Resultats de la cerca

Purità convençut, fou secretari d’estat d’Elisabet I 1573 i propugnà una política anticastellana Creà una xarxa de policia secreta que li permeté de descobrir una conspiració per a alliberar Maria Stuart, fet que en precipità l’execució

Hereu dels whigs i de la tradició radical, no esdevingué un partit en el sentit modern fins després de la mort de Palmerston , el 1865, que permeté una distinció més clara entre conservadorisme i liberalisme, i la reforma electoral del 1867 Assolí el seu prestigi màxim durant els governs reformistes de Gladstone 1868-74, 1880-85, 1886 i 1892-94 A la primeria del segle XX, tot i que dominà l’escena política, esdevingué un partit progressivament contradictori, dividit entre una ala dreta lliurecanvista i una ala esquerra socialitzant, les doctrines de la qual influïren marcadament…

Dirigida per GPompidou 1969-74, el 1974 permeté, juntament amb altres partits polítics moderats, la victòria electoral de VGiscard d’Estaing En desacord amb el reformisme d’aquest, i molt nacionalista, adoptà una posició conservadora sota la direcció de JChirac L’any 1976 es convertí en Rassemblement pour la République

Llicenciat en dret, el 1985 s’incorporà a l’administració gallega, i el 1991 fou designat secretari general tècnic de la Conselleria de Sanitat En guanyar José María Aznar López les eleccions generals 1993, treballà al Ministeri de Sanitat sota les ordres de José Romay Beccaría Posteriorment passà a dirigir l’empresa pública de correus El 2003 substituí el conseller d’Obres Públiques Xosé Cuiña a l’administració gallega, i el 2004 fou nomenat vicepresident de la Xunta de Galicia Després del pacte electoral del PSOE-PSE i el BNG, el qual motivà que el Partido Popular passés a l’oposició i…

Del partit radical de Clemenceau, evolucionà cap al socialisme independent Fou ministre d’indústria i comerç i posteriorment de treball i de guerra Es passà a la dreta i fou un dels fundadors del Bloc National, cosa que li permeté d’ésser primer ministre i president de la República 1920-24 Hagué de dimitir a causa de l’oposició radicalsocialista, que li retreia el seu autoritarisme

Diputat, fou membre del partit conservador A partir del 1902 ocupà diversos ministeris El 1920 fou nomenat ministre de la governació per Eduardo Dato, per tal que dugués a terme una política de repressió contra els sindicalistes catalans nomenà Martínez Anido governador civil de Barcelona i permeté el pistolerisme dels Sindicats Lliures i l’aplicació de la “llei de fugues” Fou ministre d’economia en el govern de Juan Bautista Aznar 1931

Estudià enginyeria i el 1961 ingressà al PCUS Cridat per Gorbačov a Moscou 1985, el 1989 esdevingué diputat President de la República russa el 1990, amb motiu del cop d’estat del 1991 protagonitzà amb èxit la resistència contra els involucionistes, cosa que li permeté ocupar el lloc de Gorbačov i emprendre mesures més radicals reconegué la independència de les antigues repúbliques soviètiques i illegalitzà el PCUS Fou el principal promotor de la Comunitat d'Estats Independents 1991, de la qual fou president 1993-2000 Els seus continuats enfrontaments amb la duma culminaren amb la…

Provinent d’una família de polítics, el 1967 es graduà en econòmiques, i els anys següents amplià estudis a la Universitat de Londres fins el 1969 El 1972 fou elegit diputat pel Partit Liberal Democràtic PLD, dins del qual s’alineà en la facció de Takeo Fukuda, i fou successivament ministre de sanitat 1988, de telecomunicacions i serveis postals 1992, i de nou de sanitat 1996-98 Aconseguí reputació de renovador amb diverses propostes, entre les quals la privatització dels serveis postals 1996, considerats alhora un llast per a la despesa pública i una font d’influència del PLD El 1995 i el…

Succeí el seu pare Ferran I en abdicar aquest, el 1918 Pel maig del 1934 acceptà l’establiment d’un govern dictatorial Aconseguí el retorn de la regió de la Dobrutja meridional per part de Romania El 1941 s’adherí al pacte tripartit i permeté l’entrada de les forces alemanyes al seu país Evità, però, de declarar la guerra a l’URSS Aconseguí de salvar la major part de la comunitat jueva de Bulgària dels intents nazis de deportació i extermini Hom creu que fou assassinat pels ocupants

Professor a les universitats de Marsella i París, entrà al servei del govern francès a l’exili, del general De Gaulle Fou funcionari del consell d’estat 1946-54 i director general de la banca Rothschild 1956-58 Cap del gabinet del president De Gaulle 1958-59, tornà al seu càrrec de la banca Fou primer ministre 1962-68 i, en retirar-se De Gaulle, elegit president de la República 1969, càrrec en el qual mantingué la política del seu antecessor, bé que permeté l’entrada de la Gran Bretanya al mercat comú i s’acostà a l’OTAN