Resultats de la cerca

Els bisbes catalans oficien al monestir de Ripoll una missa que marca l’inici de la commemoració del millenari del papa Silvestre II L’aniversari del nomenament del monjo benedictí Gerbert d’Orlhac com a papa Silvestre II serà objecte d’un seguit de celebracions organitzades per l’Ajuntament de Ripoll, la Universitat de Vic, el bisbat de Vic i l’abadia de Montserrat El president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, assisteix a la missa i posteriorment presideix un acte institucional

Fou creat el 1972 com a escissió d’una part de la Penya Ciclista Colomina El primer president fou Àngel León, i a l’inici basà la seva activitat en el ciclisme de base amb més de 300 curses organitzades entre circuit i velòdrom La seva principal organització fou la Volta Veterans de les Terres de Lleida amb presència de ciclistes internacionals Disposa d’un equip d’elit i un sub-23, i organitza proves de la Copa Catalana de ciclocròs

Fou situada entre l’Orinoco i l’Amazones El mite nasqué a l’altiplà colombià arran d’una llegenda de base real que referia el costum del capitost txibtxa de Guatavitá de revestir-se cada dia amb una capa d’or fi Nombroses expedicions, com la de Jiménez de Quesada, foren organitzades en cerca d’Eldorado El mite assimilà altres parallels, com l’imperi de l’Omaguas i les ciutats de Paitití, Enim, Manoa, etc Dues expedicions 1771 i 1776 demostraren la inexistència d’Eldorado

A partir dels estudis de l’antropòleg Max Gluckman en diverses societats del sud de l’Àfrica, publicats a la primeria dels anys seixanta, duts a terme sobretot dins societats organitzades d’acord amb grups d’edat, hom constata que malgrat l’aparent capgirament de l’ordre social que s’hi pressuposa, els ritus de rebellió apareixen com un mitjà per renovar-lo Aquest concepte ha estat aplicat, així mateix, per explicar i descriure les pràctiques del carnaval a Europa en termes de rebellió social cíclica anual

Fou fundat el 1930 com a hereu de la Penya Ciclista Collblanc, organitzadora de les Copes Castanys i Domènech Fou reorganitzat el 1944 sota el nom d’Agrupació Ciclista Collblanc i arribà a les vuit competicions organitzades sota la seva tutela la temporada 1945 Durant la dècada dels cinquanta centrà la seva activitat en les sortides cicloturistes El 1969 es fusionà amb l’Agrupació Ciclista Marina i el Club Ciclista Casino de Santa Eulàlia L’any 1999 adoptà la denominació actual sota la presidència d’Ernesto Durán

La primera edició es disputà al febrer del 1965, amb sortida a la zona esportiva de Terrassa i final a l’alt de la Mata, amb 15 km de recorregut i desnivells en algunes zones del 7% El primer vencedor fou Pascual Aparici El 1966 la prova obtingué categoria internacional i, entre el 1966 i el 1969, el vencedor fou el campió olímpic italià Abdon Pamich Les primeres edicions foren organitzades per l’Atlètic Terrassa i posteriorment per la Unió Atlètica Terrassa i el CA Terrassa

La comitiva de caixers que formen la colcada va a visitar les autoritats precedida d’un home s’homo des be descalç i vestit amb dues pells de be, marcades les mans i els peus amb creus vermelles, cofat amb una visera amb un Agnus Dei brodat i carregant a coll un gran mardà viu amb el qual serà obsequiat a la fi de la jornada L’origen d’aquest costum es relaciona amb les comitives organitzades per antigues confraries per tal de recaptar fons

El caràcter sobtat i el factor sorpresa que faciliten les noves tecnologies contribueixen a l’eficàcia i al ressò d’aquestes convocatòries, i l’autoorganització sense caps visibles n’és també un tret essencial, motiu pel qual han estat qualificats de mobilitzacions espontànies Les primeres flashmobs foren organitzades a Nova York per la publicació Harper’s Magazine el 2003 A Catalunya esdevingueren freqüents a partir del final de la primera dècada del 2000, com el Flashmob per la Independència que tingué lloc a Barcelona al març del 2012

Després de la Primera Guerra Mundial es traslladà a Barcelona El 1931 tornà a Àustria, on participà en la Heimwehr Després de l' Anschluss , residí a Itàlia El 1938 es casà morganàticament i perdé el títol d’arxiduc d’Àustria Naturalitzat espanyol, el 1945 encapçalà els carlins que rebutjaven Xavier de Parma i reivindicà, en contra de la llei sàlica, la corona espanyola amb el nom de Carles VIII, intitulant-se, a més, duc de Madrid Li foren tolerades activitats polítiques, principalment a Catalunya, organitzades pels seus seguidors, octavistes o carlesoctavistes Fou enterrat a…

Fou refet el 1829 Esdevingué centre de les representacions operístiques de Menorca, principalment d’òpera italiana, amb temporades regulars 1817-1935, esporàdiques 1936-54 i, des del 1972, organitzades pel grup Amics de l’Òpera, breus temporades regulars També s’hi han fet representacions teatrals, sarsueles, concerts i cinema La sala és espaiosa, amb una platea de gran capacitat i quatre pisos de llotges i seients L’escenari, gran i ben dotat, conserva en perfecte estat els telons confeccionats per a la visita d’Isabel II a Maó, el 1860