Resultats de la cerca
Es mostren 89 resultats
patrística
Cristianisme
Part de la patrologia que estudia la doctrina dels Pares de l’Església.
Aquesta doctrina nasqué de la catequesi prebaptismal i mistagògica, de l’apologètica i de la polèmica antiherètica, particularment de la necessitat de precisar la doctrina trinitària, la cristològica i la pneumatològica, i de l’exposició ordinària de la Bíblia com a part essencial de la litúrgia i de l’exposició de temes ascètics Basada en les Escriptures i en el símbol de la fe, més que del desig de crear sistemes teològics els teòlegs pròpiament dits, com Orígenes o Agustí, són relativament rars, parteix de les necessitats de la conservació de la fe i d’unes obligacions missioneres i…
Henri-Irénée Marrou
Cristianisme
Historiografia
Historiador de l’antiguitat cristiana i llatinista.
Des del 1949 ensenyà a la Sorbona Bon coneixedor de la patrística i en especial de sant Agustí, sobre el qual escriví àmpliament De Saint Augustin et l’augustinisme , 1957, que fou traduït al català, dirigí la Nouvelle Histoire de l’Église 1963-77 i hi collaborà La seva reflexió pacient i minuciosa fou completada per la vocació a esperonar investigacions científiques collectives Patristica sorbonensia , entre les principals Tenia una concepció global del coneixement històric presentat sobretot a Théologie de l’histoire , 1968 que el féu comprometre's en el present de la…
fracció del pa
Cristianisme
Expressió que significa la celebració de l’eucaristia.
Apareix en el Nou Testament i en la tradició patrística i litúrgica més antiga
anagogia
Bíblia
Interpretació de la Bíblia per la qual hom dóna als texts sagrats un sentit que es refereix a les realitats celestials.
Aquest sentit és anomenat sentit anagògic , un dels quatre sentits de l’Escriptura, al costat del literal, allegòric i moral o tropològic El sentit anagògic fou molt del gust dels exegetes de l’era patrística i de l’edat mitjana
misteri
Cristianisme
Designi de Déu de realitzar la salvació dels homes per mitjà de Jesucrist, designi ocult durant tots els segles, però ara revelat als creients.
Aquest concepte, explicat en els escrits paulins els sinòptics parlen del misteri del regne de Déu sense fer cap aclariment, té, en el Nou Testament, una plena autonomia i peculiaritat no és en relació amb l’antic misteri cultual, pren un significat escatològic i manté relació amb l’esdeveniment històric La tradició patrística, en general, presenta el misteri com la mateixa realitat divina, personal, la qual es comunica, per gràcia, a l’home creient i transforma radicalment el seu ésser creat Dins aquest context, el misteri és fonamentalment Déu, i ho és eternament fins i tot…
Revista Catalana de Teologia
Publicacions periòdiques
Òrgan d’expressió de la Facultat de Teologia de Catalunya.
Iniciada el 1976 i dirigida des de l’inici per Josep Rius i Camps, té una periodicitat semestral Cenyida al terreny estrictament científic, ateny els diferents camps de la ciència teològica exegesi, patrística, teologia, litúrgia, filosofia i ciències religioses Ha assolit un reconeixement internacional
Michael von Faulhaber
Cristianisme
Eclesiàstic alemany.
Bisbe d’Espira 1910, arquebisbe de Munic 1917 i cardenal 1921, fou autor de remarcables treballs de patrística Sota el règim nazi denuncià coratjosament les doctrines i els mètodes del govern hitlerià i creà, el 1945, a Munic, obres assistencials a favor dels refugiats
Tomàs de York
Filosofia
Cristianisme
Teòleg i filòsof franciscà.
Representant de l’escola d’Oxford, volgué sintetitzar en una summa de metafísica el Sapientiale aristotelisme, neoplatonisme, patrística i filosofia àrab sobretot d’Avicebró i jueva de fet, però, restà més aviat fidel a la tradició augustiniana, sense assolir el que s’havia proposat
Werner Jaeger
Filosofia
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i historiador de la filosofia.
Professor a Basilea 1914, a Berlín 1921 i a la Universitat de Harvard 1939, estudià la cultura grega i la patrística Entre les seves obres cal destacar Aristoteles 1923 i Paideia Die Formung des griechischen Menschen ‘Paideia La formació de l’home grec’, en tres volums, 1933-45
Christian Karl Josias Bunsen
Història
Cristianisme
Orientalista, teòleg i diplomàtic alemany, baró de Bunsen.
Fou ambaixador de Prússia al Vaticà 1823-38 i a Londres 1842-54 Fundà l’Institut Arqueològic de Roma Entre els seus nombrosos treballs sobre egiptologia, patrística, història religiosa i filosofia destaca Die Zeichen der Zeit ‘Els signes del temps’, 1855, on defensa la llibertat de consciència Propugnà la reconciliació entre les diverses esglésies evangèliques
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina