Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Macbeth
Història
Rei d’Escòcia (1040-54).
Comte de Moray i cap del partit cèltic, s’oposà al rei Duncan I i, després d’haver-lo occit, s’emparà del tron Anà en pelegrinatge a Roma i, envaït el seu regne per Siward de Northúmbria, fou derrotat i perdé l’Escòcia meridional Continuà la lluita al nord, però fou batut i occit per Malcolm, fill de Duncan La seva figura inspirà la tragèdia homònima de WShakespeare estrenada el 1606 i editada el 1623, basada en la crònica de Holinshed Enmig d’una atmosfera de dubte i terror, el regicidi esdevé el context per a tractar el tema de l’ambició i les seves servituds,…
antrustió
Història
Entre els francs, home lliure que, havent jurat fidelitat al rei o a la reina, rebia en canvi honors i protecció i formava part de la comitiva reial.
Si era occit, l’homicida restava obligat a indemnitzar la família d’aquell el triple del que era previst per als altres homes lliures
Flavi Valeri Sever
Història
Emperador romà (306-307 dC).
Proclamat cèsar gràcies a la intervenció de Galeri, esdevingué august després de la mort de Constanci Lluità contra Maxenci, però fou traït i hagué de refugiar-se a Ravenna, on capitulà Conduït a Roma com a presoner, hi fou occit
Gneu Octavi
Història
Militar
Polític i estrateg romà.
Pretor el 168 aC, comandà la flota romana contra Perseu, el qual fou empresonat a Samotràcia Construí a Roma el Pòrtic d’Octàvia, prop del teatre de Pompeu Cònsol 165 aC i ambaixador a l’Àsia 162, fou occit per un grec
Mitridates V del Pont
Història
Rei del Pont (~150-120 aC).
Fill de Mitridates IV Filopàtor , fou filhellè i, aliat amb els romans, combaté en la tercera guerra púnica 149-146 aC i en la repressió de la revolta d’Aristònic 133-129 aC Obtingué dels romans el govern de la Frígia i s’emparà de la Capadòcia Sembla que, per instigació de la seva muller, fou occit a Sínope, nova capital del regne pòntic
Marc Perpenna
Història
General romà.
Partidari de Mari, fou dels qui resistiren després del retorn de Sulla a Itàlia Pretor a Sicília 82 aC, participà en la primera reacció antiaristocràtica d’Emili Lèpid Refugiat a Hispània, seguí Sertori i combaté sense èxit a València i a Sagunt 75 aC Aïllat del bàndol sertorià, participà en la conjura en la qual Sertori fou occit Fet presoner per Pompeu en una emboscada, fou assassinat
Pèlops
Mitologia
Heroi grec, fill de Tàntal, rei de la Lídia.
Estirp de la família dels Pelòpides, fou occit, de petit, pel pare Tornat a vida pels déus, vencé el rei Enomau de l’Èlide i es casà amb la filla d’aquest, Hipodàmia La literatura i l’art antiga s’inspiraren sovint en el mite Considerat pare de molts fills, hom li atribuí la fundació dels Jocs Olímpics, però, segons els mitògrafs actuals, Pèlops no fou altra cosa que l’heroi epònim dels Pelopes , poble d’existència real, o mític, que degué donar el nom al Peloponès
Juli Nepos
Història
Emperador romà.
Es casà amb Verina, filla de l’emperador d’Orient Lleó I Aquest l’envià a Itàlia per oposar-lo a l’emperador Gliceri, que ell no reconeixia com a tal Proclamat emperador 474, afrontà els bàrbars, sense èxit, i hagué de reconèixer als visigots la possessió de l’Alvèrnia Mentre el cap de les milícies de la Gàllia es rebellava i proclamava emperador el seu fill Ròmul Augústul 475, Nepos es refugià a la Dalmàcia, i conservà el títol d’emperador, fins i tot quan Ròmul fou deposat Fou occit pels seus sequaços
Gonçal I de Ribagorça
Història
Sobirà amb títol de rei, al comtat de Ribagorça i a Sobrarb (1035-43).
Fill, segurament el petit, de Sanç III de Pamplona i de Múnia de Castella El seu pare llegà tots els regnes al germà gran, Garcia V, i als altres germans, propietats a Castella, Aragó, Navarra, Sobrarb i Ribagorça Els germans petits es rebellaren contra l’hereu i s’intitularen reis Sembla que Gonçal estigué sota la dependència del germà Ramir i que regnà sobre una part de les terres de Ribagorça i de Sobrarb, cedits a Ramir després que aquest fos derrotat per Garcia V a Tafalla 1043 Gonçal abandonà aleshores el títol de rei fou occit per un cavaller dit Ramon de Gascunya
Ludovico Ludovisi
Cristianisme
Cardenal.
Nebot del papa Gregori XV, obtingué d’aquest notables beneficis, que sabé fer extensius a tota la família Fou arquebisbe de Bolonya i recollí una collecció d’obres d’art molt important, dipositada avui al Museo Nazionale Romano o delle Terme, la qual comprèn un ric mostrari d’estatuària antiga D’entre les seves obres es destaquen una rèplica de l' Atena Pàrtenos de Fídies, el Gal suïcidant-se després d’haver occit la seva muller s III aC, Mart en repòs o Ares Ludovisi còpia de l’original de bronze de Lisip i el Tron Ludovisi original grec del s V aC, amb un baix relleu central…