Resultats de la cerca

Diputat per París a la Convenció, fou un dels organitzadors del Terror 1793 Després s’oposà a Maximilien Robespierre i participà en la reacció del 9 Termidor

President de la Federació de les Tres Classes de Vapor el 1870 i el 1871 Fou un dels organitzadors del congrés obrer de Barcelona, el 1870 Per la seva actuació en la vaga barcelonina de l’abril del 1871, fou detingut i empresonat a Montjuïc

Fill del príncep Alexandre Karadjordjevič de Sèrbia, l’acompanyà a l’exili 1858 Installat a França, lluità en la guerra Francoprussiana 1870-71 Un dels organitzadors de l’alçament de Bòsnia contra Turquia 1875, el 1903 fou elegit rei per l’assemblea nacional sèrbia

Periodista, fou un dels organitzadors del comitè revolucionari de Bayamo 1867, que inicià el moviment independentista guerra dels Deu Anys Participà en l’ocupació de Bayamo 1868, on compongué l’actual himne nacional cubà Fou nomenat cap d’estat major per Céspedes, però, fet presoner pels espanyols, fou afusellat

Teixidor, fou membre del partit democràtic i, posteriorment, del partit republicà federal fou un dels organitzadors del congrés obrer cooperativista del 1865 Barcelona i, després, un dels fundadors de la Direcció Central de Societats Obreres de Barcelona, que presidí 1868-69 Figurà entre els fundadors de la Unió Manufacturera de Catalunya

Exercí les carreres d’advocat i de jutge Fou un dels fundadors de l’Agrupació Catalana d’Itàlia 1960 i un dels organitzadors dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’Alguer 1961 Collaborà a Estampes de Sardenya , de Manuel Pagès, i a Alghero, Cara de roses , d’Antoni Ballero de Càndia

Emigrà a Costa Rica 1885, on fou director i propietari del diari La República i on després dirigí la Gaceta Oficial del país Tornà a Barcelona, i fou cònsol de Costa Rica i un dels organitzadors de l’Exposició del Llibre Català preparada amb motiu del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906

Home polític i revolucionari, fou un dels organitzadors de la Rada central i, juntament amb Petl’ura, del directori ucraïnès Les seves obres descriuen sobretot la vida dels vagabunds i els miserables Holod ‘La fam’, Na pristani ‘Al port’, Krasa i syla ‘Bellesa i força’, etc Ha estat traduït al rus i a d’altres llengües

Fou un dels organitzadors de l’Associació de Teixidors de Barcelona 1840, i impulsà i presidí una primera junta, amb representants de diferents oficis 1841 També presidí la Societat Protectora dels Teixidors del Cotó del Principat 1841-42 Intervingué en l’alçament contra Espartero del novembre del 1842 i després en la revolta de la Jamància setembre-novembre del 1843, i hagué de fugir a França

Teixidor de llana, fou un dels organitzadors de la federació local d’Alcoi adscrita a la Primera Internacional i el 1872 passà a formar part del Consell General de la Unió Manufacturera El 1873 fou elegit membre de la Comissió Federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT, i pel juliol del 1873 fou, juntament amb Francesc Tomàs, Severí Albarracín i Vicent Fombuena, un dels dirigents de la insurrecció internacionalista d’Alcoi