Resultats de la cerca

Fou descobert, independentment, per J Priestley 1774 i KW Scheele 1773 El 1775  Antoine Laurent Lavoisier li donà el nom definitiu i basà en ell la seva teoria de la combustió i l’oxidació L’oxigen es troba a la natura en estat lliure, com a O 2 i, en molt més petita proporció, com a O i O 3 ozó constitueix el 23% de la massa de l’atmosfera, i combinat en un gran nombre de composts, els més importants dels quals són l’aigua, la sorra SiO 2 i els silicats, constitueix el 46,5% de la massa de l’escorça terrestre Existeix en forma de tres isòtops naturals estables 16 O 99,759%,…

Hom l’obté fent passar un corrent de fluor pel si d’una dissolució aquosa d’hifròxid sòdic al 2% És molt inestable i actua com a oxidant i fluorant enèrgic fluorar

És un gas inestable, d’olor penetrant, que es descompon per sobre de la seva temperatura crítica donant oxigen O 2 O 3 →3/2 O 2 + 34 kcal/mol Es forma a les capes altes de l’atmosfera quan l’oxigen absorbeix radiació ultraviolada Comercialment, hom l’obté per descàrregues elèctriques en el si d’oxigen mitjançant ozonitzadors És un dels oxidants més forts conegut, que porta a la majoria de composts inorgànics a llur estat de màxima oxidació Quant als composts orgànics, reacciona amb les olefines addicionant-s’hi per a formar ozònics en la reacció d'ozonòlisi És tòxic àdhuc a molt…

També reben aquest nom alguns epòxids simples com l’òxid d’etilè, formes oxidades dels nitrils i les amines com els òxids de nitril i els òxids d’amina i algunes substàncies que contenen oxigen en llur estructura com l’òxid de cacodil i l’òxid de mesitil Els òxids inorgànics poden ésser denominats anteposant al nom de l’element el mot òxid , amb els prefixos numèrics escaients, o bé mitjançant el sistema de Stock Els òxids són generalment obtinguts per reacció directa de l’oxigen amb l’element a alta temperatura També poden ésser obtinguts per descomposició tèrmica d…

És, en general, una substància reductora que es pot combinar amb l’oxigen lliure En són exemples el pirogallol, l’àcid gàllic i la hidroquinona

En el procés de fabricació de l’acer, la disminució de la solubilitat de l’oxigen en solidificar-se la massa fosa del metall provoca una ebullició dels gasos dissolts i es produeixen porositats a l’interior del lingot L’acer solidificat d’aquesta forma és anomenat efervescent Per eliminar l’oxigen de la massa líquida hom hi afegeix una substància fortament reductora silici, alumini, manganès, etc, que forma amb l’oxigen composts que resten com a inclusions en l’acer Hom anomena calmat un acer totalment desoxidat Si la desoxidació és parcial, hom en diu…

Una reacció d’autooxidació s’esdevé en dues fases La primera fase és lenta i controla el sistema d’oxidació Així, una substància B completament estable a l’oxigen de l’aire, pot ésser oxidada quan és afegida a un sistema d’autooxidació, puix que hi intervé l’intermediari peroxídic que és un oxidant més fort AO 2 + B AO + BO Aquest és el cas dels alcohols, que no s’oxiden per l’oxigen atmosfèric, però que quan són emprats per a inhibir l’oxidació d’una solució de sulfit sòdic per l’oxigen de l’aire, té lloc la seva oxidació simultàniament amb la dels…

La majoria dels àcids comuns són oxoàcids, i hom els anomena mitjançant noms trivials en els quals no són esmentats els àtoms d’oxigen

La seva estructura consisteix en un àtom no metàllic al centre, envoltat pels àtoms d’oxigen alguns d’aquests àtoms s’enllacen, al seu torn, amb àtoms d’hidrogen Són oxiàcids l’àcid sulfúric, el nítric i el fosfòric entre d’altres

Si l’oxigen és unit químicament, hom parla de reducció Per desoxigenar substàncies oxigenades hom les posa en contacte amb unes altres àvides d’oxigen, com ara el carboni, l’hidrogen i el sofre