Resultats de la cerca

S'oposa al totalitarisme i a qualsevol mena de dictadura o abús d’autoritat Es dóna principalment en els països de democràcia formal i es manifesta tant a nivell ideològic religiós, filosòfic, artístic, etc com sindical, polític, d’associacions, etc Quasi mai, però, no es dóna en forma pura, ja que molt sovint les tendències i els corrents que es consideren més perillosos per a l’ordre establert són declarats illegals i sovint reprimits

Es proposa defensar la igualtat, la llibertat, la justícia i el pluralisme i, d’una manera radical, els drets fonamentals dels ciutadans Impulsors Josep Miquel Roca, Francesc d’Assís Moix i Lluís Gonzàlez

El 1968, que abandonà la confessionalitat, adoptà el seu nom actual Rebutja la lluita de classes i la violència i es declara partidària del pluralisme sindical Té branques a Llatinoamèrica i a Àsia, origen de la majoria dels seus afiliats

Apartir de la dècada dels anys vuitanta del segle XX, bona part de les societats democràtiques han participat en tota una sèrie de debats intellectuals entorn dels drets de les minories culturals i nacionals en les democràcies liberals, de la seva presència i participació en les institucions i en els processos de decisió política, del seu grau d’autogovern, de l’ús de símbols religiosos i de formes de vestir en l’esfera pública escoles, administració, etc Aquests debats han estat associats a realitats tan diferents com les minories nacionals, les poblacions immigrades, les collectivitats…

Segons el nombre de substàncies establertes com a fonament del real hom parla, respectivament, de monisme, dualisme i pluralisme Enfront del substancialisme —que no solament arriba a l’escolàstica, sinó que domina àdhuc tot el pensament modern i part del contemporani— hi ha doctrines com la del fenomenisme o la del funcionalisme que cerquen de superar-lo, bé que sovint no fan sinó revestir-lo només d’una aparença diferent

Començà les emissions en proves al juny del 2005 Es tracta d’un projecte de televisió impulsat per un grup de professionals valencians, amb l’objectiu de fer una televisió que respecti el pluralisme democràtic, amb informació de qualitat, i íntegrament en català Els informatius centren la seva programació La cadena està dirigida pel periodista Juli Esteve i entre els seus accionistes compta amb destacades personalitats de la cultura catalana al País Valencià La cadena s’erigeix en l’únic canal televisiu valencià que emet íntegrament en català

Aquesta pràctica, característica de l’estat espanyol i, per tant, excepcional a Europa, emana de la interpretació que fa la Junta Electoral Central de la Llei del Règim Electoral del 1985 A tot Europa, els mitjans audiovisuals públics tenen l’obligació de garantir el pluralisme polític, però, en el cas espanyol, els blocs electorals han esdevingut un instrument d’influència dels partits sobre els criteris periodístics que, a més a més, afavoreixen els partits grans La majoria de collectius professionals de periodistes s’han manifestat a favor de la seva desaparició