Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
parlament
Política
Història
Dret constitucional
A la corona catalanoaragonesa, assemblea convocada pel rei, per tal de prendre acords i obtenir favor, consell i ajuda dels estaments.
Concórrer als parlaments era considerat un acte voluntari i els convocats podien lliurement deixar d’acudir-hi, a diferència de l’assistència a les corts, que era acte necessari El procés de les representacions i formalitats d’apoderament eren semblants als de les corts, però només obligaven els qui hi eren presents En casos d’urgència, des del s XIV se celebraven parlaments, però quan aquests no donaven el resultat desitjat pel rei, aquest convocava corts a continuació
Fuero de los españoles
Dret constitucional
Text legal que definia els drets i deures dels ciutadans de l’Estat espanyol durant el franquisme.
Elaborat per les corts espanyoles i promulgat pel cap de l’estat el 17 de juliol de 1945, fou modificat el 10 de gener de 1967 Tenia caràcter de llei fonamental Reconeixia com a drets, entre altres, la intimitat i la seguretat personals, la lliure expressió del pensament i la llibertat de reunió i d’associació per a fins lícits que no atemptessin contra els principis fonamentals de l’estat Els drets reconeguts podien ésser suspesos totalment o parcialment mitjançant un decret llei Fou derogat per la Constitució del 1978
successió al tron
Política
Dret constitucional
Sistema pel qual es regeix la successió hereditària a la corona o al tron.
A les monarquies europees el principi ha estat l’exclusió de les dones quan hi ha homes La llei sàlica, que exclou totalment les dones, regí principalment al Sacre Imperi i a França A la Gran Bretanya i Navarra, Astúries, Lleó i Castella les dones han estat sempre admeses a la successió a la corona, i també han pogut regnar en certes èpoques a les monarquies escandinaves, a Rússia i a Portugal A Aragó, de fet, per manca de fills mascles han regnat les dones amb els marits, que eren els qui en realitat exercien el poder sobirà, com en els casos de la comtessa Andregot i la reina Peronella, i…
parlament
© Corel Professional Photos
Política
Dret constitucional
Assemblea legislativa d’un estat, nació, regió, etc, els poders de la qual són regulats, generalment, per la constitució.
Formada per una sola cambra unicameralisme , sobretot en els règims centralistes o unitaris, o, més sovint, per dues bicameralisme , sobretot en els sistemes d’estats federals, és composta, en els règims democràtics, per representants dels ciutadans La cambra baixa és elegida per sufragi universal directe la cambra alta, sovint per sufragi indirecte, per exemple, pels parlaments regionals però també, a vegades, per designació o en funció d’un càrrec El parlament és, doncs, l’òrgan més important de representació dels ciutadans i té, per tant, a part les seves funcions legislatives, la tasca d’…