Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Molnija
Astronàutica
Sèrie formada per tres generacions de satèl·lits artificials per a telecomunicacions, llançats el 1965 per l’URSS i situats en òrbites de gran el·lipticitat i inclinació, amb un període aproximat de 12 hores.
Aquestes òrbites permeten que el satèllit romangui prop de nou hores sobre el territori programat en el seu moment, l’antiga URSS mentre s’acosta, passa i torna de l’apogeu, cosa que permet d’emprar-lo com a repetidor
Earth Resources Technology Satellites
Astronàutica
Nom d’una sèrie de satèl·lits llançats per la NASA que orbiten la Terra i prenen fotografies de zones de la seva superfície.
Fan un recorregut que completa 14 òrbites diàries, i sobrevolen la mateixa zona cada 18 dies Les fotografies permeten d’observar canvis en la superfície com ara la desforestació, l’evolució i l’estat de grans plantacions, dels oceans, etc i ajuden a identificar recursos naturals no explotats per l’home A partir del 1972 els satèllits d’aquesta sèrie passaren a anomenar-se Landsat
plataforma de llançament
Astronàutica
Estructura de formigó i d’acer, especialment concebuda i construïda per a ésser-hi muntats els elements d’un coet espacial i des de la qual és efectuat el seu llançament.
És constituïda per una part fixa de formigó i acer, molt complexa, que conté diverses installacions, com les d’aprovisionament, les d’absorció i canalització de la calor engendrada pel coet, etc, i una part mòbil la torre umbilical, d’acer, proveïda d’ascensors i de plantes que permeten l’accés a totes les parts del coet, la qual és retirada per elements damunt uns carrils uns quants segons abans del final del compte enrere
Television and Infra Red Observation Satellite
Astronàutica
Sèrie de satèl·lits meteorològics llançats pels EUA des de l’any 1960.
Aquests satèllits porten càmeres de televisió que recullen fotografies de la cobertura nuvolosa, que, complementades amb les dades obtingudes a la Terra, permeten una millor previsió del temps A més proporcionen informació d’extenses regions del planeta, com ara els oceans, els pols i els grans deserts que no disposen d’observatoris Alguns d’aquests satèllits porten també incorporats detectors per a mesurar la intensitat de la radiació terrestre i la radiació solar reflectida pel sistema Terra-atmosfera
Double Star
Astronàutica
Missió conjunta euroxinesa per a l’estudi de l’efecte del Sol sobre el clima terrestre.
La missió consta de dos satèllits, l’un situat en òrbita polar i l’altre en òrbita equatorial el primer fou llançat al desembre del 2003 i el segon, al juliol del 2004 Les òrbites estan disposades de forma que es complementen amb les dels satèllits del programa Cluster Una part dels instruments científics dels satèllits són duplicats dels que porten els Cluster i permeten calcular les fluctuacions en el camp magnètic terrestre i el nombre de partícules carregades presents a la magnetosfera terrestre
Upper Atmosphere Research Satellite
Astronàutica
Satèl·lit de la NASA que envia dades sobre l’alta atmosfera i, especialment, de la capa d’ozó.
L’objectiu principal és l’estudi dels processos químics i físics que tenen lloc en l’atmosfera superior terrestre Fou llançat al setembre del 1991 i el seu instrumental inclou un aparell per a la mesura de diferents gasos ozó, metà, clorur d’hidrogen i una càmera d’alta resolució d’efecte Doppler Aquests instruments li permeten estudiar l’intercanvi energètic a l’atmosfera i la seva dinàmica, les reaccions fotoquímiques i la interacció entre l’alta i la baixa atmosferes Al maig del 2005 cinc dels seus instruments encara es trobaven en funcionament
ENVISAT
Astronàutica
Satèl·lit d’observació de la Terra construït per l’Agència Espacial Europea.
Té com un dels seus principals objectius continuar i ampliar les mesures fetes pels ERS-1 i ERS-2 Fou llançat des del cosmòdrom de Kourou al març del 2002 i collocat en òrbita polar sincrònica amb el Sol Amb 8 500 quilograms de pes és el satèllit més pesant llançat mai per l’ESA Porta deu instruments científics entre els quals destaquen un radar d’obertura i un espectròmetre d’imatges L’objectiu de l’ENVISAT és el monitoratge permanent de la superfície terrestre, com també de l’atmosfera i del gruix de la capa de gel polar Aquestes dades permeten fer estudis i diagnòstics de la…
Titan
Astronàutica
Família de míssils balístics intercontinentals dependents de les forces aèries dels EUA, emprats en algunes de llurs versions com a coets espacials.
La producció del Titan I començà el 1957 i fou operatiu com a sistema d’armes el 1961 Disposats en 54 installacions subterrànies en cinc llocs estratègics del territori nord-americà i proveïts de caps nuclears, restaren a punt fins el 1965, que foren substituïts pels més avançats Titan II Aquest últim model fou emprat per a situar en òrbita les càpsules Gemini , amb la qual cosa inicià les seves aplicacions astronàutiques El Titan III A , de dimensions superiors, fou en realitat un coet d’assaig d’allò que seria el nucli del Titan III C , el qual, com els ja esmentats, fa ús de propergols…
El telescopi James Webb
Astronàutica
El 25 de desembre de 2021 es va llançar el telescopi James Webb des de la base espacial de Kourou, a la Guaiana Francesa, mitjançant un coet Ariane amb destinació al punt de Lagrange L2, un lloc de l’espai situat més enllà de la Terra, a 1,5 milions de quilòmetres de distància, sobre la línia Sol-Terra, on va arribar el 25 de gener de 2022 La seva missió és substituir el telescopi espacial Hubble en l’estudi de les regions més profundes de l’Univers Llançament del coet Ariane que transporta el telescopi James Webb © NASA’s James Webb Space Telescope Es tracta d’un projecte conjunt web…
satèl·lit artificial
© Fototeca.cat
Astronàutica
Giny que descriu una òrbita al voltant d’un planeta o, per extensió, al voltant d’un satèl·lit.
La collocació en òrbita d’un satèllit, o satellització , és assolida en diverses fases La primera, anomenada llançament , consisteix a portar el giny fins a una certa altitud, generalment fora de l’atmosfera terrestre, tot conferint-li una determinada velocitat Aquest llançament és aconseguit gràcies a un sistema llançador que pot ésser un coet llançador o bé una llançadora espacial Un cop situat fora de l’acció del fregament atmosfèric, hom pot considerar que, tret d’algunes pertorbacions que caldria tenir en compte posteriorment, el satèllit és sotmès únicament a l’atracció gravitacional…