Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
passe-pied
Música
Dansa instrumental viva i lleugera, de compàs ternari (3/8).
A la suite instrumental sol figurar entre la sarabanda i la giga
Paul Léautaud
Literatura francesa
Escriptor francès.
Publicà l’antologia Poètes d’aujourd’hui 1900, Le théâtre de Maurice Boissard 1927, Passe-temps 1929, la novella Le petit ami 1903 i el Journal littéraire 1954-61 Collaborà en el “Mercure de France”, amb el nom de Maurice Boissard Manifestà un esperit independent, irònic i allunyat de qualsevol ideologia
Giuseppe Dessi
Literatura italiana
Escriptor sard en llengua italiana.
Publicà les seves primeres narracions recollides a Sposa in città , 1939 a la revista Solaria e Letteratura A les novelles San Silvano 1939, Michele Boschino 1942, I passeri 1955, Il dissertore 1962 i Passe d’ombre 1972 aconsegueix d’equilibrar l’evocació fabulosa de la nativa Sardenya, de derivació proustiana, amb una viva participació de la realitat contemporània
Frederic Saisset
Literatura
Escriptor, fill d’Albert Saisset.
Visqué a París, on collaborà a la revista Réagir fou membre de la Societat d’Estudis Catalans des de la seva fundació 1906 Deixà una obra copiosa de teatre, prosa i vers Hom pot citar entre els seus principals títols Au fil du rève 1897, Les soirs d’ombre et d’or 1898, Vers l’amour 1900, Le bonheur passe 1906, Les vieux 1908 i Paysages de l’âme 1912
Pierre Brasseur
Teatre
Pseudònim de Pierre-Albert Espinasse, actor i dramaturg francès.
Més que per les comèdies Coeur à gauche 1929, Un ange passe 1943, etc, és conegut per les seves interpretacions teatrals en obres d’Albert Camus, Jean-Paul Sartre, Jean Anouilh i altres dramaturgs francesos Debutà al cinema l’any 1925 i hi destacà pels films amb Marcel Carné Quai des brumes , 1938, René Clair Porte des Lilas , 1957 i Georges Franju La tête contre les murs , 1953, i Les yeux sans visage , 1959
palingenèsia
Filosofia
Doctrina que afirma la regeneració o reaparició periòdica dels mateixos esdeveniments, de les mateixes ànimes i de la mateixa realitat com a conjunt.
Equivalent a l'etern retorn, la palingenèsia fou admesa pels pitagòrics i els estoics, bé que en els primers la reaparició de les ànimes fonamenta la de l’univers, mentre que en els segons és la de l’univers la que fonamenta la de les ànimes Modernament ha estat defensada, entre altres, per Charles Bonnet La palingénésie philosophique, ou Idées sur l’état passé et sur l’état futur des êtres vivants , 1769 i Pierre Simon Ballanche La palingénésie sociale , 1827