Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
polinuclear
Biologia
Dit de les cèl·lules que tenen el nucli polimorf o de formes diferents.
meningitis purulenta
Patologia humana
Meningitis que evoluciona amb líquid cefalorraquidi purulent, amb una intensa pleocitosi de predomini polinuclear.
Els gèrmens més freqüents, segons la importància clínica, són els meningococs, els pneumococs i Hemophilus influenzae Dins d’aquest grup, la més important és la meningitis cerebroespinal epidèmica, produïda pels meningococs La forma clàssica es caracteritza per l’aparició sobtada de cefalàlgies, vòmits centrals, estremiment, rigidesa de nuca, opistòtons, herpes, exantema purpúric, leucocitosi polinuclear, etc la punció lumbar evidencia un líquid cefalorraquidi tèrbol o purulent, pleciotosi neutròfila, proteïnes elevades i glucosa baixa El tractament per a cada tipus de meningitis…
pleocariòcit
Patologia humana
Leucòcit neutròfil polinuclear amb un nucli hipersegmentat.
Lilla
Regió administrativa
Capital del departament del Nord i de la regió administrativa d'Alts de França, al Flandes francès, França.
Situada a la riba del riu Deule, s’ha estès àmpliament entorn d’un nucli primitiu centre de negocis a la plaça de De Gaulle i vies comercials de París, Esquermoise i Grande Chaussée, i el port, creat artificialment el 1948, ha esdevingut el tercer port interior francès, després dels de París i Estrasburg L’aglomeració, que comprèn les poblacions de Roubaix, Tourcoing i Wattrelos, assoleix 1182026 h 1999 Tradicionalment nucli d’indústria tèxtil, s’hi destaca també la mecànica i l’elèctrica àrees industrials de Seclin i Port de Santes, al S i les de motors d’automòbils, aeronàutica, química i…
eosinòfil
Medicina
Leucòcit polinuclear amb granulacions citoplasmàtiques grosses i que es tenyeixen amb els colorants àcids, com ara l’eosina.
mielòcit
Biologia
Leucòcit jove de la sèrie granulocítica, situat entre el promielòcit i el polinuclear adult; habitualment no és present a la sang.
complex
Química
Compost químic que conté un àtom o un ió central, generalment d’un metall de transició, acceptador d’electrons, voltat d’un grup d’ions o de molècules (anomenats genèricament lligands
), donadors d’electrons, el qual grup tendeix a conservar la seva identitat fins i tot en solució, bé que és susceptible de dissociació parcial.
La càrrega elèctrica del complex és la suma algèbrica de les càrregues de l’ió central i dels lligands, i hi ha complexos neutres, catiònics o aniònics La teoria de la coordinació d’Alfred Werner 1893 donà la primera interpretació de la natura d’aquests composts i postulà per als elements metàllics una valència primària avui designada com a “estat d’oxidació” i unes valències secundàries avui, “índex de coordinació”, dirigides cap a posicions definides en l’espai, les quals valències, segons Sidgwick, són capaces de compartir parelles d’electrons aportats pels lligands i formar, amb aquests,…
supercomplex
Química
Complex polinuclear d’estructura cristal·lina tridimensional indefinida, en el qual cadascun dels lligands és coordinat a dos ions metàl·lics, que ocupen els vèrtexs alternats del reticle.
Aquests dos ions poden ésser del mateix element químic, ambdós en el mateix estat d’oxidació com en el ferricianur fèrric o verd de Berlín o en estats d’oxidació formalment diferents com en el ferrocianur fèrric o blau de Prússia, o ésser d’elements diferents com en els ferrocianurs de coure o de zinc L’estructura generalment és aniònica, i conté cations alcalins en alguns del intersticis del reticle cristallí
fenantrolina
Química
Compost aromàtic polinuclear constituït per dos anells de piridina condensats en un de benzè, d’aplicació en química analítica per la seva capacitat complexant d’ions metàl·lics.