Resultats de la cerca

Estudiant de lletres a Trujillo, participà en política com a membre de l’Alianza Popular Revolucionaria Americana, per la qual cosa fou empresonat pel dictador Óscar Benavides i bandejat 1934 a Xile, on es dedicà a la literatura i publicà les novelles La serpiente de oro 1935, Los perros hambrientos 1939 i El mundo es ancho y ajeno 1941, aquesta darrera als EUA, on residí durant la Segona Guerra Mundial Del 1949 al 1953 ensenyà literatura a la Universitat de Puerto Rico, i el 1959 foren recollides a Madrid les seves Novelas completas La seva obra, que cal situar dins el corrent indigenista i…

Introduí el superrealisme a la poesia del seu país amb Hollywood 1931, Difícil trabajo 1935 i Descubrimiento del alba 1937 També és autor d’assaigs literaris César Vallejo o la teoría poética 1963 i Eguren el Oscuro 1979 El 1979 rebé el premi Nacional d’assaig i el 1986 el premi Nacional de Literatura Des del 1958 visqué a Montevideo com a agregat cultural de l’ambaixada del Perú

La temàtica de la seva obra es basa, sobretot, en la seva pròpia visió de la societat de Lima Ha publicat, entre d’altres Huerto cerrado 1968, Un mundo para Julius 1970, La vida exagerada de Martín Romaña 1981, El hombre que hablaba de Octavia de Cádiz 1985, Reo de nocturnidad Premio Nacional de narrativa 1998, La amigdalitis de Tarzán 1999, El huerto de mi amada premi Planeta 2002 i dos volums de memòries Permiso para vivir Antimemorias I 1993 i Permiso para sentir Antimemorias II 2005

Conegut amb el pseudònim El Lunarejo , fou un gran orador i figura destacada del culteranisme hispanoamericà Sacerdot, fou professor d’art i teologia al seminari de Cusco La seva obra més important és Apologético en favor de don Luis Góngora, príncipe de los poetas líricos españoles 1662 escriví una obra de teatre, en quítxua, sobre el rapte de Prosèrpina i uns comentaris a Os Lusiadas

Pessimista i simbolista, fou un renovador del llenguatge i de l’expressió Tot i que l’estructura formal dels seus poemes sembla generalment decorativa, el seu èmfasi expressiu produeix jocs verbals audaços Obres seves, entre altres, són Simbólicas 1911, La canción de las figuras 1916, Sombras 1920 i Waino 1937

Estudià lletres i dret a la Universitat de San Marcos de Lima L’any 1918 publicà el seu primer llibre de poemes, Los heraldos negros , que presenta una clara influència del Modernisme Trilce 1922 constitueix una ruptura amb el món poètic anterior i s’insereix, per la forma i pel llenguatge, en els corrents avantguardistes El 1923 s’installà a París, des d’on féu diversos viatges a l’URSS i a Madrid, on s’installà un quant temps en ésser expulsat de França Adscrit al partit comunista des del 1931, aquell mateix any publicà a Madrid la novella El Tungsteno Arran de la Guerra Civil Espanyola…

Fou periodista i fundador de la revista Colónida , des de la qual intentà d’aprofundir la problemàtica del seu país Escriví Con la argelina al viento 1910, collecció d’articles, i El caballero Carmelo 1918, volum de contes

Inicialment periodista, oficial de l’armada, secretari i senador, abandonà la política per dedicar-se a les lletres Fou director de la Biblioteca Nacional de Lima 1884-1912 És l’escriptor romàntic més representatiu del Perú polifacètic, renovador i progressista, conreà tots els gèneres i destacà com a inventor de la tradición meitat històrica, meitat ficció, to de sornegueria i referències constants al món americà Poesías 1911, Tradiciones peruanas 1872-83, Ropa vieja 1889, Cachivaches 1890, Ropa apolillada 1891 i Tradiciones peruanas 1872-1918

Professor d’etnologia i llengua quítxua, que era la seva llengua materna i amb la qual escriví part de la seva obra És autor de contes i novelles, com ara Agua 1935, Yawar-Fiesta 1940, Los ríos profundos 1959, El sexto 1961 i Todas las sangres 1965 La seva narrativa ofereix una visió global de la realitat social de l’indi i, alhora, és una denúncia del tracte injust que sofreix

Manifestà un gran Romanticisme humanitari i social en els seus reculls poètics Minúsculas , 1901 Presbiterianas , 1909 Baladas peruanas , 1935 Aconseguí de renovar l’estructura formal de la prosa hispanoamericana a partir del Discurso de Politeama 1888, tasca que continuà en Páginas libres 1894 i Horas de lucha 1908, obres en què reflectí la seva hostilitat a qualsevol forma de conservadorisme polític i social