Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
estructura petrogràfica
Mineralogia i petrografia
Relació entre els components d’una roca, donada per la disposició i la grandària dels minerals, les discontinuïtats internes, la foliació, etc.
preparació petrogràfica
Mineralogia i petrografia
Tros de roca, resultat de desgastar el resquill que hom pren per a l’anàlisi i al qual hom acostuma a donar un gruix d’uns 0,03 mm.
Això li dóna la transparència suficient perquè pugui ésser llegida lletra menuda a través seu Hom la munta en el portaobjectes a fi de poder-la estudiar amb l’ajuda del microscopi
bloc erràtic
Geomorfologia
Hidrografia
Roca transportada lluny del seu lloc d’origen per l’acció de les glaceres.
Així, la seva natura petrogràfica és diferent de la de l’estat o sòcol on s’ha dipositat Aquests materials es desplacen de vegades a distàncies considerables a Rússia se sap d’un bloc d’origen finlandès que pesa més de 1 500 tones, i a la regió berlinesa hom ha trobat força materials provinents dels països escandinaus
epibolita
Mineralogia i petrografia
Tipus de fàcies petrogràfica originada per l’acció d’una aportació magmàtica en una roca metamòrfica.
L’aportació magmàtica s’intercala entre els estrats de la roca original, de manera que formen petits filons que concorden amb l’estratificació original
mètode de les línies de Becke
Mineralogia i petrografia
Mètode de determinació del valor relatiu dels índexs de refracció dels grans cristal·lins d’una preparació petrogràfica.
En els límits entre els grans, Becke observà unes línies lluminoses molt fines que es desplacen devers el gra menys refringent quan hom abaixa el tub del microscopi D’aquesta manera, pot ésser avaluat el valor relatiu de l’índex de refracció dels diferents minerals, prenent-ne un per exemple, el quars com a referència
correlació
Geologia
Relació equivalent entre els estrats, que pot ésser litoestratigràfica, basada en la composició petrogràfica i la posició estratigràfica d’una unitat, i bioestratigràfica, basada en l’existència de fòssils correlatius.
Ceràmica de cuina de l’antiguitat tardana
Introducció Quadre general de la ceràmica comuna de Tàrraco dels segles V-VII, segons la seva procedència i cronologia JM Macias Les ceràmiques de cuina de l’antiguitat tardana a Catalunya no han estat objecte d’una atenció específica fins a dates ben recents, segurament a causa de la falsa creença que eren en tots els casos produccions locals, i que per tant podien aportar poca informació Afortunadament, en els darrers anys, s’han començat a estudiar amb més profunditat i se’ls ha donat la importància que els correspon com a part del registre arqueològic A grans trets, s’entén com a ceràmica…
Les unitats estratigràfiques
L’ordenament de les capes dels terrenys sedimentaris d’acord amb el principi de superposició, la composició diversa litologia i paleontologia que hi ha a la successió d’estrats i les discontinuïtats perfectament assenyalades forneixen la base per a una classificació o divisió en unitats dins el que qualificàrem de sèrie local Aquestes unitats poden ser de natura molt distinta i d’abast geogràfic també molt diferent, segons el criteri emprat per a definir-les Llur ordre de collocació ja permet d’establir una cronologia relativa a l’escala local, la qual cosa és insuficient, ja que si la…
L’escala dels temps geològics
Mesura quantitativa del temps geològic establerta per Williams i comparació amb la que s’obtindria d’aplicar la mateixa unitat de temps amb les dades actuals de la geocronometria Williams buscà una unitat de mesura derivant-la de l’escala ordenada de les edats geològiques obtinguda amb l’estudi paleontològic i estratigràfic i l’anomenà geòcron D’ací establí la mesura quantitativa dels sistemes i les sèries del Fanerozoic Dades elaborades per l’autor En geologia, la dimensió temps és d’una importància cabdal, perquè el fruit de la investigació geològica és sobretot el coneixement de l’…
Els elements estratigràfics
L’estrat i l’estratificació Peça d’un banc de gres gris de l’Oligocè de Montblanc Conca de Barberà vista d’escorç, una mica per sota El gruix de l’estrat, o del dau , segons la terminologia dels picapedrers, fa uns 35 mm A la seva sola hi ha un engruiximent longitudinal, cap avall, que és un «flute cast» amb grans de quars i de lidita que atenyen els 4 mm de diàmetre El conjunt presenta una estratificació graduada ben visible de baix a dalt En el banc, s’hi endevina una laminació planar L’estrat va ser sedimentat per un corrent de terbolesa en un ambient sedimentari lacustre Jordi Vidal Les…