Resultats de la cerca
Es mostren 501 resultats
Revista de Psicologia i Pedagogia
Publicacions periòdiques
Educació
Psicologia
Publicació trimestral editada per l’Institut Psicotècnic de la Generalitat i el seminari de pedagogia de la Universitat de Barcelona, del febrer del 1933 a l’agost del 1937.
Recollí les aportacions en el camp de la psicologia experimental i la seva aplicació a l’activitat pedagògica de professionals catalans EMira, JXirau, CSoler i Doff i JMoragues i de la resta de l’Estat espanyol com CBCossío, així com ressenyes dels més importants treballs de la pedagogia europea Fou la publicació de psicologia que assolí un nivell científic més elevat
Pau Seva
Teatre
Dramaturg.
Mestre de gramàtica de la Universitat de València, escriví, amb finalitat pedagògica, seguint la línia del teatre humanístic universitari, dues comèdies, representades a la universitat el 1576 i el 1581 És autor d’algunes de les poesies afixades en els arcs de triomf construïts com a benvinguda de la ciutat al rei Felip II de Castella el 1585 i que després foren publicades
Josep Soler i Ventura
Música
Violoncel·lista.
Deixeble de J Bausis, a deu anys ingressà a l’Escolania de la Mercè i quan en tenia tretze formà part de diverses orquestres Posteriorment fou membre de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu Des del 1897, fou catedràtic de l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on desenvolupà una important tasca pedagògica Entre els seus alumnes destacà Aurèlia Sancristòfol
Friedrich Wilhelm Foerster
Educació
Pedagog alemany.
Per raons polítiques emigrà a Suïssa 1920 i als EUA 1940 Representà la tendència moderada entre els partidaris de la renovació pedagògica del començament del s XX i s’interessà per les qüestions d’ètica sexual Escriví Sexualethik und Sexualpädagogik ‘Ética sexual i pedagogia sexual’, 1907, Lebensführung ‘Guia de la vida’, 1909 i Religion und Charakterbildung ‘La religió i l’educació del caràcter’, 1926
Josep Mallart i Cutó
Educació
Pedagog.
Estudià a Barcelona, a Ginebra i a Madrid, i estudià psicotècnia i orientació professional a Berlín Membre de diverses entitats científiques espanyoles i estrangeres, publicà importants estudis pedagògics i laborals, com La educación activa 1925, La Escuela del Trabajo 1928, La escuela productiva 1928 i La formación profesional en España 1933, i collaborà en diverses revistes Fou condecorat per la seva obra pedagògica 1975
caràcter propi
Educació
Document que recull les característiques d’un centre educatiu i manifesta explícitament els seus objectius.
També es pot denominar ideari pedagògic i es troba en totes les escoles confessionals com a concreció del seu projecte educatiu de centre Sol incloure una descripció completa de la seva identitat, del tipus d’educació que ofereix, dels seus criteris pedagògics i del seu model de gestió i participació Exposa els principis i valors que inspiren la labor del professorat, la línia pedagògica i el model de persona que promou
Federación Española de Religiosos de Enseñanza
Organisme creat el 1957, continuació de la Federación de Amigos de la Enseñanza (FAE), vinculada al pensament del nacionalcatolicisme espanyol.
La FERE adopta una estructura molt més àmplia amb caràcter de cos docent “Educadores”, òrgan de la FERE en els seus inicis, adoptà posicions integristes que amb el temps anà superant A partir de la segona meitat de la dècada dels seixanta la FERE collaborà a la renovació pedagògica dels collegis religiosos Posteriorment la FERE de Barcelona participà activament a les activitats del Consell de l’Escola Cristiana de Catalunya
Alfredo María Aguayo y Sánchez
Educació
Pedagog i educador cubà d’origen porto-riqueny.
De molt jove es traslladà a l’Havana, on exercí el càrrec de director i inspector d’escoles, i després, el de professor de psicologia i de pedagogia a la Universitat de l’Havana, on fundà un laboratori d’investigació pedagògica per a l’estudi de l’infant Treballà en el camp de l’educació social Dirigí les revistes cubanes Revista de educación i Revista de instrucción pública i publicà nombroses obres
Joan Bardina i Castarà
Educació
Literatura
Pedagog i escriptor.
Des del seminari collaborà al setmanari carlí Lo Mestre Titas 1897-1900, sovint amb el pseudònim de Valcarlos Publicà Catalunya i els carlins 1900 i Orígenes históricos del carlismo 1900 Distanciat gradualment del carlisme, estudià magisteri a l’escola normal, i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona Participà en el Congrés Universitari Català del 1903 amb una ponència sobre Organització de la Universitat Catalana , i en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906 Es relacionà amb Enric Prat de la Riba i començà una campanya pedagògica a La Veu de…
Francisco Sainz de la Maza
Pintura
Pintor.
Format a Madrid, s’establí el 1917 a Barcelona, on fou deixeble d’IMallol Es donà a conèixer en les exposicions de Belles Arts de Barcelona del 1918 i del 1919 i es presentà individualment el 1923 a Barcelona i a Madrid Cultivador de diversos gèneres, dugué a terme una notable tasca pedagògica des del 1927, que fundà a Barcelona la seva acadèmia particular de dibuix i pintura, on tingué entre altres alumnes destacats, Francesc Todó
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina