Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
estil sacre
Música
Estil del Classicisme que s’aplica a les obres musicals religioses que es decanten per l’ús de la polifonia imitativa característic del llenguatge musical d’autors com T. L. de Victoria o G.P. da Palestrina.
Si bé en aquestes obres se sol combinar aquesta lingüística amb altres llenguatges de tall més líric i expressiu provinents del món de l’òpera, la presència d’aquest fa pensar en una voluntat expressiva d’entroncar amb una tradició coral pretèrita pel fet d’aplicar aquest llenguatge contrapuntístic majoritàriament als passatges corals La Gran missa en do menor , KV 427, de WA Mozart n’és un dels paradigmes més reeixits, encara que els precedents es troben ja en la Missa en si menor , BWV 232, de JS Bach
Bonaventura Claveguera i Claveguera
Literatura
Escriptor i veterinari, signà la seva obra literària amb el nom de Ventura Ametller.
Residí la major part de la seva vida a Mataró President del Collegi Oficial de Veterinaris de Barcelona, al marge de la seva professió s’interessà per la cultura en diverses de les seves manifestacions, especialment per la literatura Autor d’una obra bàsicament inèdita, una part de de la qual ha estat publicada l’assaig Teoria general de l’universalisme 1979, els poemaris El primer quadern de Bel Dezir 1981, premi de Poesia Marià Manent, i Paradigmes esotèrics 1991, i les novelles atípiques Summa kaòtica 1986 i Resta kaòtica 2008 L’any 2024 es publicà Poesia completa , una…
psicologia de l’esport
Psicologia
Aplicació de la psicologia a l’àmbit de l’activitat física i de l’esport.
Estudia el moviment i les accions motores, en tant que són manifestacions de l’expressivitat humana, que són una faceta característica de la civilització L’individu i els grups es mouen en determinats escenaris per a obtenir plaer i satisfacció, per a cooperar i competir i per a desenvolupar objectius de salut i de qualitat de vida La pràctica esportiva ofereix la possibilitat de fer-ho, atès que es porta a terme en contextos més o menys regulats, de caràcter formal o informal Els diferents paradigmes analitzen les accions motores en els contextos esportius, escollint allò adient…
Sant Salvador de Bianya
© Fototeca.cat
Poble
Poble (598 m alt.) del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), situat a la capçalera de la vall del seu nom.
És centrat per l’església parroquial, consagrada el 1170, d’origen romànic en conserva la fàbrica i l’absis, però la porta d’accés, els capitells i les columnes responen a una restauració efectuada a la primeria del s XX Tenia com a sufragànies la de Sant Ponç d’Aulina i la de Sant Martí del Clot Foren totes possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses L’antic terme comprenia, encara, els veïnats de l’Abella i dels Hostalets de Capsacosta i la masia del Ferró , així com el de Pujador i de Callís Fou municipi independent fins el 1969 En el marc del projecte de la Vall dels Sentits…
Hans Blumenberg
Filosofia
Filòsof alemany.
Doctor en filosofia per la Universitat de Kiel Professor a Hamburg, Giessen, Bochum i Münster En la seva obra hom pot distingir tres períodes El primer se centra en l’estudi de les metàfores, tant del seu significat com de la seva funció, de com aquestes ens forneixen perspectives de sentit i maneres de veure el món i l’home L’obra més significativa d’aquest primer període és Paradigmen zu einer Metaphorologie ‘Paradigmes envers una metaforologia’, 1960 El segon període se centra en l’examen de la idea de modernitat, que Blumenberg du a terme a Die legitimität der Neuzeit ‘La…
Marina Garcés i Mascareñas
Filosofia
Filòsofa.
Filla de l’arquitecte Jordi Garcés , el 1996 es llicencià a la Universitat de Barcelona, i el 2001 hi obtingué el doctorat Ha exercit la docència a la Universitat Oberta de Catalunya 2002-14 i, des del 2003, a la Universitat de Saragossa, on entre el 2006 i el 2021 fou professora titular de filosofia Actualment és professora agregada de la Universitat Oberta de Catalunya Des d’una posició propera a l’ altermundisme i a l’esquerra radical, el seu pensament cerca superar l’ordre i les concepcions generadores de desigualtats, especialment els relats del poder que els justifiquen, mitjançant la…
Josep Cercós i Fransí
Música
Compositor i pianista català.
Vida Inicià la seva formació com a pianista amb el mestre J Molinari i més tard realitzà estudis de clarinet, trompa i violoncel Posteriorment cursà estudis d’harmonia, composició i contrapunt amb R Lamote de Grignon, E Cervera i C Taltabull Fou un membre destacat del Cercle Manuel de Falla Inicialment optà per un particular neoclassicisme, amb una influència clara de P Hindemith, però, lluny de caure en el convencionalisme, en les obres d’aquest primer període es pot observar una gran riquesa contrapuntística i gosadia harmònica La presa de contacte, a la dècada dels cinquanta, amb H…
oda
Literatura
Entre els grecs, composició lírica cantada pel cor i formada per estrofa, antístrofa i epode.
El nom es féu extensiu a un tipus ampli de poesia lírica susceptible d’ésser cantada, i, entre els romans, simplement llegida o recitada A partir del s XV a Itàlia i del XVI als altres països, els humanistes incorporaren l’oda clàssica a la poesia vulgar mitjançant traduccions i imitacions dels autors de l’antiguitat, per a les quals coses promogueren una forta renovació dels esquemes mètrics i rimats de la poètica en vulgar, i això en una doble direcció que encara té parallels actuals o la incorporació violenta dels paradigmes clàssics, quantitatius, especialment els horacians,…
declinar
Gramàtica
Analitzar les diverses formes que l’article, el substantiu, l’adjectiu i el pronom poden presentar d’acord amb els paradigmes de la declinació a què pertanyin.
conjugació
Gramàtica
Ordenació d’un sistema de paradigmes, resultat de fer funcionar tots els morfemes gramaticals del verb: la veu, el temps, l’aspecte, el mode, el nombre i la persona.
Cada verb, en ésser flexionat, s’ordena en un paradigma determinat, el qual es correspon sovint amb el d’altres verbs que presenten una coincidència en llur flexió d’ací neix un criteri que diferencia distintes conjugacions En català n’hi ha tres la primera inclou, en general, els verbs que presenten la terminació - ar a l’infinitiu estimar la segona , els que tenen la terminació - re àtona perdre , - r precedida de vocal tònica dir , - er àtona témer i - er tònica haver i la tercera , els que acaben en - ir sentir , tret de dir Aquestes són les conjugacions dites regulars , bé que…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina