Resultats de la cerca

Des del 1999, bona part del terreny adjacent ha restat negada pel pantà de Rialb

Una part de les seves terres han estat inundades pel pantà de Santa Anna Havia pertangut a la jurisdicció del monestir de Poblet

De la seva església parroquial Santa Llúcia, allunyada del poble, en depèn la de Nuncarga Les terres d’horta a la riba del Segre resten afectades per l’embassament del pantà de Rialb iniciat el 1999

Bona part del terreny adjacent ha restat negada per les aigües del pantà de Rialb des del 1999 hom ha traslladat per aquest motiu les restes del jaciment neolític de les Coves del Segre L’església parroquial és dedicada a sant Miquel Formava part de la baronia de Tiurana

Situat a 290 m alt, a l’W del municipi, al peu dels darrers relleus calcaris prepirinencs el Mont-roig, limitat a l’W pel coll de Llorenç , de 629 m alt, vora la riba occidental del pantà de Sant Llorenç de Montgai L’església parroquial és dedicada a santa Maria

Domina actualment el pantà de Foix Sorgí al costat del castell de Castellet o de Sant Esteve de Castellet molt restaurat en 1928-29 per Josep de Peray i March, esmentat ja al segle X a la marca del comtat de Barcelona el 1405 Martí I en vengué el mer i mixt imperi a Pere de Torrelles al segle XVII passà als comtes de Santa Coloma L’església parroquial de Sant Pere és romànica modificada al segle XVII

Aquest riu, que drena la vall de Grist , es forma per la unió de les valls de la Llardana i dels Ivons, que davallen del massís de Posets al pont de Trama-rius, poc abans de Grist, rep per la dreta l’aigüeta de la Vall, que baixa dels pics de Bagüenyola dits també pics de Grist L’església parroquial és dedicada a sant Feliu Prop del poble hi ha el petit pantà de Grist Hi ha una central hidroelèctrica 1969 sobre l’Éssera, amb una potència de 72000 kW

Separat del sector principal pel de les Avellanes i de Castelló de Farfanya, a la dreta del Segre, aigua avall del pantà de Camarasa, al peu del nucli antic, enlairat, que presidí l’antic castell de Gerb Aquesta fortificació fou bastida pel comte Ermengol IV d’Urgell pels volts del 1082 per a fer-ne la base de la conquesta de Balaguer, i durant uns quants anys fou capital del comtat El 1106 els comtes el cediren en alou a l’església de Santa Maria de Solsona L’església parroquial és dedicada a sant Salvador Formava municipi independent a mitjan s XIX i en 1937-39

És presidit per l’església parroquial de Sant Orenç El lloc és esmentat ja el 1249 Formà municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, al sector més baix de la vall, el despoblat de Pallerol i l’església i despoblat de Sant Serni d’Aulet, i, vora la vall de la Noguera Ribagorçana, inundada pel pantà d’Escales, el poble d'Aulet, a la dreta, i el santuari de Rocamora, a l’esquerra Al NE del terme, més enllà de la collada de Santa Bàrbara on s’alça l’església i despoblat de Sant Pere d’Iscles, al vessant de la vall de Cellers, hi ha el santuari i despoblat del Torm

És format pels nuclis de Tregurà de Dalt 30 h 1996 1 425 m alt i Tregurà de Baix 23 h 1996 1 350 m alt La parròquia de Sant Julià, situada a Tregurà de Dalt, existia ja el 978, quan el comte i bisbe Miró de Besalú donà drets de pastures en el seu terme al monestir de Sant Pere de Besalú El 1194 l’abat Pere Guillem, de Sant Joan de les Abadesses, comprà el domini del lloc a Bernat de Navata, amb l’aprovació del rei Alfons I Des d’aleshores fou propietat del monestir, administrada per un canonge, amb el nom de prepòsit de Tregurà, administració creada vers el 1215 per l’abat Pere de Soler Fou…