Resultats de la cerca
Es mostren 897 resultats
edafització
Geologia
Conjunt de processos físics, químics i biològics que condueixen a la formació de sòl damunt la roca nua.
Les condicions climàtiques i litològiques promouen processos d’edafització que originen els diferents tipus de sòls
antomedusa
Zoologia
Tipus de medusa que presenten els hidroïdeus gimnoblasts.
Té l’ombrella molt acampanada, amb ocels a les vores Els productes genitals s’originen al manubri
cutlerials
Botànica
Ordre d’algues brunes de la subclasse de les feosporades, amb frondes formades per reunió lateral d’eixos polístics de naixement tricotàl·lic.
Originen gàmetes fortament anisògams, tots nedadors La cutlèria n'és el gènere més conegut a la Mediterrània
osmat
Química
Cadascuna de les sals derivades dels hipotètics àcids òsmics, obtingudes per l’acció de solucions fortament alcalines sobre el tetròxid d’osmi [osmat (+VIII)], o per la fusió alcalina oxidant de l’osmi [osmat (+VI)].
En solució aquosa originen els anions octaèdrics OsO 4 OH 2 2 - i OsO 2 OH 4 2 - , respectivament
emissari
Hidrografia
Riu que s’origina en un llac i que en transporta l’aigua a un altre llac o riu o a la mar.
De vegades l’emissari s’obstrueix, i aleshores se n'originen d’altres, la qual cosa pot fer variar la forma del llac
fiàlid
Botànica
Conidiocist en forma d’ampolla.
Típicament el seu nucli es divideix, i produeix una espora per gemmació, fora del coll Per repetició indefinida d’aquest procés s’originen rosaris de conidis
gastrina
Bioquímica
Hormona polipeptídica tissular de 107 aminoàcids, d’un pes molecular de 12 514, que es troba en les cèl·lules G de les glàndules de l’antre pilòric de l’estómac.
És l’estimulador més potent de la secreció d’àcid gàstric Anòmalament és produïda en excés pels tumors anomenats gastrinomes , que originen la síndrome de Zollinger-Ellison
serra de Rocacorba
serra de Rocacorba
© Fototeca.cat
Serra
Massís muntanyós del Gironès, que forma part de la Serralada Transversal Catalana i comprèn el sector NW de la comarca, entre la vall del Ter, el pla de Banyoles, el pla de Girona i la vall de Llémena, i enllaça, a través de la serra de Finestres, amb el sistema de relleus de la Garrotxa.
És constituït per la serra de Rocacorba estricta que culmina a 992 m alt, damunt el santuari de Rocacorba, formant una cresta que separa les valls de les rieres de Rocacorba i d’Adri i del Revardit, pels seus contraforts septentrionals, les serres de Pujarnol 626 m alt i de Sant Patllari 647 m, i pels seus contraforts meridionals, la serra de Ginestar 559 m Els materials d’aquest massís són d’època eocènica i es caracteritzen per l’alternança de gresos amb les margues d’un gris blavós, anomenades xalió , que dominen l’extrem septentrional i originen formes suaus i arrodonides…
vall d’Incles
Vista de la vall d'Incles
© Fototeca.cat
Vall
Vall glacial d’Andorra, afluent per la dreta a la Valira d’Encamp prop de Soldeu.
Limita amb la vall de Ransol a l'W, amb la conca de l'Arièja per la carena fronterera al N i el NE del pic de la Passada —2580 m alt— a la portella de la Cabaneta i per la serra de Guardiola a l'E La carena fronterera forma tres línies de crestes la que culmina al pic Alt de la Cometa 2710 m, la cresta de Juclà, separada de l'anterior pel port de Fontargent o port d'Incles , el més baix d'aquesta frontera occitana 2252 m alt, la qual, amb quatre pics, anomenats Negre de Juclà, s'estén de SW a NE fins al port de Juclà, i la cresta de Sisteró Cada cresta originà una petita conca lacustre,…