’eslàlom gegant i quatre el Dual El 2005, aconseguí la trenta-dosena posició de la Copa del Món i la quarta de la North American Cup i l’any 2006 obtingué l’onzena posició en la mateixa cursa

Després d’alguns anys en què només tenia representació municipal, àmbit en el qual té una considerable implantació 18 alcaldies el 2003, el 1999 aconseguí 5 diputats a les Corts d’Aragó, resultat que millorà substancialment el 2003 amb 9 diputats, que tornaren a baixar a 5 el 2007 En les eleccions generals del 2000, el seu principal dirigent, el cantautor José Antonio Labordeta , obtingué l’acta de diputat al congrés, que revalidà el 2004 En les eleccions generals del març de 2008 la CHA no obtingué representació al congrés