Resultats de la cerca

Situació i presentació És situat a la banda nord-oriental de la comarca, gairebé al bell mig de la subcomarca de Santa Coloma de Queralt Confronta amb els termes de Bellprat, a l’Anoia E, de Pontils SE i S, de Sarral, en el seu agregat de Vallverd SW, de Conesa W i de Santa Coloma de Queralt N El territori, molt accidentat, és limitat en el seu sector sud-oriental i en sectors meridionals pels vessants de la tossa de Montclar 948 m dins la serra que separa les valls del Gaià E dels rius de Vallverd i d’Anguera W És a la banda meridional on hi ha les majors altituds entre 700 i 924 m El sector…

Fou membre de la confraria de botiguers de teles i corredor d’orella de Barcelona El 1649 era caporal de la Coronela el 1651, collector de l’impost de la bolla a les entrades de Vic, i del 1653 al 1662, administrador d’una botiga de teixits, a Barcelona El 1672 fou detingut per oposar-se al pagament de l’impost de nova ampra creat el 1640 i el 1674 rebé del lloctinent un privilegi pels seus progressos tèxtils en el ram del filat A partir del 1680 es concretà la seva vinculació amb Feliu de la Penya, a través de les seves activitats en la fabricació de teixits i de les seves preocupacions per…

El caràcter pla del terme i l’aigua derivada del riu d’Alcoi a través de la séquia comuna d’Oliva i la dels pous permeten el regadiu de tot el territori, gairebé tot dedicat al taronger Hi ha una petita activitat metallúrgica La població, que tingué un fort creixement als s XVIII i XIX com tota la comarca, s’ha estabilitzat al s XX a causa de la saturació de l’activitat agrícola és tradicional l’emigració a França El poble 2 132 h 2006, pilers 8 m alt és a uns 2 km de la costa L’església parroquial de Santa Bàrbara, erigida el 1535 amb els annexos de Palmera i Rafelsinén, data de la fi del s…

Vida i obra Cursà estudis de magisteri i de filosofia i lletres Fou mestre d’ensenyament primari i, posteriorment, professor agregat de filosofia de l’Institut de Batxillerat Luis Vives de València Dirigí l’Escola d’Estudis Empresarials de València Professor d’història antiga de la Facultat de Geografia i Història de València i doctor en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid, fou collaborador del Consell Superior d’Investigacions Científiques i de l’Institut Arias Montano 1946-60 La seva tasca investigadora se centrà, fonamentalment, al s XV i en els jueus valencians Obtingué…

Independent del món oficial Valorant Rubens provocà la reacció dels poussinistes Publicà Abrégé de la vie des peintres 1699 i Cours de peinture par principes 1708 Sobre una base tanmateix classicista, valorà la importància del geni, sense el qual, segons ell, no hi ha art malgrat l’aplicació rigorosa de les regles Aconsellà de basar els judicis en la raó, motiu pel qual hom ha parlat d’ell com del Descartes de la cultura artística

Vida i obra Fill de ferrer, estudià al Seminari Conciliar de València i, com molts altres seminaristes, s’allistà a les partides carlistes revoltades el 1872 i resultà ferit un any després a la batalla de Bocairent Retornat a València, cursà els estudis de magisteri i obtingué el títol de mestre d’escola el 1877 Exercí successivament la seva professió a la Pobla de Benifassà 1877-78, Montanejos 1879-80, Nàquera 1880-82, Catadau 1882, Godelleta 1882-84, Benifaió 1884-87, Cullera 1887-96 i Segòvia 1897-1901, on dirigí la revista El Magisterio Segoviano La seva obra historiogràfica és molt breu…