Resultats de la cerca
Es mostren 298 resultats
equipaments esportius
Al principi del segle XX prengué rellevància la construcció de camps de futbol, com el de les Corts del FC Barcelona
Enciclopèdia Catalana
Esport general
El concepte d’equipament esportiu pot tenir diferents interpretacions i s’ha utilitzat de manera molt diversa.
La més àmplia és la que fa referència al fet de dotar o proveir un àmbit territorial determinat d’un espai per a la pràctica esportiva Una altra és la que entén un equipament esportiu com una installació destinada a fer esport Finalment, amb aquest terme també es designen les eines o els materials que s’utilitzen en la pràctica esportiva L’evolució de les pràctiques esportives ha marcat històricament les característiques dels equipaments Els investigadors socials, mitjançant anàlisis de tipus factorial, arriben a relacionar la dotació i el tipus d’equipament amb trets significatius dels…
xéquel
Economia
Unitat monetària d’Israel de curs legal des de l’octubre del 1980, que substituí la lliura com a unitat, i prengué el valor de 10 lliures antigues.
L’1 de gener de 1986 fou substituït pel nou shekel , que prengué el valor de 100 shekel antics És dividit en 100 agorot Històricament, havia estat una moneda emprada a Babilònia al III millenni aC
àvar | àvara
Història
Individu d’un poble nòmada de l’Àsia central, d’origen turc o mongòlic, que prengué el nom d’àvar al segle V.
Els àvars, impellits devers occident, dominaren les estepes del Volga fins a la segona meitat del segle VI Sotmeteren i s’incorporaren tribus dels huns, s’establiren al nord del Caucas i s’oferiren al servei de Bizanci L’emperador Justinià els prengué a sou contra els búlgars i els eslaus i els autoritzà 561 a establir-se a la península Balcànica Vencedors, els àvars avançaren cap a occident S'aliaren amb els longobards contra els gèpides, que foren derrotats 567 aleshores ocuparen la conca del Danubi-Tisza, on establiren el centre de llur domini, que, sota el kan Baian ~565-602…
deïcida
Religió
Qué prengué part en el deïcidi.
Dit durant segles dels jueus Aquesta apellació injuriosa fou formalment rebutjada pel concili II del Vaticà en la declaració sobre les religions no cristianes 1965
comunard | comunarda
Dit de qui prengué part en la Comuna de París del 1871.
draper
Història
Antiga dignitat de l’orde de Malta vinculada al piler de la llengua d’Aragó.
Posteriorment prengué el nom de gran conservador
cambrai
Indústria tèxtil
Teixit molt fi de cotó amb lligat de plana, semblant a la batista.
Prengué el nom de la ciutat de Cambrai, on hom començà a teixir-lo
bestiatge
Història del dret
Exacció o impost sobre la possessió o sobre el trànsit de bestiar, bé com a institució general d’un regne, bé com a dret senyorial.
A la corona catalanoaragonesa prengué diverses modalitats, com el bovatge, l'herbatge, la rafega, i el carnalatge
procurador general
Història
Als grans territoris senyorials, com per exemple als vescomtats de Cabrera i de Bas, representant del senyor territorial, en nom del qual exercia la jurisdicció baronial i la representació dels drets de caràcter econòmic.
Des del s XVI prengué el nom de governador general Els batlles li estaven supeditats en l’aspecte governatiu
sobrecollida
Història
Demarcació històrica del regne d’Aragó per a la col·lecta de l’impost del morabatí i d’altres drets i per a la localització de les duanes o taules de la generalitat.
N'hi havia dotze Jaca, Aïnsa, Ribagorça, Tarassona, Osca, Barbastre, Calataiud, Saragossa, Daroca, Montalbà, Alcanyís i Terol Més tard prengué la denominació de vereda