Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
paràlisi
Patologia humana
Abolició de la motricitat; en sentit més ampli, el terme és utilitzat també per a indicar les abolicions de qualsevol funció, sensitiva, motora, secretòria, etc.
Segons els criteris clínics i anatomicopatològics, les paràlisis motores poden ésser centrals i perifèriques Les paràlisis centrals són degudes a lesions de la neurona motora superior, de caràcter encefàlic o medullar i de tipus vascular, tumoral o traumàtic es caracteritzen per una disminució o abolició de la força muscular, amb hipertonia i hiperreflèxia tendinosa, abolició dels reflexos cutanis superficials i signe de Babinski molt positiu Les paràlisis perifèriques o flàccides són conseqüència de les lesions de la neurona motora inferior, dels nervis…
parasòmnia
Patologia humana
Denominació genèrica de diversos trastorns motors o autònoms que deriven d’una alteració dels mecanismes del son.
Hom hi inclou alteracions de les funcions vegetatives durant el son enuresi, espasmes laringis, erecció dolorosa, alteracions neurològiques agitació motriu, sacsejades, mioclonies, paràlisis i psíquiques somnambulisme, terrors nocturns
siringomièlia
Patologia humana
Afecció de la medul·la espinal caracteritzada anatòmicament per la formació de cavitats a l’interior de la medul·la, degudes a anomalies del desenvolupament, a tumors intramedul·lars i a inflamacions medul·lars.
Clínicament es caracteritza per dissociació de la sensibilitat amb pèrdua de la sensibilitat al dolor i a la temperatura, però amb conservació de la sensibilitat al tacte, trastorns tròfics i vasomotors, escoliosi toràcica, paràlisis motores, etc
Ramon Gómez i Ferrer
Pediatria
Metge pediatre; fou catedràtic i degà de la Universitat de València.
Dirigí la revista La Medicina Valenciana i presidí l’Acadèmia de Medicina 1917 Publicà La herencia orgánica desde el punto de vista higiénico 1884 i La atrofia muscular progresiva y la parálisis glosolabiolaríngea 1885, així com diversos treballs sobre higiene escolar
Lluís Barraquer i Ferré
Medicina
Neuròleg, fill de Lluís Barraquer i Roviralta i continuador de l’escola de neurologia de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau.
Publicà més de 150 treballs, entre els quals destaquen Tratado de enfermedades nerviosas, Las Parálisis, Neurología Clínica, Las neuralgias i Fisiopatología de los lóbulos frontales , treballs on donà una visió moderna i complexa de la neurologia Fou membre fundador de la Sociedad Española de Neurología
coix | coixa
Medicina
Dit del subjecte amb deambulació irregular, motivada per alteracions de l’aparell locomotor, especialment en un dels membres inferiors.
Aquestes alteracions poden ésser anatòmiques o funcionals Les alteracions anatòmiques són de tipus congènit malformacions, aplàsies o de tipus adquirit poliomielitis, amputacions, ferides Les alteracions funcionals són produïdes per paràlisis hemiplègiques, ciàtiques, metatarsàlgies, etc Les coixeses són característiques de l’afecció causal i tenen, doncs, un gran valor diagnòstic
John Hughlings Jackson
Neuròleg anglès.
Estudià parallelament l’evolució de l’anatomia del sistema nerviós i la progressió filètica de les activitats psíquiques Distingí nivells de consciència que corresponen a nivells anatòmics també diferents, i descriví paràlisis d’origen bulbar síndrome de Jackson , crisis tòniques causades per lesions pedunculars, afàsies i l’epilèpsia parcial anomenada de Bravais-Jackson
accident vascular cerebral
© Fototeca.cat
Medicina
Denominació genèrica de les diverses patologies que donen lloc a una alteració sobtada de la irrigació de l’encèfal i que comporten lesions neurològiques, entre les quals s’inclouen l’embòlia, la trombosi i l’hemorràgia cerebrals.
Es caracteritza per l’abolició temporal o definitiva de les funcions neurològiques de la zona afectada, la qual cosa origina diverses manifestacions, com ara pèrdua de la consciència, paràlisis musculars, alteració de la parla i la visió, entre d’altres Les manifestacions del trastorn també reben la denominació d’ictus, atac cerebral o apoplexia, i popularment s’anomenen feridura
Josep Sanç
Física
Físic.
Era sacerdot Fou professor de filosofia i física experimental a la Universitat de Perpinyà Més tard s’establí a París Fou un actiu propagador de la teoria del magnetisme animal i experimentà el tractament de les paràlisis amb corrents elèctrics el 1772 publicà Guérison de la paralysie par l’electricité Poc abans de la Revolució Francesa tornà a Perpinyà El 1789 era vicari de Taurinyà
Noël Bailbé
Literatura
Medicina
Metge i llicenciat en lletres.
Es doctorà en medicina a la Universitat de Montpeller el 1952, amb un estudi sobre les allucinacions visuals S’especialitzà en oftalmologia a Marsella, Niça i Barcelona És autor de treballs sobre les paràlisis oculars i les complicacions ocasionades per la utilització de lents de contacte Fou president de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals 1965-80 És autor també d’estudis sobre arquitectura religiosa del Rosselló, en particular sobre els campanars romànics Les clochers-tours du Roussillon , 1989 Les portes des églises romanes du Roussillon ,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina