Resultats de la cerca

Estudià a Munic, fou ajudant a les universitats de Göttingen 1921 i Copenhaguen 1922, i professor de física teòrica a l’Eidgenössische Technische Hochschule de Zuric 1928, després a Princeton 1940 i novament a Zuric 1946 S'especialitzà en física atòmica Juntament amb Heisenberg, creà la teoria quàntica dels camps amb Fermi, emeté la hipòtesi d’existència dels neutrins És conegut sobretot pel seu famós principi d'exclusió 1925 Publicà Theory of Relativity 1920 i Quantum Theory 1926, entre altres obres El 1945 li fou atorgat el premi Nobel de física

Les matrius de Pauli són

En aquest estat, cadascun dels electrons és al nivell de mínima energia possible d’acord amb el principi d’exclusió de Pauli

En aquest estat i segons el model de capes, es considera que els neutrons i els protons ocupen les capes de mínima energia, d’acord amb el principi d’exclusió de Pauli

El mateix sistema, però, quan les partícules no interaccionen, és anomenat gas de Fermi La teoria del líquid de Fermi és deguda al físic soviètic LLandau

És a dir, han de tenir diferent el valor d’algun de llurs nombres quàntics Fou enunciat per Pauli el 1925, i ha permès d’estudiar l’estructura de l’àtom, explicar l’espectre òptic i el de raigs X de qualsevol àtom i justificar l’ordenació dels elements a la taula periòdica

Té en compte les regles quàntiques, i el principi d’exclusió de Pauli Quan un conjunt de partícules és regit per l’estadística de Fermi-Dirac, la seva funció d’ona total és antisimètrica respecte a l’intercanvi de dues de les partícules és a dir, que canvia de signe sota l’intercanvi de les dues partícules La funció de distribució és la distribució de Fermi-Dirac

Els bosons no obeeixen el principi d’exclusió de principi d’exclusió de Pauli i, per tant, n'hi pot haver un nombre qualsevol en un mateix estat quàntic Hom pot demostrar que el nombre mitjà de bosons en l’estat d’energia E és essent k la constant de Boltzmann, T la temperatura absoluta del sistema i μ una constant determinada per la condició Σ n E = N , on N és el nombre total de partícules del conjunt

Aquestes eren obtingudes en resoldre l’equació d’ones relativista que descriu l’evolució de qualsevol partícula de spin 1/2 , bé sigui aquesta lliure o bé sotmesa a un camp de forces electromagnètiques Segons la teoria dels forats de Dirac, el dilema podria ésser resolt postulant que el buit és totalment ocupat per electrons d’energia negativa positrons , tesi d’acord amb el principi d’exclusió de Pauli En aquesta teoria, el buit és representat, doncs, per un gas de Fermi de densitat infinita, completament inobservable i que no dóna lloc a cap efecte de tipus gravitatori ni electromagnètic