Resultats de la cerca
Es mostren 720 resultats
Ordes
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, delimitat a l’W pel riu Lengüelle i a l’E pel Samos, afluents del Tambre.
És un terme ric en boscos i pastures, que n'han determinat l’activitat econòmica explotació forestal i ramaderia principalment
les Ordes
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp), de poblament disseminat, al NE de Santes Creus.
La seva església depèn de la parròquia de Montagut
Consell dels Ordes
Història
Òrgan de govern de Castella destinat a administrar el patrimoni dels ordes militars.
Fou creat el 1494 pels Reis Catòlics, en incorporar a la corona els mestrats dels ordes d’Alcántara, Calatrava i Sant Jaume de l’Espasa Assessorava sobre els nomenaments, rebia les proves de noblesa dels cavallers i sentenciava els plets de jurisdicció, en particular amb les audiències Felip V incorporà a la competència d’aquest consell l’orde de Montesa
L’empremta dels ordes religiosomilitars
Art gòtic
D’entrada, cal precisar que parlar dels ordes religiosomilitars a Catalunya és parlar dels ordes internacionals del Temple i de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem No creiem que aquí sigui adequat parlar de l’orde de Sant Jordi d’Alfama, fundat el 1201 per Pere el Catòlic per protegir la costa de l’Ebre de la pirateria, perquè, malgrat haver estat l’únic orde català, la seva curta història girà entorn de la conquesta de València En aquest context, és significatiu que, l’any 1400, Sant Jordi d’Alfama fos absorbit per l’orde de Santa Maria de Montesa, creat el 1317 al Regne de València per a…
Supressió dels ordes religiosos a Espanya
Josep I suprimeix els ordes religiosos a Espanya
Les cases dels altres ordes monàstics i canonicals
Art gòtic
Introducció Interior del cimbori octagonal de Sant Cugat del Vallès, datat al voltant del 1250, una obra molt avançada en el seu temps SPAGC Des del segle X fins al segle XII els monestirs benedictins i les canòniques, tant les regulars com les seculars, van ser els protagonistes dels moviments més avançats de l’arquitectura del seu temps No hi ha cap dels moviments que caracteritzen l’arquitectura romànica a Catalunya que no s’hagi iniciat als monestirs o les canòniques Pensem només en la segona meitat del segle X, quan als monestirs del nord-est de Catalunya –Sant Miquel de Cuixà, Sant…
4. L’arquitectura dels ordes mendicants. Les fundacions dels segles XIII i XIV
Convent de Santa Maria de Pedralbes | Richard Mortel CC BY 20
Supressió de tots els ordes monacals, militars, hospitalaris i una part dels mendicants d’Espanya
Decret de reforma de regulars, en què s’ordena la supressió de tots els ordes monacals, militars, hospitalaris i una part dels mendicants d’Espanya
3. Els inicis de l’arquitectura gòtica a Catalunya. Les catedrals. El cister i altres ordes
Sala capitular de Poblet | mari_aquino CC BY-SA 20
Carles I obté el dret de presentar bisbes als seus regnes hispànics i la incorporació definitiva dels ordes de Santiago, Calatrava i Alcántara a la corona
El Papa Adrià VI concedeix a Carles I el dret de presentar bisbes als seus regnes hispànics i la incorporació definitiva dels ordes de Santiago, Calatrava i Alcántara a la corona
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina