Resultats de la cerca
Es mostren 255 resultats
om
Hinduisme
A l’Upanishad, símbol per excel·lència del brahman-atman (atman) en la seva doble interpretació cosmològica (adhidāivica) o psicològica (adhyātmica).
Cadascun dels elements del mot, és a dir, els sons a, u, m , més la ressonància nasal ardhamātrā , adquireix una significació particular, segons que es tracti d’una o altra de les interpretacions del mantra
om
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les ulmàcies, de fins a 30 m d’alt, de fulles ovades, acuminades, asimètriques i serrades, de flors verdoses i petites i de fruits en sàmara.
Es troba a quasi tot Europa, espontani i plantat, principalment al bosc de ribera
Om’
Riu
Riu de Rússia, a les oblasti de Novosibirsk i d’Omsk, afluent per la dreta de l’Irtyš (1 091 km de longitud).
Neix a la plana de Vas’ugan, i els afluents principals són l’Iča i el Tartas Passa per les ciutats de Kujbyšev, Kalačinsk i Omsk
l’Om
Canònica
Priorat canonical augustinià (Santa Maria de l’Om) del municipi de Masarac (Alt Empordà), situat al veïnat del Priorat, a llevant del poble.
El 1139 el bisbe de Girona donà a l’abat de Vilabertran l’església de la Mare de Déu de l’Om, juntament amb les de Masarac i de Sant Cebrià de Mollet, perquè hi establís una comunitat canonical, dependent de Vilabertran Hom coneix priors des del 1142 fins a mitjan s XIV, que subsistí el títol però sense comunitat El 1592 hi fou traslladada la parròquia de Masarac
l’Om
Santuari
Santuari del municipi de Ventalló (Alt Empordà), a la dreta del torrent de Madrent; al s. XIV tenia el caràcter de parròquia de Pelacalç, sufragània de Montiró.
La imatge antiga segons la tradició, una marededeu trobada fou substituïda el 1605 per una de nova
l’Om
Vista del mas de l’Om de Valli-sana
© CIC-Moià
Masia
Mas del municipi de Susqueda (Selva), a tocar de la riera de l'Om sota el puig del Moro (1.159 m).
Té edificacions del 1594, del 1617, del 1733 i altres de més modernes
companyol d’om
Companyol d’om
Susan Elliott iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de capell blanquinós o de color crema, de 10 a 20 cm de diàmetre, cama excèntrica, més ampla a la base, làmines gruixudes i carn acídula, amb olor de farina.
Creix sobre branques i troncs d’om, trencats o ferits, i també sobre pollancres, etc No té interès culinari