Resultats de la cerca
Es mostren 3210 resultats
Pablo Neruda
Literatura
Nom que, en record de Jan Neruda, prengué Ricardo Eliecer Neftalí Reyes, poeta xilè.
Cònsol, entre altres ciutats, a Madrid i a Barcelona, féu una gran amistat amb els poetes castellans de l’anomenada Generació del 27 Partidari decidit, en esdevenir-se la Guerra Civil Espanyola, del bàndol republicà, fou, fins a la mort, un entusiasta propagandista i un desinteressat collaborador d’aquesta causa Ingressà al partit comunista el 1945 Hagué d’exiliar-se diverses vegades del seu país Candidat a la presidència de la república de Xile el 1970, renuncià a favor del seu amic Salvador Allende, amb la política del qual sempre estigué identificat Una quarantena de títols constitueixen…
Alfons Maria Gubianas i Santandreu
Cristianisme
Nom que prengué Ignasi de Gubianas i Santandreu en ingressar a Montserrat el 1895.
Fou ordenat de sacerdot el 1903 Ocupà diversos càrrecs importants a la comunitat i es dedicà força a la predicació Collaborà, en català i en castellà, a Revista Montserratina , a Vida Cristiana , a l’ Almanac Marià Benedictí , etc Després del Congrés Litúrgic de Montserrat 1915, publicà un bon nombre d’obres de divulgació litúrgica en castellà, que tingueren un èxit extraordinari
Mataplana
Llinatge feudal establert al castell de Mataplana (Gombrèn, Ripollès), del qual prengué el nom.
El primer personatge documentat 1076-89 és un Hug I de Mataplana , que sembla que fou casat amb Adelaida Probablement és l’Hug Dalmau 1086 que jurà fidelitat als comtes de Cerdanya, però també podria ésser identificat amb un vescomte Hug mort després del 1098 fill del vescomte Dalmau I de Berga Entre el 1112 i el 1130 consta un altre Hug II de Mataplana , casat amb Ermessenda d’Empúries El 1125 apareix un Bernat de Mataplana , casat amb Estefania, pare d’una gran fillada —nou fills mascles—, entre la qual no manquen un Hug i un Huguet Entre l’any 1173 i el 1177 la família Mataplana era…
Club Atletisme Sant Boi
NET EC
Atletisme
Club d’atletisme de Sant Boi de Llobregat.
Fundat l’any 1981, participa en competicions de la Lliga Catalana de clubs El 1987 es fusionà amb el Grup Esportiu Parellada, del qual prengué en part el nom i creà el Grup Esportiu Parellada Sant Boi La temporada 1989-90 organitzà el Campionat de Catalunya d’atletisme júnior i la 1990-91 el Campionat d’Espanya promesa, en què participaren més de 500 atletes A principi dels anys noranta començà a utilitzar les pistes municipals d’atletisme L’any 2000 prengué el nom actual Disposa d’escola d’atletisme i equips en totes les categories d’edat També practica triatló,…
Felip de Castre-Pinós i de Mendoza
Història
Baró de Castre, de Peralta i de Tramaced (Felip VII de Castre).
Fill de Felip VI Galceran de Castre-Pinós Com el seu avi Felip V Galceran, figurà en el bàndol reialista durant la guerra contra Joan II prengué part en la batalla de Rubinat 1462, i el rei l’armà cavaller i li donà el lloc de Selgua Aragó, confiscat a Roger d’Erill Aprofità la guerra per apoderar-se dels béns dels Pinós, vescomtes d’Illa i de Canet, que ell reivindicava per haver mort sense successió legítima Galceran Galceran de Pinós Prengué part en les lluites de bandositats a Aragó, primer amb els Luna i després amb els Híxar Renyí amb la seva mare i amb la seva…
Torelli
Llinatge noble italià de Ferrara que té per genearca conegut Salinguerra Torelli, que fou capità del poble l’any 1120.
Un descendent seu, Salinguerra Torelli ~1160 — Venècia ~1244, fou un rival dels Este quan Marchesella, l’hereva dels Adelardi, que li havia estat promesa, fou desposada amb Ozzo V d’Este Com que prengué el partit de l’emperador 1236, fou bandejat de Ferrara per una llei güelfa 1240 i confinat a Venècia Els seus fills formaren línies de Torelli a Parma, Fano, Màntua, Forlì, Nàpols i Foligno Giuseppe Salinguerra Torelli mort el 1650, dels Torelli de Parma, es traslladà a Polònia, on traduí el seu cognom al polonès Józef Ciolek i es casà amb Sofia, filla hereva del comte lituà…
Club d’Arquers Terrassa
Club d’Arquers Terrassa
Esports de tir
Club de tir amb arc de Terrassa.
Fundat a Sabadell el 1950 com a Club d’Arquers Sabadell, fou un dels primers clubs d’aquesta pràctica esportiva de Catalunya Participà en el primer Campionat d’Espanya i en la primera setmana catalana 1950 Durant els anys cinquanta es mantingué molt actiu en competicions d’àmbit català i estatal Els anys setanta, es traslladà a Terrassa i prengué el nom de Club d’Arquers de Sabadell-Terrassa Durant aquesta època guanyà diversos campionats d’Espanya de tir de camp en categoria individual i per equips, i participà en un Campionat d’Europa Posteriorment els membres del club fundaren…
Agustí de Letamendi
Història
Literatura
Periodisme
Política
Diplomàtic, escriptor i periodista.
Prengué part, des del 1808, en la guerra del Francès fet presoner, fou portat a França Tornà el 1814, però el 1817 fou empresonat per la inquisició, acusat de francmaçó Durant el Trienni Liberal propagà les doctrines liberals, a través del periòdic “El Constitucional” i de “Minerva Española”, que ell fundà Fou nomenat cònsol d’Espanya a la Florida Oriental 1823, però en ésser cridat pel nou govern, decidí l’expatriació Fundà a Rice-Cheek una escola politècnica i un seminari literari El 1832 fou nomenat secretari de la legació dels EUA davant de la cort de Bèlgica Gràcies a l’…
Companyia General d’Asfalts i Pòrtland Asland
Construcció i obres públiques
Societat fundada a Barcelona l’any 1901.
La seva fàbrica del Clot del Moro Pobla de Lillet, tancada el 1975, fou la primera a produir el ciment tipus pòrtland Fou durant molts anys la primera empresa de l’Estat espanyol, com a productora de ciment amb fàbriques a Montcada i Reixac Barcelona, Sagunt, Villaluenga de la Sagra Toledo, Còrdova, Niebla Huelva, Meco Madrid i Matillas Guadalajara L’activitat exportadora tingué molta importància des de la meitat dels anys setanta, a través de l’empresa Hispacement SA, en la qual participà, conjuntament amb altres empreses catalanes del ram Una filial creada a la fàbrica de Montcada i Reixac…
Aristides
Història
General i polític atenès.
Prengué part en la batalla de Marató 490 En el moment conflictiu que succeí la fi de Milcíades, l’enfrontament entre els partits dels alcmeònides i dels tiranòfils portà una secessió dins Atenes El poble donà suport al partit de Temístocles, que propugnava l’expansió marítima d’Atenes Aristides fou exiliat 483-482 aC Fou cridat a Atenes el 480 aC, dirigí una acció secundària de la batalla de Salamina i prengué amb el cos d’hoplites atenesos l’illa de Psitàlia, on hi havia una guarnició persa També es distingí en la batalla de Platea Fou arcont el 478 i féu una llei…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina